dimecres, 21 de març del 2012

Tornem-hi

Després de tornar i mig recuperar del Huairasinchi (tot i que no sé què passa que les cames no van al 100%) i passar-les canutes a la cursa de muntanya de Casserres vaig tornar a la btt-O.


Mapa llarga distància
Aquesta vegada era a prop de Saragossa, a Alpartir i a la Almunia de Doña Gorina. Era la meva estrena a la Lliga Espanyola de Btt-O i tenia ganes de fer un bon paper, així que vaig procurar arribar-hi descansat i donar-ho tot.
El dissabte era la cursa de llarga distància, a priori la meva bona, però el fet de ser score (havies de fer totes les fites però sense un ordre determinat) m'anava una mica en contra.
Només de començar ja vaig perdre molt temps, el triangle de sortida no em va deixar veure que no tenia accés clar cap a la primera fita que havia escollit i vaig decidir deixar-la per més endavant. A més, uns corredors taronges pintats en el mapa indicaven que no hi havia camí però sí pas de maquinària agrícola. A l'hora de la veritat, però, camps llaurats i impossible transitar-hi. Això em feia perdre, també, molt de temps a la segona balisa.
A partir d'aquí entro al mapa i començo a rodar ràpid, a no perdre'm i a recuperar posicions. Només una possible mala elecció d'enllaç de balises em pot fer perdre una mica de temps.
Un error de col·locació de l'última balisa del meu recorregut (última o penúltima de gairebé tothom), i posterior rectificació, va fer que els primers corredors se la trobessin mal posada i hi perdessin bastant temps buscant-la. Quan hi vaig arribar jo ja estava ben posada i no em va fer encantar.
Finalment 3r de la cursa però la van anul·lar per l'error de l'organització. A la balisa anterior a la zona conflictiva anava 4t a un minut del segon i del tercer, o sigui que un molt bon resultat en l'estrena tot i el mal inici.
Sensacions prou bones, 35km, 860m de desnivell positiu i mitja de més de 18km/h, comptant parades a mirar mapa, errors i empaitar la bici pels camps llaurats.
El diumenge la història era diferent. La mitja distància, moltes balises, terreny molt pla i molt ràpid. Em feia por perquè jo no sóc massa ràpid i aquí sí que es premia qui orienta més ràpid.
Mapa mitja distància
Tot i això surto a donar-ho tot, memoritzar tant com puc el mapa, no parar per llegir-lo, intentar tancar la boca perquè no se m'escapi el cor i estar de sort de no estimbar-me en alguna de les moltes corbes en què em vaig jugar la pell.
La veritat és que vaig poder anar bastant ràpid i sense perdre massa temps orientant però, un error de concentració a la balisa 6, alguna mala elecció de ruta i no recordar-me que després del 13 ve el 14 i no el 5 em va fer perdre un temps molt valuós.
Al final i després de 21km i 22km/h de mitja aconsegueixo la 7a posició, a 6 minuts del primer i a menys de 4 del podi.
També bastant content però un pèl decebut per dos errors tontos que em treuen de la lluita pel podi, però bé, d'això es tracta en les curses d'orientació. 
Les properes més i millor!

divendres, 2 de març del 2012

Huairasinchi part 2: La cursa, il·lusió i frustració

Vídeo del recorregut
Finalment ha arribat el dia esperat, a quarts de 4 del matí ens llevem, esmorzem una mica i carreguem el material al cotxe.
El José ja ha arribat i hem de passar un moment per casa seu a carregar més material. A més, la seva tieta ens ha preparat un bon esmorzar per començar el raid amb les piles carregades.

Pels vols d'un quart de sis del matí arribem a Machachi, població i punt de sortida de la "Competencia". Com cada matí està plovent, així que posem les bicis a punt i ens tornem a ficar dins del cotxe, on aprofitem per repassar el mapa de la primera secció.
Comencem amb 27km de btt fins a la Virgen de las Ilinizas, la primera part és bastant ràpida, un "falso llano" mantingut però amb carretera de llombardes, cosa que fa que el trajecte sigui bastant incòmode. A més, al final de la secció no trobem l'assistència, pel que hem de carregar amb el material de btt, de córrer, de cordes, el sac de dormir i la funda de bivac. La motxilla és molt pesada i, per alleugerir-la, decidim prescindir de menjar i carregar poca aigua (tot i que ens esperen unes 11 hores abans de trobar l'assistència).
Revisant el mapa abans de sortir
Tot i anar a un ritme bastant lent, arribem a la transició en 7a posició a 30' dels primers i a 1' dels segons. Prou bé dins del que cap.
Ara toquen uns 22km a peu, passant per l'espectacular coll de les Ilinizas a 4.800m. Continuem a ritme lent però constant. Ens passen alguns equips però, gràcies a la bona aclimatació dels dies anteriors, a mesura que guanyem altitud comencem a atrapar i passar equips. El descens del coll el fem molt ràpid i atrapem a molts equips més però, en un error de rumb ens equivoquem de carena i fem una liada que ens fa perdre unes 2h. Tot i que els mapes són a escala 1:50.000, l'equidistància de les corbes són cada 40m. i ens és difícil la lectura del relleu.
Primer trèkking
Per fi arribem al ràpel, en 14a posició i a 1h30' dels primers! Acabem la secció bastant ràpid i tornem a agafar les bicis.
Ja torna a ploure i ens esperen 90km de bici arribant dues vegades a més de 4.000m. Ja a les primeres rampes el Jorge comença a tenir problemes, li costa molt respirar i al mínim esforç s'ofega. L'anem ajudant però cada vegada li costa més.
Està a punt de fer-se fosc i anem molls com ànecs. És un dels moments més delicats dels raids, ens hem d'abrigar perquè estem glaçats i hem de procurar que no ens passi factura. Ho salvem prou bé, però el Jorge cada vegada estava pitjor. Continuem pedalant cara amunt fins que arriba un moment que l'única manera de progressar és caminant, tirant d'ell i portant-li la bici. Per sort arribem al capdamunt de la primera pujada i tenim 10km de descens fins el control. Allà ens hi esperarem el metge perquè comprovi que el Jorge no tingui res "xungo". Estem dues hores parats, agafant fred i ens queda una segona meitat de secció similar a la que ja hem fet. A més a més continua plovent i seguidament hi ha un trèkking a gairebé 4.000m.
Arribant al coll de les Ilinizas
Després de valorar-ho molt i preveient el martiri en què es convertirà la segona meitat de la secció i que és improbable que el Jorge es recuperi en les hores següents, decidim trucar a l'assistència perquè ens passi a recollir i donar així per finalitzada la nostra aventura Equatoriana.
Els dies següents són bastant durs psicològicament, tot l'esforç invertit en aquest projecte se'n va a norris per una causa que no s'hi pot fer res, és part del joc. Tenim el consol que només 3 equips van aconseguir finalitzar tot el recorregut -un d'ells fora de temps- i molts corredors van acabar amb problemes de salut greus com mal d'alçada i edemes pulmonars. Per sort, el Jorge va parar abans d'arribar a aquests nivells.
Ara només queda mirar endavant i plantejar-nos un altre objectiu, segurament el Campionat del Món de Raids que tindrà lloc a França el setembre d'enguany.