diumenge, 25 de desembre del 2011

S'acaba l'any, reflexionem-hi!

Ja està, d'aquí sis dies s'acaba l'any 2011. Un any que ha donat per molt i m'ha permès viure moltes experiències i aventures amb la família i els amics. Ara, tot i ja haver començat a preparar la temporada vinent, és d'aquells dies que mires enrere i reflexiones sobre què t'ha aportat l'any que ja s'acaba i com s'ha d'afrontar l'any vinent.
A nivell personal ja n'hi m'hi fico, he pogut viure tantes coses que no sabria ni per on començar. A nivell esportiu m'és una mica més fàcil ja que tenint unes dades concretes pots avaluar-ho una mica millor.
L'any 2011 ha estat un any dur, amb moltes hores dedicades al que m'és m'agrada del món: poder estar a l'aire lliure tant temps com sigui possible voltant per valls i muntanyes corrent, pedalant, remant, patinant, esquiant, etc. Tot pel sol fet d'estar en contacte amb la natura i conèixer llocs nous.
En total han estat més de 500 hores en les quals he pogut recórrer més de 7.000km i superat un desnivell positiu de més de 200.000m. A tot això s'hi ha de sumar 4 Rogaines de 6h, un de 12h i un altre de 24h, a més a més de 5 raids de Lliga Espanyola, 2 de Copa Catalana i un de Copa del Món, cosa que em fa sumar més de 200h més d'activitat i un munt de quilòmetres i desnivell que no m'he parat a comptar.
Amb l'equip Raid del Segre - Borges Trail hem pogut fer-nos amb la Copa Catalana de Raids i, tot i que jo no hi vaig córrer, també vam aconseguir el Campionat de Catalunya i la victòria al Corsica Raid. Am l'equip Peña Guara - Hoko (que al cap i a la fi som els mateixos) vam fer-nos amb la tercera posició a la Lliga Espanyola i al Campionat d'Espanya de Raids. A títol individual m'he pogut endur la victòria al Campionat de Catalunya de Btt-O i a la Copa Catalana de Rogaines (amb l'ajuda del Lleí Viles i del Xavi Rodríguez). En general uns molt bons resultats i que m'han demostrat que tot l'esforç dedicat durant tot l'any ha donat els seus fruits.
Tot això no hauria estat possible sense els ànims i el suport de l'Eva, de la família i dels amics. I tampoc, sense els meus amics i companys de fatigues que m'han deixat córrer amb ells i per ser com són.
Ara ja arriba l'hora de mirar endavant i de plantejar-me uns nous objectius per l'any vinent (de fet ja fa uns quants dies que hi penso). Només espero que el 2012 em permeti gaudir de més experiències, encara, amb la meva família i amics de sempre i de nous que espero fer. I que les lesions ens respectin i ens permetin gaudir al 100% de la vida i del que més ens agrada fer: CÓRRER PER LA MUNTANYA.

FELIÇ 2012 A TOTHOM!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Campió de Catalunya de Btt-O

Finalment ho he aconseguit, després de perseguir-ho durant unes quantes temporades, m'he pogut fer amb el Campionat de Catalunya d'orientació en bici.
La cursa es presentava molt exigent, tant pel nivell dels corredors que s'hi presentaven com pel desnivell i exigència dels recorreguts, tal i com indicava l'organització a la seva web. A més, els últims dies no havia estat massa fi i no havia pogut entrenar el que volia. Així que anava una mica a l'expectativa de veure com aniria el tema.
L'organització havia previst un recorregut de 32km, pel que vaig creure que un temps de 2h seria un bon temps.
La cursa no em va començar massa bé, ja que un error introduint el mapa al portamapes no em deixava escollir entre els diferents recorreguts per anar fins a la balisa 1. Com que l'única opció que visualitzava ja semblava bastant ràpida vaig decidir no tocar el mapa i anar per aquell camí.
A partir d'aquí la cosa ja va anar diferent, una primera part molt ràpida, de pla i amb el plat gros em permetia rodar a bona velocitat, però sense passar-me, reservant per quan arribés el desnivell.
La cursa va anar bastant rodada, sense cometre errors i pedalant bastant, tot i no tenir massa bones sensacions.
Podi Dones i homes sènior
A mesura que arribava al final veia que podria baixar bastant de les 2h, o sigui que vaig concentrar-me en rodar el més ràpid possible i no cometre cap error. Intentar estar més a prop de l'hora i 3/4 que de les 2h.
La jugada em va sortir millor impossible, ja que vaig aconseguir la victòria per només 20" sobre el David Toll, que també va fer una gran cursa. 

Si mireu els resultats podreu veure el ajustats que van ser els nostres parcials, intercanviant-nos la primera posició durant tota la cursa, i això que sortíem diferenciats en mitja hora l'un de l'altre.
A veure si la temporada vinent puc rendir a aquest nivell a la Lliga Espanyola i em permet fer-hi un bon paper.