dijous, 31 d’octubre del 2013

Raid de Riglos... això ja s'acaba

Mallos de Riglos... un bon escenari
La temporada ja s'està acabant i això es nota a les nostres cames. Volem córrer i anar ràpid però el cos ja no respon.
Això és amb el que m'he trobat a Riglos i al Raid del Segre. Molta motivació però estem fosos.
Ja per enllestir la temporada vam anar amb el Dani a córrer el Trofeu Peña Guara de Raids, ja que l'any passat (tot i la pluja) va estar molt bé i aquest any teníem la inscripció pagada després d'haver guanyat a Tamarite.
Fent l'estratègia
El raid començava a les 10 del matí amb un rogaine de 2h per la zona dels Mallos de Riglos, una zona espectacular. En veure el mapa vam tenir 

clar que aniríem a per totes les balises. Hauríem de córrer molt i més encara quan ens vam ajuntar amb tres corredors de la categoria solo que se les anaven fotent entre ells. Això ens va fer augmentar el ritme.
En poc menys de 2h vam poder-ho completar tot i sortir en bici.
Pels temps estimats per l'organització havíem de tenir temps de fer-ho tot, però uns errors en l'elecció de ruta i en agafar un camí equivocat ens va fer tardar una hora més del compte.
La bici se'ns havia fet molt pesada perquè les cames no anaven i les pistes de pujada eren realment lentes.
Amb tot això vam tornar a Riglos per fer la tercera secció, trekking en què hi havia escalada, tir laser i una via ferrada.
Comentant la jugada amb les xiques abans de la sortida

Ens quedava poc més d'una hora i amb el ritme que portàvem era impossible arribar a la ferrada (i ni corrent ràpid). Així que disparar, escalar i cap a meta.
Finalment primers en categoria èlit, però segons en absut, ja que un corredor de la categoria solo va aconseguir un punt més que nosaltres.
L'equip femení de l'equip Grifone també van fer una gran cursa, tot i ser l'únic equip femení en categoria èlit, enhorabona a l'Anna i l'Ampa que s'ho van currar.
El podi
Ja estem a final de temporada i les cames no van. Sort que aquesta setmana amb el COB organitzem el Campionat de Catalunya de btt-O i he pogut reposar bastant.
A veure si puc anar agafant el ritme i arribar bastant bé al Rogaine del Cap de Creus i ja pensar definitivament en Costa Rica. Que estic megamotivat però m'arriba massa tard.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

O'Pyrenne a Sabiñanigo

Fa quinze dies vam anar als dos dies d'orientació a Sabiñánigo. Falta poc per Costa Rica i m'he de posar molt les piles orientant, o sigui que estem apretant la màquina en aquest sentit.
La cursa de diumenge, la de dissabte no cal, jeje
El dissabte la cursa era de mitja distància i diguem que va ser un desastre. Tota la cursa anava progressant més o menys bé, amb els meus errors habituals i fallant en alguns rumbs. Ara, a la que vaig arribar a la balisa 14 tot va canviar, i és que estava a la 14 i vaig sortir cap a la següent com si me n'anés de la 15 a la 16, o el que és el mateix, vaig marcar un rumb des de la 14 cap a un lloc on no hi havia res, ja que em pensava que estava a la 15. Total, que a part de deixar-me de marcar la 15, vaig perdre un munt de temps (lògic) intentant trobar-me. A partir d'aquí ja va continuar sent tot un desastre. Però bé, què hi farem, això és l'orientació.

El diumenge hi havia la cursa de llarga distància. Vaig sortir una mica més conservador que el dia anterior i més o menys vaig anar-ho trobant tot, algun error en l'elecció de ruta i alguna petita confusió (també per fer rumbs erronis) que em van fer perdre alguns minuts.
a la balisa 19 és on vaig perdre més temps, ja que a part de decidir una molt mala ruta, em vaig confondre de torrent i encara hi vaig perdre més.

Al final encara vaig poder salvar una 3a posició però molt lluny del Benet que ho va fer molt bé, a veure si a la propera puc estar més a prop.
Continuarem entrenant per veure si podem millorar una mica més.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Cam Cat de Mitja distància a Gurb

De mica en mica em vaig tornant a ficar les piles amb l'orientació. Les curses d'Urbasa millor ni comentar-les, jeje. El terreny espectacular, com l'any passat i on espero tornar-hi moltes vegades. Però les meves curses no tant, tot i que vaig aprenent.
El mapa amb el meu recorregut
El diumenge passat tornava a haver-hi orientació, concretament el Campionat de Catalunya de mitja distància que l'organitzava l'UE Vic.
La cursa es presentava ràpida i tècnica, just la meva especialitat, jejeje, així que anava sense cap pressió i amb l'objectiu de no liar-la massa.
A l'hora de la veritat tot va anar molt diferent de com pensava. Les tres primeres balises bastant lent, sense presses, amb algun petit error, però l'objectiu era entrar en el mapa, o sigui que no passa res.
Sortint de la 3 me'n vaig directe a la 6, això sí que no, però rectifico més o menys a temps i m'encamino cap a la quarta.
A partir d'aquí ja vaig agafant confiança i entenc bastant bé el mapa, cosa que em permet córrer bé quan es pot córrer i frenar-me quan no és clar.
Al final, vaig fent alguns petits errors, però en general com la majoria de gent. Tot i això puc treure bastant bons parcials i aconseguir un bon temps: 42' llargs.
Finalment aocnsegueixo una molt bona 4a posició, un resultat bastant bo i del que estic molt content, tot i que no puc dir el mateix de les meves sensacions durant la cursa. Vaig fallar masas i això s'ha de millorar.
A veure aquest cap de setmana a Sabiñánigo.


Vídeo que ha fet l'organització a la zona de les balises 3 (41) i 6 (48).

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Campions de Catalunya al Raid del Segre!

*Totes les fotos són de la Mercè Miranda, que sempre hi és i s'ho curra moltíssim! Moltes gràcies!

Aquesta vegada sí que ha pogut ser: Campions de Catalunya de Raids d'Esports de Muntanya!!!
La sortida amb "censura"
I és que és un títol que cap any havia pogut aconseguir i em feia especialment gràcia poder-lo assolir.
Aquest cap de setmana l'equip Grifone amb el Dani, l'Albert i l'Ampa ens vam desplaçar fins a Pont de Suert on es portaria a terme una nova edició del Raid del Segre, puntauble per la Copa Catalana i que enguany, a més a més, seria el Campionat de Catalunya de Raids d'Esports de Muntanya. 

Per l'ocasió, l'organització ens va preparar un espectacular, divertit i exigent recorregut en què hauríem de donar el millor de nosaltres mateixos per poder estar a davant. A sobre hi hauria tot el ferro de Catalunya amb ganes de fer-ho bé i aquí ningú regala res.
També cal destacar la presència d'equips de Madrid, Navarra i el País Basc.
Anant ràpid cap a la ferrada
Ja el divendres a la nit es va fer una curta etapa pròleg (una cursa d'orientació urbana per relleus) que serviria per determinar l'ordre de sortida de l'endemà. L'etapa l'acabaríem en 6a posició, això volia dir que sortiríem a 6' dels primers: els Hagloffs, que aquí ja anaven ensenyant les seves cartes.
Així doncs ens presentavem a la sortida oficial el dissabte a les 8:06h del matí amb una secció de btt de 26km i 1200m d+ amb sortida i arribada a Pont de Suert. La secció començava amb una llarga pujada que ens va servir per poder recuperar el temps amb els equips de davant i per fer-me veure que encara no estic recuperat del Bimbache i que les cames no les tinc per històries. Em tocaria prémer les dents i anar fent el millor possible per no anar massa lent. 
Sort que amb l'equip ens entenem molt bé i els tips de riure que ens fem durant les curses ajuden a passar els mals moments molt millor.
Baixant de la ferrada
Al que anàvem, aconseguim atrapar als Hagloffs però una balisa mal posada ens fa perdre temps i ens agrupem tots els equips. Al final decidim marxar d'allà i continuar amb el recorregut. A partir d'aquí el circuit tendeix a baixar i agafar uns quants corriols, cosa que ens beneficia i podem agafar un pèl d'avantatge respecte la resta d'equips. Finalment arribem a la transició en segona posició darrera l'equip La Cameta Coixa, que molt intel·ligentment no van perdre temps inútil buscant la balisa mal posada i havien tirat endavant.
Fem la transició bastant ràpid i ens dirigim a l'esprint cap a la ferrada de Miravet, és clau entrar-hi primers per no trobar tap i intentar obrir forat. Al peu de la ferrada aconseguim el nostre objectiu i ens posem a grimpar bastant ràpid. Arribem a dalt i fem un descens molt bo per arribar ja primers a la furgo.
Ara ens espera un ràpid treking de 4km fins a l'embassament de Canelles.
A l'arribada al pantà hem de transportar els caiacs durant uns 500m abans de poder-nos ficar a l'aigua per fer-hi 12km circulars per tornar a arribar a la transició, la qual tornem a fer molt ràpid per encarar un altre ràpid trèkking de 8km i 700m de desnivell positiu fins a Viu de Llevata.
Durant aquestes seccions hem pogut obrir forat respecte els equips perseguidors i així aconseguir un altre dels objectius de l'etapa, i no és altre que poder entrar al Barranc de Viu de Llevata sense estrés i sense haver de córrer per dins. Així que ens l'agafem en calma però anant àgils.
En 1h30 tornem a arribar a la transició i només ens queda 33km de btt per acabar l'etapa. Però quins 33km! Dues fortes i llargues pujades i les seves respectives, divertides i guapíssimes trialeres per passar per Llesp dues vegades i final inacabable pel camí de l'aigua fins a Barruera.
Arribem al final d'etapa a les 20:30h aproximadament. Tenim temps fins les 23h per descansar i menjar bé abans de començar l'etapa nocturna.
Escalfant-nos i recuperant forces
Aquí aprofitem per menjar-nos el gran plat de pasta, les hamburgueses i un bon got de caldo calent que l'Ampa s'ha currat i que ens retornen a la vida. Dormim una horeta i tornem cap a la sortida. 8km amb el sac, la tenda i el fogonet ens esperen fins a Erill de la Vall, lloc escollit per l'organització per passar-hi la nit. Hem comprovat que els equip havien arribat bastant tard a la nit i som l'únic equip d'èlit que sortim puntualment a les 23h.
En poc més d'1,5h arribem a la zona d'acampada, juntament amb l'equip aventura Illa de Rodes. Sopem una miqueta i a intentar dormir 3 persones dins una tenda 2".
A les 4:30 en tornem a llevar, hem de retornar a Barruera passant per Boí i Durro. Com en les etapes anteriors comencem a bon ritme i ens situem primers, però entre la son i la parra on estem penjats ens saltem una balisa i hem de retrocedir uns minutets enrere. Ara sí, tornem a agafar bon ritme i arribem a la furgo just darrera els Hagloffs.
El Terrisse, Slacklineista de l'equip
El canvi ens l'agafem una mica en calma, em sembla que ens fa mandra la duatló d'alta muntanya que ens espera ara, primer una btt d'uns 8km i 700m de desnivell +, un trekking de 8km més i 1.000m de desnivell + per la zona del llac de Durro i un vertiginós descens fins a Barruera on s'acabaria el raid.
Tornem a agafar un bon ritme de pujada i aconseguim atrapar els Hagloffs que havien fet una transició més ràpida, els agafem una mica de distància que ja la podríem mantindre fins el final de l'etapa.
Per acabar dues proves especials: una slackline i estellar llenya amb cunyes de ferro.
Ja com és habitual en el Raid del Segre, una bona paella per dinar serveix de punt i final d'aquesta gran aventura en què en unes 22 hores hem recorregut 130km i 6.500m de desnivell positiu.
Així doncs finalment Campions de Catalunya davant els Hagloffs i els Trango. Però també destacar la gran lluita que van tenir amb els Aventura X-Perience - Sport HG, els GRAE de Cerdanyola i La Cameta Coixa que va oferir un bon espectacle entre els equips i a les assistències i seguidors. Així dóna gust!
Ara a esperar el Raid del Montsant per posar punt i final a la Copa Catalana i el 26 d'octubre cap el Raid de Guara.
Podi del Campionat de Catalunya