dijous, 12 de juny del 2014

No m'he perdut, estava intentant entrenar

Ja fa molts dies que no escric, però és que les circumstàncies, les sensacions i els entrenaments no estaven anant per on més m'agradaria (esportivament parlant, jeje).
La última crònica que vaig escriure parlava de la btt-O de Navalcarnero, i això va ser el 15 i 16 de març!!!
Des de llavors no és que no hagi fet res, sinó que no podia entrenar el que m'hauria agradat quan pensava que ja havia agafat la bona dinàmica de la temporada. A més a més, un dels objectius de la temporada (Untamed New England) es va esfumar i això es va convertir en una baixada de motivació i haver 
de buscar nous objectius per aquesta temporada 2014.
Per si no n'hi hagués prou una lesió al peu i una bona febrada també m'han fet parar una mica.
Amb tot això, i deixant de plorar d'una vegada us explico que durant aquest temps no m'he estat parat.
En orientació a peu vaig participar a la Lliga Espanyola de Toledo i Múrcia, al Campionat de Catalunya d'Ultrallarga i als CEOs d'Antequera. No és que estigui precisament massa content d'aquestes curses. Sembla que enlloc de millorar empitjori i, a sobre, vagi més lent. Però paciència, per tossut jo. Al final milloraré i tot, jeje.
També vaig anar a una Lliga Espanyola d'Orientació en Btt a Torrebesses, en què vaig poder fer una segona posició a la general, tot i no estar massa content del meu rendiment. 
Aparcant una mica les curses curtes vam anar amb el Lleí i el Xavi al Rogaine Internacional de Vilassar. 12h de rogaine per la Serralada Litoral i on vaig morir bastant. Entre la calor i el ritme dels meus companys vaig patir bastant per poder quedar segons a la classificació general.
A partir d'aquí em vaig centrar en una Copa del Món de Btt-O que es va fer a Dinamarca. Allà em posarien les piles i podria veure el meu nivell real, tot i estrenar-me en una WC.
El resultat absolut no massa bo, però molt content del meu rendiment orientant i de què vaig poder veure les meves mancances per poder millorar.
Finalment hem començat amb els raids, fent equip amb la Marta vam anar a Roses. Allà vam poder gaudir d'un raid molt interessant en quant a disciplines, traçat i organització. A part de tot el ferro que hi havia allà i que ens farien posar les piles.
A nivell físic no em vaig trobar el bé que m'hauria agradat, però ja sabia el què anava i sóc conscient que em fa falta entrenar molt i bé. Tot i això vam endur-nos la victòria gràcies a la bona cursa feta, a la bonificació pel component femení i a les penalitzacions d'alguns dels equips de davant.
Ara ja venen dos dels objectius de la temporada: Campionat d'Espanya de Btt-O (on m'hi jugaré la meva presència al mundial de Polònia) i el Raidaran (un raid de 50 - 60h puntuable per la Lliga Europea i que es farà a la Vall D'Aran).
Sé que no estic en el meu millor moment físic, però una vegada estigui mans a l'obra ho donarem tot per veure si podem aconseguir uns bons resultats.
Aquest és el resum d'aquests últims mesos, a veure si torno a posar-me les piles i puc explicar coses més interessants!

1 comentari:

  1. Ja era hora!!! Em pensava que no escriuries mai més!! ;)
    I ànims! Que això segur que ho aixecarem!!

    ResponElimina