dimecres, 25 de febrer del 2015

Comença la temporada de btt-O a Torrebesses

El cap de setmana passat em vaig desplaçar a Torrebesses per córrer la primera cursa de btt-O de la temporada. Aquesta cursa era la primera cursa de la Lliga Espanyola i el Campionat de Catalunya.
Mapa mitja distància
La veritat és que tenia moltes ganes d’aquesta cursa, però no sabia com arribaria després d’estar corrent al 100% al POM i em feia por arribar cansat. A més a més, la temporada la tinc planificada per arribar al 100% de cara al maig, juny i juliol, o sigui que anava una mica a l’expectativa.
El dissabte al matí tenia lloc la cursa de mitja distància, a priori una cursa curteta de poc més d’una hora i on tots aniríem a fondo per poder començar la temporada amb un bon resultat.
Vaig començar amb ganes però de seguida vaig veure que no estava suficientment concentrat. La falta d’uns camps que no estaven pintats en el mapa em va originar més confusions del que deuria, ja que el mapa era fàcilment interpretable amb els camins i les corbes de nivell.
Total, que entre les 3 primeres balises vaig perdre més de 16 minuts de la manera més tonta possible, semblava que no hagués orientat mai.
Després de la 3 ja em vaig anar posant a lloc, recuperant algun minut però sense anar ràpid per la falta de cames i/o per la desmotivació d’haver començat tant malament.
Mapa night sprint
Vaig arribar a meta i ràpid cap a dinar i a fer una bona migdiada, a veure si descansant m’asserenava i podia recuperar alguna cosa per la cursa sprint de la nit.
Sí, sí, a la nit tocava la cursa sprint. Realment crec que estava bastant concentrat, però a les primeres balises vaig voler arriscar i em va sortir malament. A més a més, de camí a la 7 em va passar l’Ángel que sortia 4’ darrera meu i anava com un avió que vaig ser incapaç de seguir. Algun error més de camí a la 11 i la 12 i a dormir calent una altra vegada, havent perdut 8’ més.... deu ni do la pena que estava fent...
El diumenge sí o sí havia d’anar diferent la cosa. Era la llarga distància i em feia por veure com tindria les cames. Per rematar-ho la cursa era score (les balises s’havien de fer en l’ordre que es volgués) i només s’havien de fer 27 de 33 balises. O sigui que l’estratègia seria clau.
Vaig decidir anar a la brava i confiar que podia fer una bona estratègia des de sobre la bici sense perdre temps a estudiar-me-la a la sortida. L’única cosa que tenia clar des del moment en què vaig veure el mapa és que descartaria 5 o 6 balises de la zona nord – est del mapa, però que ja decidiria quines serien.
Així doncs vaig començar a enllaçar balises mentalment a la vegada que n’anava assolint pedalant. Vaig descartar la balisa 48 perquè no trobava la manera d’enllaçar-la de manera més o menys còmode i la resta de combinacions per descartar 5 balises més les vaig anar barallant i intercanviant durant tota la ruta.
Mapa llarga
Finalment vaig poder fer un recorregut bastant òptim i sense massa quilòmetres, cosa que em va permetre endur-me la victòria tot i no pedalar tot el fort que hauria volgut.
Tot i la bona cursa, no vaig poder recuperar el temps perdut el dissabte i em vaig haver de conformar amb la 5a posició a la general.
No obstant, estic bastant content d’almenys haver tret una bona puntuació en una de les 3 curses i exposar la meva candidatura a poder anar al mundial i/o a l’europeu.
Per altra banda m’agradaria felicitar a la resta de corredors que van fer bones curses i van demostrar que aquí ningú regalarà res i que les places per entrar a la selecció aniran cares.
Ara la ment ja està en la propera btt-O de Navaleno el 14 de març. Abans però, tocarà anar a l’Andalucía O-Meeting i al Costa Càlida a fer orientació a peu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada