dilluns, 28 de febrer del 2011

Entrenament per Capolat i els Tossals

Ruta per entrenar, o no, per la zona de Capolat i els Tossals. Es tracta d'una ruta a peu bastant variada i atractiva, tant per les vistes que ofereix com per la tranquil·litat que s'hi respira (sempre i quan no sigui època de boletaires. Si l'objectiu és anar a passejar, enlloc d'entrenar corrent, hi ha algunes alternatives per fer-la encara millor.
Mirant cap al Sud des del Santuari
La ruta parteix de l'ajuntament de l'Espunyola, on hi ha un bon espai per aparcar-hi el cotxe. A l'oest de l'Ajuntament hi ha una pista forestal, que puja cap el Local Social (a 10 metres) i hi ha una senyal vertical amb un mapa de la zona.
Anem seguint la pista forestal i de seguida trobem el GR. El seguim i ens porta fins a Sants Metges, el continuem seguint fins que arribem a un dipòsit d'aigua. Aquí deixem el GR per continuar per la pista forestal cap a la dreta, en pujada.
Es tracta d'una llarga i dura pujada per pista forestal fins els pantans de l'Espunyola, on s'aplana una mica. A la cua del pantà hi ha una bifurcació de tres pistes forestals i la Font de Calalejas (l'única font que trobarem pel camí). Podem aprofitar per veure. No sé si és gaire bona o no, però jo cada dia hi bec aigua i mai m'ha passat res.
Continuem per la pista de l'esquerra i continuem pujant fins al capdamunt de la carena del Serrat de Malla. Aquí la ruta ens dóna una mica de descans i baixem una mica fins el fons de vall. Continuem per la pista que segueix cap a l'altre vessant de la vall i tornem a trobar el GR. El tornarem a agafar i seguirem pista amunt durant bastant estona.
Finalment arribem a la carretera de Capolat a Taravil i l'agafem durant mig quilòmetre, sempre seguint el GR, per continuar cap a la pista de St. Martí de Capolat.
Seguint el GR abandonem la pista i continuem per un corriol en pujada i per dins del bosc fins el Santuari dels Tossals. Està en ruïnes però ofereix unes grans vistes cap al Baix Berguedà com cap l'Alt Berguedà, amb el Cadí, el Pedraforca i els Rasos de Peguera.
L'Alt Berguedà des del Santuari
Una vegada al Santuari, cap a l'Est, hi ha una pista pavimentada. L'agafem i anem seguint les marques del sender local (verdes i blanques) en direcció Sant Salvador. De seguida trobem com un aparcament i, si mirem cap a la carena de sota nostra hi intuïm un camí. Hem d'aconseguir trobar-lo. Les marques de pintura costen un mica de veure, però marxen pel sud de l'aparcament i van a buscar la carena. Les anem seguint fins tornar a trobar la carretera asfaltada. Hem fet un bon tram de pujada i baixada per corriol més o menys tècnic.
Una vegada al quitrà, seguim la carretera en direcció est durant uns 300m, on hi trobem una pista forestal en direcció sud. La prenem i de seguida tornem a trobar marques verdes i blanques.Les anem seguint en direcció St. Salvador.
Es va seguint un tram bastant llarg de pista ampla i plana que ens permet rodar ràpid. Al cap d'una estona, les marques van agafant corriols que també es poden recórrer ràpid, però cal anar al lloro perquè si no ens ho coneixem és fàcil perdre les marques.
Elevation Profile
Després d'una bona estona per corriol tornem a agafar la pista forestal. Passem pel costat d'una senyal que indica la bòfia (si no tenim tard podem arribar-nos-hi, són 5 minuts entre anar i tornar i és un toll a dins la muntanya, molt maco), continuem per la pista i trobem una altra senyal vertical, just abans d'una dura pujada.
Nosaltres deixem les marques de pintura i pugem per la pista, és l'última estrebada de l'entrenament. La pista s'aplana i arribem a St. Salvador, una ermita en runes al cap del serrat i que ens ofereix una impressionants vistes d'ocell del Baix Berguedà.
Seguim endavant fins a trobar les marques de pintura i les seguim fins a la senyal vertical que hem trobat anteriorment.
Ens fiquem per dins la vall en direcció L'Espunyola fins que trobem unes banyeres que fan d'abeurador de les vaques.
Grans vistes des de St. Salvador, si el temps ho permet
Ara ve un tram una mica complicat, ja que s'ha de baixar pel mig dels matolls (per on ens sembli més "evident") fins a trobar una pista forestal.
Una vegada a la pista l'agafem amunt fins que s'acabi, allà hi hem d'intuir un camí que va descendint lleugerament en direcció oest fins a una altra pista forestal (hi he deixat alguna fita perquè el camí es pugui trobar una mica més fàcilment). Quan arribem a la pista continuem cap a l'oest, creuem la vall i passem per sobre Cal Miquelet i  ja tornem a estar a Sants Metges. Només ens falta agafar el camí inicial i en 5 minuts estem al cotxe.
Aquesta última part, tot i que és difícil de trobar a la primera, en breu la desembrossaran i la marcaran correctament amb marques de pintura groga.



VARIANTS
1. A l'inici, quan arribem a Sants Metges, hi trobem unes marques de pintura groga i un cartell que hi indica St. Salvador. Si seguim les marques grogues, seguirem un corriol que ens portarà fins a la meitat de la pista forestal que puja als pantans.

2. Després de Sants Metges i continuant pel GR. Quan arribem al dipòsit d'aigua, continuem pel GR i arribarem a la zona després dels Serrat Malla, on abans he dit que tornàvem a trobar el GR. El camí està bé, una mica perdedor, però ens ofereix moltes vistes cap el Baix Berguedà i cap el Salt de Sallent.

ACLARIMENTS
M'he decantat per la ruta descrita perquè pràcticament es pot córrer tota i considero que és un molt bon entrenament.
A més permet fer-hi moltes variant segons el que interessi a cadascú (pujada mantinguda per pista, pujada i baixada tècnica per corriol, pistes amples i planes per rodar ràpid...).
Trobant tots els camins a la primera i corrent-ho gairebé tot la ruta es fa en unes 2 hores aproximadament.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Ruta pel Cap de Creus

Ja feia un dies que amb l'Eva havíem parlat d'anar a fer una ruta a peu pel Cap de Creus. Com que no fa massa calor i a la muntanya tampoc hi ha neu per anar a fer fons, doncs era el cap de setmana ideal.
Vam trobar una ruta a la revista Trail: 40km i 1.200m desnivell positiu. Potser era una bona opció.
Vaig descarregar-me el track des de la web de la revista, però el format no m'era compatible amb el Garmin Forerunner, busco un programa per canviar el format i res... no funciona!! i ara què? és divendres a la tarda i no tenim la ruta. Penso una mica... regiro la casa ... i trobo uns mapes del Periódico dels anys 90, un dels quals era del Cap de Creus. 2 fotocòpies, hi pinto el recorregut a partir de la descripció de la revista i a veure què passa.
Preparem els estris i cap al Port de la Selva!.
St. Baldiri
Ens llevem a les 7 del matí i esmorzem bé, la jornada serà llarga.
Ens plantem al passeig marítim del Port de la Selva, el resseguim fins al final i ja hi trobem les marques del GR 11. Anem seguint la guia de la revista, el GR pintat en el mapa i més o menys ens n'anem sortint. Al cap d'una horeta ens plantem a St. Baldiri: un santuari bastant ben conservat i bastant impactant per la seva grandària dins d'un indret tant amagat. Continuem pel GR i ens trobem amb els primers caçadors. Més endavant la nostra ruta va per un altre lloc d'on indica el GR, nosaltres optem per seguir el GR fins arribar al Cap de Creus. Ens hi posem en poc més de 3h. i veiem que sort que hi anem ara, a l'estiu ha de ser insuportable (entre la calor i els turistes). Un plàtan i dues mandarines i tornem a reprendre la marxa. Ara deixem el GR per agafar el camí vell de Cadaqués. És un camí molt atractiu perquè està tot resseguit per treballats murs de pedra, ressegueix la costa sud del Cap de Creus i ens permet visitar alguna que altra cala.
La foto típica
Arribem a Cadaqués i aprofitem per menjar-nos l'arròs que arrossegàvem des de la sortida, això sí, darrera d'una casa i ben arraserats del vent.

Al Cap de Creus
Tornem a agafar el camí i ens dirigim cap el Puig dels Bufadors, seguint el GR92. Al cap de poca estona, però, un altre dubte: la revista ens diu que hem de seguir el GR (que dóna la volta a la muntanya) i hi ha un camí que la creua per dalt. Nosaltres decidim que, com que ja hi som, anirem per dalt. La pujada es fa llarga, però si no fos per la calitja valdria molt la pena per les grans vistes que s'intueixen des de dalt.
A partir d'aquí només toca baixar. Primer fins el Mas dels Bufadors -on ens tornem a trobar amb el GR- i després fins a la carretera del Port de La Selva fins a Cadaqués. En aquest punt val la pena seguir el GR, ja que ens estalviarem una bona volta per la pista forestal, que ara ja es comença a fer pesada.
Camí vell a Cadaqués
Un cop a la carretera, 1 km i arribem al cotxe.
La ruta esdevé més curta del previst: 32km (aprox) i 1.000m de desnivell positiu. En general ens ha agradat molt, però a l'estiu ha de ser bastant dura.
Nosaltres la vam completar en 8h, comptant descansos i àpats, pel que esdevé una bona caminada. Però també pot ser una molt bona ruta i zona per entrenar-hi a l'hivern, ja que el clima el vam trobar prou bo en aquesta època.