dilluns, 26 de gener del 2015

Anem engreixant la màquina: The Wild Boar Rogaine

Sí sí, ja ho sé! Ja era hora!!
Però és que després d'una no massa bona temporada 2014 necessitava centrar-me en marcar-me uns bons objectius pel 2015 i començar a entrenar bé.
Tot i així encara em vaig deixar d'explicar-vos un rogaine a Navarra, una cursa d'orientació a Entzia i una btt-O a Girona. Els resultats diversos, per variar (jeje), però molt bones experiències que m'han ajudat a agafar confiança per aquest 2015.

Finalment doncs, a mitjans de novembre em vaig posar a entrenar seriosament pels objectius de la temporada que els ubico al maig, juny, juliol i agost. Així que entrenar molt i poques curses.
El mapa amb el nostre traçat
Ja arribant al mes de febrer comença a ser hora d'anar començant a competir. Encara falta molt per estar com m'agradaria de cara la primavera, però no em puc queixar del rendiment que vaig tenint.
Una de les bones cites hivernals és el rogaine de La Llacuna, The Wild Boar Rogaine. Un rogaine tradicionalment molt exigent ja que hi van equips molt potents, tothom té ganes de començar la temporada i és un terreny ràpid però dur, i amb uns traçats difícils de quadrar.
En aquesta ocasió hi vam fer cap amb l'Albert. L'objectiu com sempre: passar-ho bé però donar-ho tot per treure'n un bon resultat.
De seguida vam veure un bon inici de traçat, però se'ns generava molts dubtes de cara la segona part de la cursa. Així que només ens vam marcar fins la balisa 57 i, a partir d'allà, fer una reprogramació per quadrar-ho tot.
La sortida va ser ràpida i la majoria dels equips van dirigir-se a la balisa 52 situada en una barraca de pedra. De mica en mica anàvem guanyant posicions, però ens vam trobar que després de rodejar el camp on hi havia la barraca molts equips van tallar pel dret trepitjant tot el camp i causant un caos a la porta de la barraca. 
Obro un parèntesi: L'organització havia avisat que estava prohibit creuar els camps sembrats, que s'havien de rodejar, i a la primera de canvi i en vistes de tothom, moltíssims equips s'ho passen pel forro i creuen. N'hi havia per posar-se a anotar dorsals i desqualificar-los a tots. Vergonyós! A més a més fot llàstima que en esports petits (i en tots en general) en què hi participem per passar-ho bé i competeixis per una ampolla de vi (gens despreciable eh! Que per mi el premi és el de menys i prou maldecaps té l'organització en aconseguir premis per totes les categories), hi hagi tanta gent que hagi de fer trampes. Trampetes petites, però trampes. I això tan ho veig als rogaines com als raids (carreteres prohibides, fer seccions score quan són lineals, etc.).
Foto del podi
Al que anava, després d'una sortida ràpida però caòtica vam començar a córrer ràpid i a quedar-nos sols fent la nostra estratègia, coincidint amb l'Aurelio i el Tommi que van fer un inici de traçat semblant al nostre.
Un error d'orientació a la balisa 74 en què vam sortir de mapa i vam perdre bastant temps per retrobar-nos ens va fer perdre moltes opcions (tampoc n'hauríem tingut al final).
A partir d'aquí una molt bona cursa. Enllaçant bastant bé moltes balises i punts i corrent molt ràpid. Segurament és el rogaine en què he corregut més i amb més bones sensacions durant tota la cursa.
Així doncs cap error greu a destacar i un final agònic per aconseguir els 3 últims punts de la jornada.
A l'hora del lliurament de premis la nostra sorpresa: el Tommi i l'Aurelio ens havien tret 33 punts!! Com ho havien fet? Fent la 74 (que al final hi vam perdre 20' per no trobar-la) podíem sumar 7 punts més i algun 4 o 6 més, però tot i això encara ens apallissaven! I més ràpid no podíem anar. Impressionant, només puc fer que admirar la seva cursa, felicitar-los i aplaudir.
Nosaltres finalment segons, com ja he dit a 33 punts dels primers i fent una molt bona puntuació.
Em quedo amb una molt bona sensació de boca del nostre rendiment i sensacions, sabent que encara falta per millorar. Així que gas a la burra i a continuar, que això tot just acaba de començar.