Rogaining Gran Canària, brutal

Finalment ha arribat l'última cursa de l'any... i quina cursa!

 Com ja sabeu al Rogaine de La Molina del mes de juny, el Lleí i jo ens vam guanyar la invitació per córrer el Rogaining de Gran Canària el 22 de desembre.

El dorsal, personalitzat!

Així  que no vam perdre l'oportunitat d'anar-hi, l'oferta era molt sucosa i ens n'havien parlat molt bé. A més a més, els Hop Hop del COB també s'hi van apuntar, així com tres equips catalans més.

Veient la llista d'equips inscrits ja es podia veure el nivell dels equips participants, molts d'ells d'un gran nivell internacional.

El divendres 21 vam arribar a l'illa i vam aprofitar per estirar les cames tot fent un entrenament d'orientació específica al la zona del Tamadaba. A causa d'haver dormit poc la nit anterior no em trobava massa fi, crec que fins i tot vaig estar a punt d'agafar una mica de febre. Però amb un Paracetamol i un caldo ben calent ho vam recuperar bastant.

Els 4 COB's

El dissabte ens va tornar a tocar matinar, a les 4 del matí sonava el despertador, havíem d'esmorzar abans de les 5 i fer la revisió del material obligatori. A les 5 briefing i a les 5:30 se'ns repartien els mapes perquè dissenyéssim la millor estratègia per afrontar les 12 hores que ens esperaven.

Inicialment ens vam marcar un recorregut bastant circular però parant atenció a fer una bona elecció de ruta per no acumular més desnivell del necessari ja que la zona era molt abrupta i ens obligava a fer sí o sí grans desnivells entre el 1.000 i els 1.900m. d'altitud. La nostra intenció era intentar fer 4 balises a cada hora, però per fer-ho calia no cometre errors i anar bé físicament.

El mapa

A les 6 del matí es donava el tret de sortida la zona dels Llanos de la Pez i ens faria voltar per la zona del Roque Nublo, la Hoya del Gamonal i el Pico de las Nieves. Una zona realment espectacular, sobretot la zona del Roque Nublo i de los Riscos de Tirajana. A més a més l'organització s'ho va treballar un munt i no va regalar cap balisa, és a dir, no n'hi havia ni una en cap camí i fins que no arribaves exactament al punt on estava no la trobaves.

La nostra sortida va ser conservadora, però de seguida vaig veure que no estava bé, em trobava xafat, com el dia anterior. Així que em vaig centrar a no anar més fort del compte, menjar i beure molt i anar-me mentalitzant per aixecar aquell estat. D'aquesta manera vam passar les 3 primeres hores, cometent només un parell d'errors a les balises 94 i 84. A partir d'aquí les sensacions van millorar molt i vam poder córrer en el nostre ritme.

A baix f92, a dalt f65, ben pla

Una mala col·locació de la balisa 92 ens feia perdre molt temps per intentar trobar-la, desistint sense èxit i que ens influiria bastant al final, ja que vam quedar a pocs punts del podi i amb bastant temps perdut allí.

El final arribàvem a meta a més de 1/2 hora del tancament, així que vam aprofitar per assolir dues balises més.

El terreny impressionant

Després de 12 hores de cursa, prop de 55km recorreguts i un desnivell positiu d'uns 4.700m arribàvem a meta en 5a posició a només 1 punt dels 4s, l'equip Letó "Dos Camisas Húmedas" (Campions del Món i d'Europa en categoria mixta) i a 15 punts dels 3s, els italians Team La Sportiva. Els dos equips de davant, el Buff - Tierra Tragame i els estonians SK100, van estar intractables en tota la cursa i van acabar molt a davant.

Els Hop Hop del COB també van fer una gran cursa aconseguint la 3a posició en categoria veterans. També vull destacar que els 5 equips catalans vam estar dins els 10 primers classificats, tot un èxit.

Gaudint de l'entorn després de la cursa

Personalment estic molt satisfet de l'experiència viscuda (tot i no haver pogut rendir al 100%) i m'agradaria felicitar a l'organització per l'impressionant treball que van fer, un mapa que era una "currada" i tota la feinada que van tenir per posar i treure totes les balises. Una feina que als corredors ens costa de veure però que realment hi és, i en un terreny molt poc accessible amb un vehicle motoritzat.

No serà la última vegada que aniré a córrer aquest rogaine que segurament esdevindrà una cita ineludible en el calendari internacional.

Rogaine Altafulla, test per Grancanària

El mapa per darrera

Ahir vam anar amb el Lleí a la primera edició del Rogaine d'Altafulla. És l'últim test que fèiem els dos per veure com estàvem abans d'anar a Grancanària el 22 de desembre.

Pintava bastant dur ja que se'ns presentava un mapa de 100km2 i el punt més alt era de només 180m. d'altitud, o sigui que tocaria córrer molt!!!

Per altra banda, l'equip del Tommi i l'Aurelio ens farien patir de valent, així com els habituals Bertafocs i d'altres equips que últimament no ens deixen encantar.

A diferència dels Rogaines que estem acostumats, aquest mapa era a escala 1:25.000 i ocupava un DIN A3 per davant i per darrera.

El mapa per davant

Com sempre vam plantejar una estratègia per fer-les totes, però a les dues hores ja ens semblava que seria impossible. Tardàvem massa de balisa a balisa, tot i que realment estàvem corrent molt ràpid.

Així que vam decidir deixar un parell de bucles de 4-4-3 punts i més endavant un altre de 3-4-4.

Les sensacions van ser bastant bones perquè vam poder mantenir un bon ritme fins les 4h30'.

Finalment, i després de 5h55' vam aconseguir fer 122 punts i deixar només 6 balises.

El Tommi i l'Aurelio van córrer encara més i van fer 130p. i deixar només 4 balises. Déu ni do!

El podi, hi falta el Lleí

Aquests vam ser els dos únics equips que vam aconseguir arribar als 100 punts.

Podem concloure doncs, que podem presentar-nos a Grancanària amb bones sensacions i expectatives de fer-ho bé.

Btt-O St. Vicenç de Castellet, la última de l'any

El podi, però hi falten corredors

I ara btt-O, des dels Campionat d'Espanya del juliol que no en feia cap i em venia bastant de gust estrebar-me una mica pedalant ràpid.

Com ja és habitual en aquestes cites ja em mentalitzo per una bona batalla amb el David Toll i el Carles Domingo, no regalen mai res aquest parell.

El club organitzador, la UPC, ha fet un mapa nou a St. Vicenç de Castellet i a la informació tècnica ens indiquen que haurem de superar una distància de 30km i 900m. de desnivell positiu, tocarà pedalar de valent.

Estic molt motivat a la sortida, comença el compte enrere i arrenco amb força i baixant pinyons, però ben aviat m'he de relaxar perquè això comença amb un pujador que em fa sortir el cor per la boca. Enllaço les dues primeres balises ràpidament i sense errors, però no ho faig bé, no estic pensant gaire... o em tranquil·litzo o la liaré! Dit i fet, de camí a la tres ja faig un error i no sé gaire on estic, i de camí a la 4 liada total! Entre les dues balises he perdut un munt de temps i ja interpreto que la cursa també.

Ara ja només hi ha una opció, centrar el cap i no perdre'm més. Puc abaixar un punt el ritme i assegurar-ho tot i sé que no ho faré tant malament.

El mapa

Dit i fet, a partir de la cinquena pràcticament no faig cap error i on tinc poques opcions de perdre'm aprofito per prémer les dents i obrir gas.

El terreny és exigent, amb molts corriols tècnics i divertits i pujades i "falsos llanos" que et fan esprémer al màxim.

Amb 2h03' em planto a l'arribada, decebut pels errors inicials però content de la resta de cursa, de les sensacions i de la zona.

He pogut guanyar al Carles que sortia abans meu, però el Toll no perdona, amb 2h00 ha fet tot el recorregut, realment un molt bon temps.

Així doncs segon i poso fi a la btt-O per aquest any, ara ja a centrar-me en els rogaines que vénen i el Raid d'Equador.

RESULTATS

Rogaine del Corredor... tornem-hi!

Si el Rogaine de la setmana passada era per finalitzar la temporada, el Rogaine del Corredor ha estat l'inici de la nova, i és que ja he parat massa durant aquest any com per aturar-me tres setmanes ara al novembre com acostumava a fer, així que una setmaneta de descans i tornem-hi.

Com l'any passat vam fer equip amb el Xavi, hem de començar a posar-nos les piles pel Campionat d'Europa que es disputarà a la Llacuna al gener i, si tot va bé, per repetir al Raid de Copa del Món a Equador al febrer, o sigui que, a córrer s'ha dit.

Ens entreguen el mapa i tenim 15' per fer l'estratègia, realment no és gens fàcil i dubtem bastant abans de començar a pintar el mapa.

Finalment dissenyem una ruta que ens permetria fer totes les balises si som capaços de fer-ne 5-6 a cada hora. I la veritat és que a la primera hora en fem 5 i mig camí cap a la sisena... va bé, però a la segona hora només som capaços de fer-ne 3!!!

No estem fins del tot orientant i hi ha zones molt lentes... serà difícil aconseguir totes les balises.

En alguns moments aconseguim recuperar una mica de temps, però en d'altres fem semi errors que ens en fan perdre.

Al final ens emboliquem massa en una balisa i ja tenim poc temps per arribar, així que ens espera un llarg esprint de 35' fins a meta i sense passar per cap balisa.

Aconseguim arribar 35" abans del tancament i amb 135 punts, ens hem vist obligats a deixar 7 balises, això és molt, hi ha d'altres equips que només n'han deixat 5, a veure com haurà anat.

Mentre dinem es publiquen els resultats, primers homes sènior però tercers en la classificació general. Un equip d'Homes Veterans i un de Mixte han fet 136 punts.

Realment ha estat una cursa molt disputada, molts equips estem enganxats a punts i no hi havia una estratègia clara.

Ara ja a pels Rogaines d'Altafulla, Grancanaria i Campionat d'Europa, això sí, sense descuidar la btt-O de la setmana que ve.

Rogaine Nocturn St. LLorenç Savall

Foto: La Nova Fita

Per tancar una setmaneta la temporada vaig agafar-me una setmana de relax total d'entrenaments i vam dir amb la Judit d'anar a fer el Rogaine Nocturn de St. Llorenç Savall, que s'havia suspès al setembre, i agafar-nos-ho tranquil·lament, anant a gaudir de la cursa i fixant-nos en orientar bé, sense anar a patir.

El Rogaine realment va ser bastant divertit, amb una bona xarxa de corriols i raconades que feia que no et podessis despistar gaire per no liar-la, i més corrent de nit.

Al final objectiu complert, no ens vam perdre gaire, ens ho vam passar d'allò més bé i vam poder quedar segons en categoria mixte.

 Al·lucinant els resultats dels dos primers equips homes sènior que van aconseguir fer totes les balises en 5h20' i 5h35' respectivament.... Déu ni do!

Final de la temporada de raids a Extremadura!

Ja està, s'ha acabat la temporada de raids 2012.

L'últim de la temporada ha estat a Extremadura i l'equip encarregat de donar la talla estava format per la Judit, el Gerard, jo i la formidable assistència de l'Ester i el Miquel que, tot i la seva joventut i inexperiència, hi van posar tota la il·lusió i ganes, van fer una gran feina i sort en vam tenir d'ells.

Per poder posar el punt i final als raids d'enguany, com no, tocava creuar la península en diagonal, fins a Olivenza, a Extremadura.

El raid pintava molt pla i ràpid i, des de feia uns dies, s'anunciava pluja a la zona. Sort que ja havíem aclimatat a Guara.

El nostre objectiu no era cap altre que passar-ho bé corrent junts i intentar fer-ho el millor possible, tot i que no seria fàcil fer un bon resultat, hi havia molt bons equips i nosaltres som més de desnivell i poder mantenir un ritme constant.

L'equip al complet a la presentació del raid

La nit de divendres a dissabte va ploure bastant i ja patíem per la cursa. Per sort, cap a les 8 del matí va ploure i el dia va aguantar tapat i plovisquejant a estones, però no el suficient com per no poder córrer sense impermeable.

El raid va començar amb una orientació urbana pels carrers d'Olivenza, seguia amb una combinada de btt i patins de 14km, un caiac de 7, una altra btt d'uns 19 i un trekking de 23.

Aquestes seccions les he passat ràpid perquè duia una empanada mental que no ens feia perdre molt temps, estàvem entre els equips capdavanters però no anàvem tot lo àgils que voldríem.

He de reconèixer que de bon inici em feia por avorrir-me en un recorregut tant pla, però em va sorprendre molt positivament la zona i el recorregut, sobretot els trekings, molt plans però que podies fer llargs rumbs camp a través saltant murs de pedres, filats de punxes, murs de pedres, filats de punxes, més murs de pedres i encara molts més filats de punxes. Això passant entre ramats de vaques i amb l'advertiment de zones amb "ganado bravo".

Després d'aquest trekking decideixo fotre'm un red bull per veure si em desvetllo una mica. Se'm posa bastant bé i ja vaig una mica més fi per afrontar les 3 seccions de btt i el treking que faltava fins l'arribada.

En total 132km i 2.300m. de desnivell positiu i arribem 4s a meta, a 3/4 d'hora dels tercers i a la mateixa distància dels cinquens.

Durant tota la nit torna a diluviar... quina por demà!

El podi amb el Jorge de Peña Guara

Ens llevem a les 8 del matí i encara plou molt fort, preparem tot el material i ens posem a esmorzar. En aquest moment arriba la direcció del raid i ens informen que es veuen obligats a suspendre l'etapa de diumenge perquè està tot el terreny impracticable i moltes balises són inaccessibles.

En el fons ens va perfecte, la classificació pocs canvis tindria i nosaltres podríem marxar bastant abans del previst per fer les més d'onze hores de viatge que ens esperaven.

Així doncs, vam aconseguir una bona quarta posició al raid i al Campionat Ibèric i una fantàstica tercera posició entre els equips que puntuem per la Lliga Espanyola.

Amb aquest resulta i si no hi ha cap canvi imprevist, l'equip CATRAID TRANGOWORLD C.O. BERGUEDÀ hem aconseguit la segona posició final a la Lliga Espanyola de Raids d'Aventura. Un resultat més que satisfactori i completant l'excel·lent temporada en què ens hem adjudicat el Campionat d'Espanya, la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya.

L'any que ve més.

Ara a esperar a la setmana vinent a veure si puc córrer el Campionat de Catalunya de Relleus amb el COB i intentar defensar el títol aconseguit l'any passat.

I ara també el Rogaine del Vi

Ja era hora de tornar a tenir bones sensacions!

Així va acabar el mapa

Després del bon resultat de la setmana passada al raid de Guara, aquesta tocava el Rogaine del Vi. Un dels pocs rogaines que em faltava per córrer a Catalunya.

En aquesta ocasió vam formar equip amb l'Albert Vilana, un bon amic i un crack, amb qui ja fa temps que tinc ganes de córrer.

A part de la fera de company que em vaig buscar, hi havia un cartell de corredors que pronosticava que per guanyar s'hauria de córrer molt i no fallar.

No hi va haver dubte, vam escollir una estratègia d'anar a per totes les balises, arrencant forts i mantenint tant com podéssim. Pel final vam deixar un bucle de 4 30s i un 40 per fer només el que donés temps.

I la veritat és que no ens va anar gens malament, dos errors per esbardissar-nos massa per arribar a la 83 i sortir de la 81.

El podi

Al final i després d'arrossegar-me durant més de 4 hores (allò de les bones sensacions era mentida, de bones ni una... quina agonia per aguantar el ritme!) vam endur-nos la victòria deixant només 2 balises de 3 punts de les del final.

Això significa que vam aconseguir 233 punts dels 239 possibles, i sort em vam tenir perquè els 2ns en van fer 227 i els tercers 219.

Molt content per la cursa feta i per les 6 hores (que me'n van semblar 20) corrent al costat de l'Albert.

Rogaine del Vi

La setmana que ve Raid a Extremadura de Lliga Espanyola, això no pot parar!!!

Entrenant i competint per Guara

Dissabte passat se'ns va oferir d'anar a córrer el 3r Trofeu Peña Guara de Raids de Aventura, Campionat d'Aragó i Campionat d'Espanya de Policies i Bombers.

Ja que s'havia suspès el raid de Madrid de Lliga Espanyola, l'Equip CATRAID TRANGOWORLD C.O. BERGUEDÀ vam veure-hi una bona oportunitat per córrer uns quants corredors, així que vam formar part de quatre equips diferents.

Pujant de la Fuente del Támara

Ja que ni l'Aleix ni jo havíem de córrer a Madrid, ja feia dies que havíem decidit anar-hi, a més, optaríem al Campionat de Policies i Bombers.

Ja que m'havia de desplaçar, vaig aprofitar per visitar una mica la Sierra de Guara, amb el risc de fotre'm com un ànec cada dia però hi tenia ganes.

El dijous vaig aprofitar per fer una ruta en btt d'unes 3 hores, per la zona de Bierge, Morrano, el Castillo de Naya i la Fuente del Támara. No vaig voler aventurar-me a assolir gaire alçada perquè el temps pintava bastos. Tot i això ja en vaig tenir prou per descobrir els forts pendents i pistes pedregoses de la zona.

Pujant per La Costera des de Mascún

El divendres vaig arribar-me fins a Rodellar, com que no volia cansar-me massa vaig fer una excursioneta de 3h caminant per la fantàstica zona del Mascún. Llàstima de no ser escalador, allò és el paradís!!

Arribava el divendres a la tarda i, de moment, el temps aguantava... però era qüestió d'hores. Cap a les 7 de la tarda es va posar a ploure amb ganes i ja no va mig parar fins dissabte al matí.

Arribat el dia del raid ens vam trobar tots els corredors de l'equip, hi havia ganes però estàvem una mica a l'expectativa ja que l'organització es va veure obligada a fer diverses modificacions al recorregut a causa del mal temps.

Finalment el raid va quedar reduït a 40km de btt i 14 de trèkking, ja intuíem que seria molt explosiu el tema. I no ens vam equivocar, es dóna el tret de sortida i comencem ràpid però sense voler morir als primers quilòmetres. De seguida ens posem al capdavant de la cursa i ja no vam abandonar aquesta posició.

Final sota la pluja

La btt es va desenvolupar per la zona sud de l'embassament de Vadiello, en zones que haurien pogut ser molt ràpides però que el fang et feia anar clavat.

En poc menys de 3 hores ens plantem a la transició i iniciem el trèkking, portem bastant avantatge als perseguidors però no ens volem refiar.

En aquesta ocasió recorrem l'espectacular zona rocosa de l'oest de l'embassament, no ens encantem gaire i podem arribar abans que caigui un autèntic aiguat.

Arribem a meta en 5h53', molt contents de la cursa que hem fet i en primera posició absoluta i del Campionat de Policies i Bombers.

M'agradaria felicitar a l'organització per la seva gran capacitat d'adaptació i per aconseguir salvar el raid tot i les adversitats que es presentaven, així pel gran tracte rebut i l'impressionant sopar que ens van oferir. També a la resta de companys d'equip que tots ells van fer una gran cursa i, en general, a tots els equips que es van atrevir a aguantar el "xaparron".

Per la meva part molt content d'haver corregut amb l'Aleix, pel resultat i per l'estona viscuda.

3 Dies d'Orientació de Navarra

Una mostra del bosc

Després d'un estiu molt parat en quant a curses, tenia moltes ganes de tornar-m'ho a passar bé corrent. I la veritat, la cosa no podia anar millor.

Feia un munt de temps que no anava a cap cursa d'orientació, estava poc motivat per curses curtes i ho havia aparcat una mica.

Després d'un intent al Campionat de Catalunya d'ultrallarga, on vaig pillar bastant, a més a més de fotre'm un turmell enlaire, els companys del COB em van oferir la possibilitat d'anar a córrer els 3 dies de Navarra.

El dijous fèiem cap cap a la Sierra de Urbasa, en poc més de 5 hores ens hi presentem, ja de nit però no ens podem resistir a provar alguna de les balises del Model Event. És increïble! una megafageda en un indret súper pla i on hi havia uns blocs de pedra que no havia vist mai... quines ganes que arribi demà!

L'arbre més petit que hi havia

El divendres es lleva plovisquejant, fa una mica de fred però superable. El mapa és a escala 1:4.000, amb una equidistància de 2m i hi ha corbes de nivell auxiliars a 1m!!! Increïble. Agafo el mapa i em trobo amb un passadís de pedres que parteixen el mapa d'est a oest, quin cacau, fallo les dues primeres fites i m'ho agafo gairebé caminant. Sé que no puc fer un bon resultat, o sigui que l'objectiu és entendre-ho tot. Acabo la cursa molt lluny de les primeres posicions, però m'és igual, he gaudit com un nen dins d'aquest bosc de fades, a veure com anirà demà.

Mapa divendres: Mitja - Sprint

El dissabte el tema pinta diferent, per començar no plou, però fa fred. El mapa d'avui és a escala 1:10.000 i també hi ha laberints de pedres. Faig les primeres 4 balises a bon ritme, però a l'arribar a la 5 se'm presenta el primer laberint. A diferència d'ahir les pedres són megagrans, i has d'afinar molt per veure per quin passadís et fiques i per aconseguir trobar els passos bons per creuar els passadissos. Uns quants errors de 15-20 minuts i els primers a "Cuenca", en alguna altra cursa hauria plegat després d'un parell d'enganxades d'aquestes, però aquí no, m'ho estic passant de conya i és un repte el sol fet de trobar-te.

Mapa dissabte: Llarga

Diumenge ni carn ni peix, mapa a escala 1:7.500 i més de la meitat de la cursa entremig de les pedres, però quin munt de pedres que hi ha aquí!! M'enganxo a les dues primeres i decideixo caminar fins a la 10 i afinar tant com pugui. Tot i així encara faig errors, però estic meravellat.

Finalment s'acaba el cap de setmana, no sé en quina posició he quedat ni quant m'han tret els primers (tampoc entenc com poden córrer tant en una zona tant tècnica), però no m'importa, ho he passat genial en potser el millor i més difícil mapa on he corregut mai. A més a més ho he passat molt bé amb els amics amb qui he compartit aquest cap de setmana i ja tinc ganes de tornar-hi.

Mapa diumenge: Mitja

Aquesta setmana cap a la Sierra de Guara a córrer el Campionat d'Aragó de Raids i Campionat d'Espanya de Bombers i Policies.

Campionats d'Espanya de Btt-O

Foto Sílvia Mazarico

La setmana passada vaig presentar-me als Campionats d'Espanya d'Orientació en Btt. Després de la lesió al braç i d'haver-me de perdre algunes de les curses classificatòries pel mundial d'Hungria, em vaig marcar els Campionats d'Espanya com a un bon test per donar-ho tot i veure si hauria tingut opcions. Aquí hi vindria tot el ferro de la btt-O espanyola i d'altres mundialistes internacionals.

Tot i que els resultats no van ser tot el bo que m'hauria agradat, en general tinc bones sensacions en veure que tinc el nivell per poder estar entre els millors i poder optar a una plaça per anar al mundial en una altra ocasió.

Mapa Mitja

La cursa de dissabte era la de mitja distància, a priori havia de ser la meva menys bona. La mitja distància acostuma a ser molt ràpida i tècnica, pel que un sol error et pot fer caure moltes posicions, com ja em va passar a Calatayud.

En general la cursa va anar bastant bé, llàstima d'un parell d'errors a les fites 14 i 15 amb les pulsacions a 200 em van fer perdre més de 5'. Sense aquests hauria pogut guanyar el Campionat d'Espanya i estar més a prop dels estrangers. Finalment 6è a la classificació general i 3r al Campionat d'Espanya.

El diumenge la cosa canviava, havia de ser la meva cursa, més física i una mica menys tècnica. Em vaig marcar una estratègia potser massa ambiciosa: intentar mantenir el ritme de dissabte durant més estona fins que petés. 

El cas és que de bon començament vencíem força desnivell i arribava a la balisa 3 amb les pulsacions massa altes i espitós. Miro una primera opció i veig que he de baixar una altra vegada fins baix de tot i tornar a remuntar muntanya amunt per creuar el mapa de sud a nord. Em decanto per obrir tot el mapa i veig que hi ha una opció alternativa, tornar a pujar fins la part alta de la carena, agafar la pista bona, posar el plat i intentar volar, encara que doni molta més volta.

Acabo decidint fer això últim i la "cago". Pujo lentament fins dalt la carena però ni molt menys és ràpida. Em tot un seguit de tobogans que em fan anar molt lentament i desgastar-me molt.

Mapa Llarga

He perdut més de 10' en aquesta balisa i a partir d'aquí em costa anar ràpid.

Més endavant algun error més m'acaben de fer perdre més temps.

Al final 11è de la cursa i 6è del Campionat d'Espanya.

Com ja he dit, una mica decepcionat pel resultat però content de veure que puc estar allà, i que dels errors se n'aprèn i, com ja fa temps que sé, no perdre's és la part fonamental de l'orientació.

Ara ja a per una altra.

Per acabar felicitar a la resta de companys catalans que hem aconseguit endur-nos el Campionat d'Espanya de Btt-O per Comunitats, igual com va passar en els Campionats d'Espanya a Peu i en el de Raids d'Aventura.

  

També felicitar a la Cristina Rotxés que 10 anys després es va tornar a endur el Campionat d'Espanya de llarga distància en dones sènior.

Pujades, trialeres i fagedes per La Nou de Berguedà

Avui us presento una ruta de 20,62km pels voltants de La Nou de Berguedà.

El recorregut comença amb una llarga, mantinguda i exigent pujada des de La Nou fins el Coll de La Plana i, després, fins el Cap de la Baga de Cabanelles. Aquí ja haurem superat 800m. de desnivell.

Vistes cap el Berguedà Nord Oest

Una opció molt divertida (i tècnica) que proposo és des del Coll de La Plana pujar fins el Sobrepuny, que ens oferirà unes espectaculars vistes, i tornar a fer el descens fins el Coll de La Plana.

Ja des de la Baga de Cabanelles, seguim la carena fins el Coll de la font del Tudor i agafem la primera trialera, per enmig d'una fageda espectacular i fins el Grapissot.

Seguim 100m el PR, saltem el filat elèctric i ens tirem per un corriol molt poc fresat, i  bastant dret seguint la carena. Al cap d'una mica ja es marca una mica més i arribem a una pista, que la seguirem cap a la dreta fins a La Font de les Travesses, un indret fantàstic. Per seguir aquest tram aconsello portar el mapa Alpina del Catllaràs i Picancel per poder seguir bé el camí ja que, com he dit abans, està poc marcat.

Font de les Travesses

Ara ja anirem avançant cap a Malanyeu, per la cara nord dels Cingles del Devesó i creuant aquests fins arribar al poble.

Ja al petit municipi, només ens queda arribar una altra vegada a la Nou.

No és un recorregut molt llarg però la forta pujada del començament i els diferents corriols que agafem fa que esdevingui bastant lenta de recórrer.

La duresa del recorregut es veu recompensat per la zona i per les vistes que ofereix.

Fitxa tècnica:

Distància: 20,62km

Desnivell +: 1.480m

Ruta circular, el punt de partida és el Santurari de Lurdes, just abans d'arribar a La Nou de Berguedà accedint des de la C-16.

Descarregar track

Molt premi al Rogaine de La Molina

El mapa, amb l'estratègia inicial

Ahir vam anar amb el Lleí al Rogaine de La Molina, era el nostre primer Rogaine de la temporada i anàvem a veure què tal ens anava. Un sucós premi d'inscripció i estada pagada al Rogaine de Gran Canaria ens "obligava" a anar a per totes a aquesta cursa.

Com sempre, un grapat de bons equips també anirien a per totes, cosa que ja es va demostrar de bon inici anant a la primera balisa (escollida per la majoria dels equips) amb una exigent primera pujada de 100m de desnivell positiu i 150 més fins a la nostra segona.

De bon inici ens vam marcar una ruta un pèl massa exigent per la calor i el desnivell del terreny. A més, el fet d'aconseguir fer set balises a la primera hora ens feia ser molt optimistes i perdre massa temps fent balises de poca puntuació a la part baixa del mapa on s'havien d'anar superant curts però continus desnivells.

Quan ens vam adonar que no podríem fer ni de tros tot el recorregut que ens havíem marcat ja era massa tard, el temps i les forces ja estaven gastades i havíem d'intentar salvar tants punts com fos possible.

Cap al final decidim descartar un parell de "bucles" i acabem de gastar els últims torrons que ens quedaven. Les sensacions no eren bones, havíem perdut massa temps al principi i ara ho pagaríem. El Mayolas i el Sebas ens farien la pell!

Finalment acabem a pocs minuts de les 6 hores i amb 168 punts, tenim la sensació que hauríem d'haver pogut lluitar pels 190 - 200 punts però ara ja era massa tard. Per sort nostra, els Bertafocs arriben 12 minuts tard i penalitzen 20 punts. En total n'havien fet 187, però amb la penalització es queden en 167. Els hem guanyat per un sol punt i a només dos punts dels tercers classificats, els Foracorda que també han fet una molt bona cursa.

Amb el premi buscat

Així doncs, ens proclamem guanyadors del Rogaine de La Molina i ens premien amb la inscripció i estada al Rogaine de Gran Canaria del mes de desembre.

Personalment crec que els justs vencedors de la prova són el Sebas i el Pep Mayolas, han fet una gran cursa i han fet una estratègia millor que la nostra, però així són els Rogaines i el seu reglament. L'any passat ens va passar la mateixa situació a nosaltres al Rogaine de les 3 Valls. Forma part del joc i cal tenir-ho present.

Ara, amb el Lleí, ja tenim objectiu pel desembre. Després de l'esforç d'ahir ens hem ben guanyat la recompensa.

Campions d'Espanya!

Sí sí, ho heu llegit bé, diumenge passat l'equip CATRAID TRANGOWORLD C.O. BERGUEDÀ ens vam proclamar Campions d'Espanya de Raids 2012.

Després de passar-les canutes al Garraf i d'arrossegar-me amb la bici al Campionat de Catalunya de Btt-O, em vaig marcar per objectiu entrenar bé per arribar amb la millor forma possible al Campionat d'Espanya de Raids que es disputaria a Ronda (Màlaga) i no passar-ho massa malament ni pel físic ni per la calor. La veritat és que me'n vaig sortir bastant bé.

El divendres passava a buscar a la Judit, el Gerard i el Xavi per enfrontar-nos a la primera prova del raid: arribar a Ronda amb cotxe, Déu ni do quina pallissa! Muntàvem dues tendes i ens posàvem a dormir a 1/4 de 3 de la matinada. A més, ens hauríem de llevar a les 7 per formalitzar les inscripcions. Així que ja començàvem bé.

Inscripcions, esmorzar, preparar estris i cap a la sortida. Veient els equips que hi havia preveiem una dura cursa per poder estar endavant i intuíem que el podi seria molt car.

Tret de sortida i a córrer. Primer amb un tram d'orientació específica en què els tres corredors podíem anar separats, fem una bona estratègia i ens retrobem sense haver perdut massa temps, continuem amb un trèkking que acabava fent-nos creuar un embassament nedant. Aquí els equips ja es començaven a posar cadascú al seu lloc i nosaltres estàvem 4s lluitant per la 3a posició.

 Continuàvem amb 7km de caiac i després 6km de pujada en patins. Va ser en aquesta última secció on vam poder atrapar i començar a despenjar els 3s classificats i on vam atrapar els 2s. Per fi agafàvem la bici, i és que amb tanta calor, el meu cos només em permet hidratar-me en comoditat sobre les dues rodes, així que ho vaig aprofitar per anar recuperant bones sensacions.

Deixàvem la bici i tornàvem a encarar una orientació específica que ens serviria per despenjar els fins aleshores 2s classificats i... sorpresa, arribem a la transició i ens informen que som els virtuals Campions d'Espanya, no entenem res perquè anem segons, però com a novetat d'aquesta temporada s'ha de córrer amb mixte per poder aspirar al Campionat.

Això ens alegra molt, però volem mantenir la segona posició a la general, així que no perdem temps a la secció urbana de cordes, agafem les bicis per fer la secció més dura del raid i acabem amb 15 km de trekking. 

Finalment arribem a Ronda 2s classificats i amb els tercers gairebé a mitja hora. Ara a dormir ràpid que demà hem d'aconseguir mantenir el que hem aconseguit.

A les 8:30 del matí tornem a arrencar amb una altra orientació específica ens què ens podem tornar a separar, aquesta vegada 2 a peu i un en btt. A mi em toca la btt i intento anar a ritme de btt-O, és a dir, més que córrer intentar volar baix. Fem prou bona secció i en sortim 3s. La part que ens feia més por ja l'hem superat, ara a gaudir de la última secció en btt fins a Ronda.

Ara sí, arribem en 5a posició de la jornada però hem pogut mantenir la segona posició a la general i el Campionat d'Espanya cap a casa. I el que és més important, hem gaudit moltíssim del raid i hem arribat sans i estalvis a casa, que també és un punt important després de conduir 12h havent corregut tantes hores.

Ara ja a pel raid de Portugal del juliol.

Btt pel Catllaràs Nord

La ruta ens ofereix grans vistes

Avui us presento una ruta en btt per la cara nord del Catllaràs. No és una ruta molt molt dura però és bastant lenta ja que hi ha forts desnivells que s'han de superar i les baixades no són massa ràpides. A més a més, hi ha només un parell de corriols però s'han de fer, en part, a peu.

La ruta comença i acaba a La Pobla de Lillet, des d'on ens endinsarem als fantàstics paratges del Catllaràs. Tot i ser bastant pistera, es fa molt agradable circular-hi ja que les màgiques fagedes i les vistes que ens ofereix aquesta serra ens fa desconnectar de tot.

Xalet del Catllaràs

De bon començament afrontarem el desnivell més gran del recorregut, ascendint des de la Pobla (847m) fins al Coll d'Ardericó (1.472), passant pel Xalet del Catllaràs i tenint unes impressionants vistes de la Serra del Cadí i del Puigmal.
Seguidament passarem pel costat del Refugi d'Ardericó i ens dirigirem, per dins d'una impressionant fageda, fins a la Collada de Montclús.
Ara ens tocarà baixar fins a la carretera de La Pobla a St. Jaume de Frontanyà, on agafarem una pista en pujada que ens durà a l'inici del corriol del Grau de Boixeda. Aquest corriol és una mica perdedor i s'ha d'estar atent a les estaques taronges primer i, després, a les marques vermelles. En alguns trams ens obligarà a baixar de la bici, però no ens importarà gràcies a la bellesa de l'indret.
A l'arribar a la pista ens dirigirem cap a Coll de Palomera, Coll de l'Arç i baixarem fins a l'Aranyonet, una casa i una ermita mig en ruïnes però que ens captivarà.

Una de les fagedes

Des d'un pèl abans de l'Aranyonet seguirem les marques grogues i no les deixarem ja fins a la Pobla.
Passat l'Aranyonet, però, un corriol bastant dret i revirat ens farà baixar fins la riera de l'Arija, la qual haurem de creuar unes quantes vegades i segur que ens farà mullar els peus. Per aquest tema és aconsellable no fer aquesta ruta a l'hivern.
Ara ja en poca estona arribarem a la Pobla, no sense abans passar per Sta. Maria de Lillet.

INFORMACIÓ TÈCNICA:

Distància: 34,6km
Desnivell +: 1.595m
Desnivell -: 1.596m

Per retornar: un cap de setmana complet!

Via ferrada

4 setmanes amb el braç enguixat! Al principi m'ho vaig agafar bé perquè tenia prou feina a organitzar el CATRAID Berguedà però després ... n'estava fins els cull... de no poder entrenar el que volia, "rodillos", el guix a punt de petar perquè el braç s'inflava quan sortia a entrenar, passar tardes al gimnàs amb la bici estàtica i fent força de cames, compex, més "rodillos"... Així que em vaig proposar que fos com fos havia d'arribar a córrer el Raid Garraf, no estaria en les meves millors condicions però ho donaria tot.

Així que vaig aconseguir que em treguessin el guix el dijous 10, el divendres vendre-li la moto al metge perquè em donés l'alta i una setmaneta per posar-me les piles i recuperar el braç.

Donant-ho tot

2 dies de bici de carretera per no ser massa dràstic i llavors ja: la btt! La Neus, la fisio, em va apretar el màxim perquè aconseguís tanta mobilitat i força al braç com fos possible i, finalment i gràcies a la meva tossuderia, dissabte a córrer.

Per sort no hi havia caiac, però sí una ferrada. Era la secció que em feia més por ja que no tenia massa força al braç esquerre. A més, a peu encara mig anava, però en bici fins dijous no havia tingut una mica de bones sensacions. 

El dissabte ens trobàvem tot l'equip  CATRAID TRANGOWORLD allà, amb el Jordi i la Judit, sortosament per mi tampoc venien fins del tot i, malauradament, el raid pintava molt ràpid, tot el contrari del que ens convenia. Així que teníem clar que havíem de gaudir de la prova i intentar orientar el màxim de bé ja que era on podríem guanyar temps.

Podi Raid Garraf

El raid començava amb una secció de patins en línia per relleus que vam aconseguir finalitzar en segona posició, a partir d'aquí es convertia en una alternança de btt i cursa a peu combinant diferents tipus de mapa. Això va fer que entrar bé en el mapa i anar ben concentrat fos clau. Així que des de la segona secció vam posar-nos davant i lluitant amb els Medilast fins el final.

Finalment vam aconseguir fer-nos amb la victòria, sent l'únic equip capaç de passar per totes les balises, això sí, quin patir, fins i tot rampes em van agafar, i mira que feia anys que no en tenia. Sort del Jordi i la Judit que m'ajudaven i em distreien a les últimes seccions del raid perquè no patís tant.

Mapa Vilanova del Camí

I, per cert, objectiu complert: vam fer algun error d'orientació, com la majoria d'equips però com diu els Pàmies vam "xalar" de valent (pels que no sou de Tarragona, xalar vol dir gaudir i/o passar-ho molt bé, o almenys jo ho entenc així).

Diumenge va ser una altra història, tocava el Campionat de Catalunya de Btt-O i havia de defensar el títol. Mare meva, si ja arribava fet pols i el dia abans havia corregut un raid i havia tingut rampes!

Com el dia anterior, objectiu: no perdre'm massa.

La cursa era a Vilanova del Camí i organitzada pels Farra, era en modalitat de llarga distància o sigui que, a priori, el guanyador havia d'estar entre 100 i 110 minuts. Tocaria córrer molt i no fallar per poder-se endur el gat a l'aigua.

Patint sobre la bici

Començo amb ritme però a la primera pujada se m'acaba la poca "xispa" que em quedava, ara sí que val més que no falli massa. Més o menys encara ho vaig mig aconseguir, però aquí no regalen res i el Toll i el Carles no van fallar i van volar (aquesta era la part que em faltava a mi, jeje).

Així que, i encara rai, em vaig haver de conformar amb la quarta posició a molt temps dels primers classificats, a qui vull felicitar per la gran cursa que van fer. Com m'hauria agradat poder lluitar fins el final, però ja era conscient del que venia a buscar.

Ara doncs toca ja pensar en el Campionat d'Espanya de Raids que es disputarà a Ronda (Màlaga) el 2 i 3 de juny, a veure si puc agafar una mica de forma física i podem fer un bon raid i passar-ho molt bé.

PREPARANT CATRAID Berguedà

Tants dies sense publicar rutes... no us penseu pas que estic parat d'investigar, entrenar i , sobretot, passar-m'ho bé.

Des de la btt-O que estic centrant gran part dels meus esforços i entrenaments inspeccionant zones, camins, coves, etc. Tot pel CATRAID Berguedà que tindrà lloc el proper 21 d'abril.

La veritat és que estic descobrint molts racons nous i dissenyant rutes que crec que seran molt atractives pels participants al raid.

De moment aquests itineraris no els puc explicar però, no patiu, que a partir del dia 21 penso penjar totes les rutes perquè els que no participeu al raid també pugueu gaudir-les gairebé tant com els participants.

Tornem-hi

Després de tornar i mig recuperar del Huairasinchi (tot i que no sé què passa que les cames no van al 100%) i passar-les canutes a la cursa de muntanya de Casserres vaig tornar a la btt-O.

Mapa llarga distància

Aquesta vegada era a prop de Saragossa, a Alpartir i a la Almunia de Doña Gorina. Era la meva estrena a la Lliga Espanyola de Btt-O i tenia ganes de fer un bon paper, així que vaig procurar arribar-hi descansat i donar-ho tot.

El dissabte era la cursa de llarga distància, a priori la meva bona, però el fet de ser score (havies de fer totes les fites però sense un ordre determinat) m'anava una mica en contra.

Només de començar ja vaig perdre molt temps, el triangle de sortida no em va deixar veure que no tenia accés clar cap a la primera fita que havia escollit i vaig decidir deixar-la per més endavant. A més, uns corredors taronges pintats en el mapa indicaven que no hi havia camí però sí pas de maquinària agrícola. A l'hora de la veritat, però, camps llaurats i impossible transitar-hi. Això em feia perdre, també, molt de temps a la segona balisa.

A partir d'aquí entro al mapa i començo a rodar ràpid, a no perdre'm i a recuperar posicions. Només una possible mala elecció d'enllaç de balises em pot fer perdre una mica de temps.

Un error de col·locació de l'última balisa del meu recorregut (última o penúltima de gairebé tothom), i posterior rectificació, va fer que els primers corredors se la trobessin mal posada i hi perdessin bastant temps buscant-la. Quan hi vaig arribar jo ja estava ben posada i no em va fer encantar.

Finalment 3r de la cursa però la van anul·lar per l'error de l'organització. A la balisa anterior a la zona conflictiva anava 4t a un minut del segon i del tercer, o sigui que un molt bon resultat en l'estrena tot i el mal inici.

Sensacions prou bones, 35km, 860m de desnivell positiu i mitja de més de 18km/h, comptant parades a mirar mapa, errors i empaitar la bici pels camps llaurats.

El diumenge la història era diferent. La mitja distància, moltes balises, terreny molt pla i molt ràpid. Em feia por perquè jo no sóc massa ràpid i aquí sí que es premia qui orienta més ràpid.

Mapa mitja distància

Tot i això surto a donar-ho tot, memoritzar tant com puc el mapa, no parar per llegir-lo, intentar tancar la boca perquè no se m'escapi el cor i estar de sort de no estimbar-me en alguna de les moltes corbes en què em vaig jugar la pell.

La veritat és que vaig poder anar bastant ràpid i sense perdre massa temps orientant però, un error de concentració a la balisa 6, alguna mala elecció de ruta i no recordar-me que després del 13 ve el 14 i no el 5 em va fer perdre un temps molt valuós.

Al final i després de 21km i 22km/h de mitja aconsegueixo la 7a posició, a 6 minuts del primer i a menys de 4 del podi.

També bastant content però un pèl decebut per dos errors tontos que em treuen de la lluita pel podi, però bé, d'això es tracta en les curses d'orientació. 

Les properes més i millor!

RESULTATS