Rogaine Folgueroles

Ja en tenim un altre, dissabte passat vam anar a Folgueroles a córrer el 4t Rogaine de la Copa Catalana d'enguany i 3r del meu compte particular.

En aquesta ocasió, vaig tenir el plaer de poder fer parella amb el Lleí, amb qui, tot i quedar algunes vegades per entrenar, encara no havíem pogut fer parella en Rogaine.

A quarts de 8 del matí ens trobàvem als taxis de Gironella, juntament amb d'altres corredors del COB (això dels Rogaines comença a fer escola: 3 equips homes sénior i 2 mixtes íntegrament COB i 1 sénior i 1 mixte amb presència COB).

Poc abans de les 9, arribàvem a la població Osonenca i ja hi trobàvem els nostres amics i rivals de sempre, els Bertafocs amb el Pep Mayolas i el Sebas Massagué i els Hagloffs, amb l'Ivan Artigas i el Toni Morera. Aquesta vegada, el Lleí no seria rival sinó company. Ens dirigim cap a l'Ajuntament i recollim els dorsals i la documentació, parlem una mica amb els amics que també prendran part a la cursa i ens canviem i preparem per anar a la zona de sortida. Aquesta vegada m'emporto una petita càmera de filmar per poder enregistrar alguns dels moments més interessants de la ruta.

A 3/4 de 10, ens fan el briefing i ens donen els mapes. Tenim 10 minuts per establir una bona estratègia. Fem un cop d'ull al mapa i de seguida podem apreciar que:

- Folgueroles (inici i final de la cursa) està a un extrem del mapa.

- L'eix transversal ens parteix el mapa d'est a oest i només hi ha 5 passos per poder-lo creuar.

- La meitat est del mapa és una zona boscosa i on es concentra tot el desnivell.

- La meitat oest és bastant plana i està formada, bàsicament per camps.

Després fem el càlcul de sempre: 45 balises : 6 hores = més de 7 balises per hora = no les podrem fer totes!.

De moment descartem les balises 32, 33 i 38: tres 30s que no sabem gaire com enllaçar-los i que ens aporten molts pocs punts.

Decidim, també, començar per l'est del mapa. Si podem fer la major part del desnivell a l'inici de la cursa, quan estiguem més cansats tindrem terreny pla i, de totes maneres, podrem córrer.

Sobre la marxa, anirem fent els ajustaments necessaris.

A les 10 en punt comença la cursa. Tirem ràpid per un carrer que marxa davant nostre i veiem que ni els Hagloffs ni els Bertafocs venen amb nosaltres. Ells comencen per la part plana. Qui tindrà raó?

De seguida ens situem al capdavant del grup que hem triat la mateixa direcció de sortida i, en poca estona arribem a la primera balisa. Continuem cap a la 81, que ens farà pujar i baixar i encarem la 43. Allà ja hi trobem un parell de bons equips que en surten: "bé, no han fet la 81 i han deixat escapar 8 punts". Continuem fins la 62 i ens n'adonem que ens valdria la pena canviar l'ordre de les següents. Teníem marcat l'ordre 62-82-48-72-44-73 i decidim fer 62-72-82-48-73. Així ens estalviarem desnivell i deixem la 44 que ens complica massa la vida per només 4 punts.

Arribem a la 48 en 1h03'. Era la nostra 7a balisa i ja portàvem més d'una hora. Ens és impossible fer les 45. Creiem que sí que serà possible fer-ne 6 per hora i anem adaptant la nostra estratègia per assolir aquest ritme. Objectiu immediat: arribar a la 66 en 2 hores. Fem una mica el senglar i hi arribem en 2h01'. Ja és això! Així doncs, si en fem 6 per hora, en farem 36. En podem descartar 9. De moment ja portem descartats 3 30s i la 44. "Doncs mira, si et sembla la 39 tampoc la fem, continuem per la carena i podem enllaçar bastant ràpid la 65, 77 i 90". En 3h hauríem d'estar a la 85, però només podem arribar a l'avituallament de després de la 90, on ens hi creuem amb els Hagloffs. "Ostres, ho hem fet en sentit contrari i hem coincidit a la meitat del mapa i a la meitat del temps disponible. Si fem estratègies similars però del revés, pot estar molt igualat això". Carreguem aigua i correm molt ràpid per assolir la 85. Mirem si podem passar camp a través cap a la 45 però està impossible, la vegetació és massa espessa. Canvi de plans, descartem la 45 i la 34, continuem amb 64-59-58-84 i decidim. No hi perdem massa temps i observem que per anar a la 74 hem de passar molt a prop de la 56, així que l'anem a fer. Hi arribem bastant ràpid i només ens fa desviar uns 2 minuts de la ruta. "Hem d'arribar a la 74 abans de les 4h". Correm, bevem, pugem, ens embosquem i l'assolim en 4h02'. De moment no toquem res, al final tenim unes quantes balises que podem fer o no segons ens convingui. Seguirem amb 67-47-55-75-61-51, descartem la 42 i ho hem de fer abans de les 5h. Ara el terreny és molt pla i ho aprofitem per córrer molt, MOLT. Hi arribem en 52' i la següent, la 35 en 60'. 

"Ja tornem a tenir el ritme de 6 per hora. Tenim una hora per fer-ne 5 + l'arribada". Descartem la 36 i la 53 i a veure si podem acabar amb la 41 i la 31.

En 5h52'15" arribem a meta. Allà ens hi trobem amb els Hagloffs i els Bertafocs, comentem una mica la jugada i veiem que pot anar tot bastant ajustat, però nosaltres només hem descartat 30s, 40s i un 50. Ells s'han deixat algun 70 i algun 80 pel camí.

Ens donen els resultats i comprovem que hem guanyat. Hem aconseguit 209 punts, els Hagloffs 199 i els Bertafocs 195.

Ha estat una cursa molt dura, de córrer molt i on, francament, l'estratègia no era fàcil i hi havia moltes opcions. Això ha quedat palès des del moment que hem anat sols durant tota la cursa, trobant, ajuntant-nos i separant-nos amb d'altres equips. Els Hagloffs i els Bertafocs tampoc han coincidit en l'estratègia.

Els paratges per on hem passat també eren molt espectaculars, el Castell de st. Llorenç dels Munts, els cingles que tancaven el mapa per l'est, els frondosos i verds boscos... haurien sortit unes imatges ben atractives, llàstima que no vaig trobar el moment de treure la càmera i estar-me a filmar.

M'agradaria felicitar a la resta dels corredors i participants per haver fet front a aquest repte i a l'organització, realment va ser un Rogaine que complia al 100% la filosofia del rogaine: no poder fer totes les balises, escollir la millor estratègia i molta varietat d'opcions a escollir.

Resultats Rogaine Folgueroles

Ha esta l'últim entrenament important abans del Raid Txakal que aniré a córrer la setmana que ve. Un altre raid de Copa Catalana i que pinta molt dur, amb 270km en unes 30 hores i on ens trobarem amb btt, cursa a peu, hidrospeed, caiac, patins el línia i proves de cordes. ja us ho explicaré.

Btt per la terra del llargandaix

Els dos protagonistes

Després d'una setmaneta mig de repòs, em truca el Marc Verdaguer per veure si tinc ganes d'anar a entrenar per la seva terra adoptiva, a St. Feliu de Pallerols, al límit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

A les 10 del matí em planto a casa seu, en principi havíem de ser més colla però, per diferents motius, només ens hi trobem l'amfitrió i jo.

El dia pintava molt calurós, el Marc ja m'havia avisat, i en les dues curses que havia disputat per la zona ja havia escarmentat, així que no estalvio aigua i m'enduc un bidó de mig litre i un camelback de 1,5l (un altre bidó no m'hauria fet nosa si la ruta s'arriba a allargar).

Sortim de casa seu i, en menys de mig quilòmetre, ja comencem a pujar. D'això se'n diu escalfar de cop. Un divertit i dret corriol ens fa posar el plat petit i pujar les pulsacions només de començar.

El cim de les 3 Creus

El corriol combina trams bastant drets amb trams més planers, de tota manera, té parts exigents tècnicament.  El recorregut és molt variat, des de trams pedregosos on la dificultat rau en mantenir l'equilibri sobre la bici, fins a trams ràpids dins d'increïbles fagedes i esquivant boixos. 

Després de sortejar la cara nord del volcà del Traiter, vam dirigir-nos cap a Les Medes i ens vam enfilar a la serra amb el mateix nom, on vam aprofitar per esmorzar-hi, al cim de les Tres Creus, almenys així ho vam anomenar nosaltres en trobar-hi tres creus dedicades a les víctimes de la Guerra Civil.

Ara ens esperava un divertit descens per bonics corriols per dins la fageda i que no comportaven cap dificultat tècnica, just abans d'agafar una pista forestal fins a Cogolls, passant abans, per l'espectacular gorg i salt del Molí dels Murris on, en el Rogaine del 2009, hi havien fet banyar els corredors que volien aconseguir la fita 90.

Baixant una de les trialeres

Ara toca el tram menys atractiu de la ruta, una pujada per asfalt fins a trobar la pista i els corresponents corriols que ens porten fins a la cara sud del Volcà del Traiter.

Finalment arribem a la primera pista que havíem trobat a l'inici del recorregut, el qual desfarem, amb alguna variant, podent gaudir així, d'una ràpida, tècnica i divertida baixada -amb algunes variants- de 6 km fins tornar a arribar a St. Feliu.

En definitiva, el Marc em va permetre gaudir d'una sortida matinal en bici de muntanya per una zona increïble, alguns trams de la qual ja havia recorregut en el Rogaine de Les 3 Valls. 

Torno a especificar que, per seguir-la, cal un bon nivell tècnic de la bici de muntanya, tant en pujada com en baixada i que no es passa per cap font ni per cap poble, pel que en època de forta calor cal anar ben previst d'aigua.

Raid Urgellistan 2011, quan l'entorn t'amaga el patiment

169km, 5.130m. de desnivell positiu i uns altres tants de negatiu... btt, cursa a peu, canal de neu, caiac i patins en línia... gran part del raid a més de 2.000m d'altitud. Així es presentava el Raid Urgellistan 2011.

El canvi d'ubicació del centre de competició i la presència d'una secció de neu feia preveure que s'aniria cap el cantó de la Serra del Cadí o bé cap al Pirineu, just a l'altre costat del Riu Segre. Uns indrets tant atractius com exigents físicament, em feien estar especialment motivat per anar-hi a córrer. No m'ho volia perdre però les males sensacions de Galícia fa quinze dies, m'ho val fer plantejar.

Sort del Sol de la setmana passada, dels companys d'equip, de l'Eva i els amics i del llibre del Kilian, que em van tornar a animar i anar, amb més ganes que mai a la cita urgellenca.

El divendres 29, a les vuit del vespre arribava al pavelló poliesportiu de La Seu d'Urgell, on ja m'hi esperava el Jordi Pàmies i l'Anna Riba -que ens cuidaria com pollets tot el cap de setmana i ens faria aquestes fotos tant xules- i el Xavi Zapater també hi estava a punt d'arribar. Junts integraríem l'equip Borges Trail - Raid del Segre, que fa un mes es va adjudicar el Campionat de Catalunya amb el Xavi Rodríguez, el Toni Calderon i la Judit Casas a les seves files.

Ens fixem en els equips inscrits i veiem que hi ha dels millors equips de casa nostra que corren la Copa Catalana, els germans Julià Bonmatí (que no els he vist mai córrer junts però segur que donaran guerra), dos equips francesos i un gallec. Es presenta un raid exigent del tot, tant pel recorregut com pels competidors.

Recollíem la documentació, els dorsals i els mapes i començàvem a pintar-los perquè, a l'hora del briefing tenir-ho gairebé tot clar. Revisem el llibre de ruta i els mapes i no ens deceben, serà un raid molt exigent i, segurament, molt guapo.

Endrecem i preparem tot el material i a les 11 de la nit cap a dormir, demà serà un dia molt dur.

Avituallant-nos a Estana

A les 7 del matí ens llevem, esmorzar, posar-ho tot a punt i ens dirigim a la plaça de l'Ajuntament de La Seu, punt escollit per l'inici de l'edició del raid d'enguany.

A les 9 en punt es donava la sortida amb una orientació urbana score, que ens portaria per alguns del indrets més interessants de la ciutat i on també hi trobaríem la secció de caiac.

La prova de caiac, a priori, semblava un tràmit: una secció de relleus en caiac pel Parc del Segre en què cada corredor hauria de fer 2km. A l'hora de la veritat, però, els caiacs disponibles eren caiacs de riu i a la part alta del circuit hi havia una mica de corrent.

Aquests fets van esdevenir que la prova es convertís en una secció bastant exigent i que, com si en una secció llarga de caiac es tractés, els equips més habituats en aquesta disciplina obtinguéssim una bona avantatge respecte els altres equips.

Sortint del caiac, 3 balises més i cap a buscar les bicis per disposar-nos a fer la secció més dura de la jornada. Una llarga btt de 52 km i 1.700m de desnivell positiu que ens portaria des de La Seu fins a Estana, tot passant per Alàs, Vilanova de Benat, Cava, i el Querforadat. La secció va ser bastant dura, amb fortes pujades, bellíssims corriols, alguns d'ells bastant tècnics i que, fins i tot et podien fer baixar de la bici.

En aquest darrer punt també crec que ens va anar bé, ja que vam poder ciclar per la majoria de senders. Pel camí, també ens va afavorir trobar la balisa número 2 a la primera. hi va haver molts equips que s'hi van enganxar molt fort, arribant a perdre més de dues hores. No em vull ficar en si estava ben col·locada o no. A mi em va quadrar tot fins a trobar-la, potser vaig trobar el corriol una mica més avall del què em pensava, però anava sense altímetre i no ho vaig poder contrastar. Sortint de la balisa fins al següent punt de pas que em vaig fixar (la Mare de Déu de Boscal) no hi vaig tenir cap problema.

Després de 4 hores sobre la bici, arribàvem a Estana. Ens avisaven que havíem rebaixar bastant el temps previst per l'organització, aprofitàvem per menjar i beure bé i iniciàvem un altre exigent sector (de fet, totes les seccions eren exigents), un trèking de 14km amb 980m de desnivell positiu que ens portaria cap a Prat de Cadí, el Coll de l'Estenedor i tornada pel Collet de l'Orri fins a Estana. Aquesta vegada ens caldrien 2h05' per completar el recorregut, baixant una mica, també, el temps previst. Demanem on tenim els equips perseguidors i ens informen que els germans Julià els portem mitja hora al darrera i que un equip francès més o menys a una hora. No ha arribat ningú més! Ens relaxem una mica i aprofitem per menjar bé quan veiem arribar els Medilast i els Hagloffs, els portem a més de dues hores. Alguna cosa els ha d'haver passat (pensem), ens informen que s'han enganxat a la balisa 2.

Ara ens tocava baixar fins a Martinet i pujar fins a Lles de Cerdanya, a Estana hi començava a plovisquejar i mirant cap el nostre destí, el temps encara pintava pitjor. Ens abriguem una mica i comencem el divertit i tècnic descens de la secció, en la qual ens esperaven 20km en btt amb 650m. de desnivell positiu i 550 de negatiu. En mitja hora ens plantem a Martinet, creuem la carretera i comencem a pujar cap Arànser, no per la carretera asfaltada sinó per una pista forestal que ens faria passar, primer, per Músser.

Des d'abans d'arribar a Martinet que ja ens plou i, de mica en mica, el fred i la humitat ens va calant dins del cos. Una vegada a Arànser, només ens falta agafar un tècnic corriol de pujada que ens portarà directament fins a Lles.

Finalment i morts de fred, arribem a la petita població cerdana. Ens donen un ortofotomapa amb quatre preguntes del poble i ens informen que s'ha anul·lat l'exigent secció de patins en línia que ens havia de portar fins a l'estació d'esquí nòrdic de Lles, amb 7km i 450m de desnivell positiu. Així doncs, a un quart de vuit del vespre, amb un temps de 10h15' i amb totes les balises fetes finalitzem l'etapa de dissabte.

Aprofitem per anar-nos a dutxar i entrar en calor ràpidament mentre esperem que arribin la resta d'equips.

Nets, polits i escalfats anem a sopar i aviat a dormir. Són pocs els equips que han arribat i ja fa estona que és de nit. Aprofitem per reposar bé i a veure demà què tal.

Ens llevem a les 6 del matí, anem parlant amb els diferents equips i ens diuen que els últims han arribat a les 5 de la matinada, i d'altres ben entrada la matinada també. Depèn d'on els agafés la pluja i la nit deurien de passar una molt mala estona. Per sort, quan s'anava fent de nit la pluja també havia parat, almenys a Lles.

Final del treking a Cap del Rec

Agafem les furgos i ens desplacem fins a l'estació d'esquí de fons. En breu es donaria la sortida a l'etapa de diumenge i, el següent equip amb totes les balises fetes els teníem a prop de dues hores. Podíem anar tranquils però sense relaxar-nos, ja que un error greu o bé qualsevol averia o imprevist ens podria resultar fatal.

La primera secció és una orientació específica amb el mapa de Cap del Rec. La nostra estratègia és fer una molt bona secció, sense anar estrebats però sense errors. Si la fem bé, gairebé segur que la fem més ràpid que la majoria d'equips i ens permetria fer la secció següent més tranquil·lament.

La sortida dels equips és esglaonada cada dos minuts i per ordre d'arribada de dissabte. Així que ens toca estrenar el recorregut. Es tracta d'una score de 7 balises. Em donen el mapa i observo que només hi ha 2 rutes lògiques, seguir l'ordre de l'1 a la 7 o bé a la inversa. Prefereixo fer-ho a la inversa, el camí fins a la 7 és llarg, i hi ha un bon tros de pista per anar entrant en el mapa. Si, per contra, comencem per la primera, hauríem de passar per davant de tots els equips, posant-nos una mica de pressió i en pocs metres estaríem fent camps a través i entrar ràpid en el mapa seria més complicat.

Aconseguim el nostre objectiu, hem anat a un bon ritme i hem clavat totes les balises, ens canviem, mengem, ens posem les botes i ens disposem a fer un trèking, on hi trobarem una canal de neu i per la qual hauríem de progressar amb l'ajuda de grampons i bastons. És una secció no molt llarga en quant a quilòmetres (13) però amb gairebé 1.000m de desnivell positiu i negatiu que, amb la dificultat afegida de la neu i les botes ens ocupa gairebé 3 hores. A més, les precipitacions dels últims dies i hores, han posat 15cm més de neu nova a partir dels 2.400m.

La primera balisa del recorregut la trobem a l'Estany de l'Orri, per després continuar remuntant en direcció a la Tossa Plana de Lles (2.916m), la part més dreta de l'itinerari la superem per l'interior d'una fàcil però bonica canal de neu fins arribar, finalment, al cim de la Tossa. Baixem en direcció oest per la carena i des d'un collet baixem directament i obrint traça fins el refugi de Pradell. Pel camí ens atrapa l'equip francès Absolue Raid que han fet la secció amb bambes i els ha permès fer un descens molt ràpid.

En poca estona tornem a arribar a l'assistència i veig com tinc els turmells vermells i encetats pel contacte amb la neu i és que, com és habitual, les polaines li feien més falta a la meva furgoneta que a les meves cames.

Em doblo una mica els mitjons, per evitar el contacte amb les ferides, i ens muntem sobre les bicis. Només ens queda una secció de 42km en btt amb 350m de desnivell positiu i 1.500 de negatiu, és a dir, un tràmit... i un rave!! em sembla que mai se m'havien fet tant durs 350m de desnivell positiu. Primer per pujar fins a la part alta de l'estació, després pel falso llano en què es converteix la pista de l'autopista (amb esquís no és més plana) i després, per acabar-ho de rematar, pujar fins el mirador que hi ha a sobre de l'estació d'Arànser. Per primer cop en tot el cap de setmana estava bastant baldat i aquestes costes d'alta muntanya se'm feien eternes. Arribem al Coll de la Font d'Aristot i, ara sí, tot baixada. Primer fins arribar a Bescaran i, després, fins a la N-260, que ja l'agafaríem fins tornar a arribar a La Seu d'Urgell.

A quarts de tres de la tarda acabem el raid, ha estat un molt dur cap de setmana però que la bellesa del paisatge i els itineraris escollits per l'organització ha fet que les hores passessin volant i no notéssim massa el cansament fins que estàvem realment bastant fatigats.
Finalment i després de més de 16h i mitja de raid aconseguim fer-nos amb la primera posició.

M'agradaria felicitar a l'organització per fer possible aquest esdeveniment i també a la resta d'equips, ja que, independentment del resultat, poder acabar una aventura com aquesta és un veritable mèrit.
Donar, també, una forta abraçada als meus companys de fatiga, el Jordi, el Xavi i l'Anna pel gran cap de setmana que m'han permès compartir amb ells.

Podeu veure els resultats, fotos i més informació a la web del raid: http://urgellistan.cat/

Podi Categoria Èlit

Al bloc del Jordi Pàmies: http://jordi-pamies.blogspot.com/, també hi podeu veure les seves vivències.