dijous, 26 de juliol de 2012

Campionats d'Espanya de Btt-O

Foto Sílvia Mazarico
La setmana passada vaig presentar-me als Campionats d'Espanya d'Orientació en Btt. Després de la lesió al braç i d'haver-me de perdre algunes de les curses classificatòries pel mundial d'Hungria, em vaig marcar els Campionats d'Espanya com a un bon test per donar-ho tot i veure si hauria tingut opcions. Aquí hi vindria tot el ferro de la btt-O espanyola i d'altres mundialistes internacionals.
Tot i que els resultats no van ser tot el bo que m'hauria agradat, en general tinc bones sensacions en veure que tinc el nivell per poder estar entre els millors i poder optar a una plaça per anar al mundial en una altra ocasió.
Mapa Mitja
La cursa de dissabte era la de mitja distància, a priori havia de ser la meva menys bona. La mitja distància acostuma a ser molt ràpida i tècnica, pel que un sol error et pot fer caure moltes posicions, com ja em va passar a Calatayud.
En general la cursa va anar bastant bé, llàstima d'un parell d'errors a les fites 14 i 15 amb les pulsacions a 200 em van fer perdre més de 5'. Sense aquests hauria pogut guanyar el Campionat d'Espanya i estar més a prop dels estrangers. Finalment 6è a la classificació general i 3r al Campionat d'Espanya.
El diumenge la cosa canviava, havia de ser la meva cursa, més física i una mica menys tècnica. Em vaig marcar una estratègia potser massa ambiciosa: intentar mantenir el ritme de dissabte durant més estona fins que petés. 
El cas és que de bon començament vencíem força desnivell i arribava a la balisa 3 amb les pulsacions massa altes i espitós. Miro una primera opció i veig que he de baixar una altra vegada fins baix de tot i tornar a remuntar muntanya amunt per creuar el mapa de sud a nord. Em decanto per obrir tot el mapa i veig que hi ha una opció alternativa, tornar a pujar fins la part alta de la carena, agafar la pista bona, posar el plat i intentar volar, encara que doni molta més volta.
Acabo decidint fer això últim i la "cago". Pujo lentament fins dalt la carena però ni molt menys és ràpida. Em tot un seguit de tobogans que em fan anar molt lentament i desgastar-me molt.
Mapa Llarga
He perdut més de 10' en aquesta balisa i a partir d'aquí em costa anar ràpid.
Més endavant algun error més m'acaben de fer perdre més temps.
Al final 11è de la cursa i 6è del Campionat d'Espanya.
Com ja he dit, una mica decepcionat pel resultat però content de veure que puc estar allà, i que dels errors se n'aprèn i, com ja fa temps que sé, no perdre's és la part fonamental de l'orientació.
Ara ja a per una altra.
Per acabar felicitar a la resta de companys catalans que hem aconseguit endur-nos el Campionat d'Espanya de Btt-O per Comunitats, igual com va passar en els Campionats d'Espanya a Peu i en el de Raids d'Aventura.
  
També felicitar a la Cristina Rotxés que 10 anys després es va tornar a endur el Campionat d'Espanya de llarga distància en dones sènior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada