CamCat Ultrallarga a l'Espluga Calba

La temporada ja s'acaba, en aquesta ocasió ha estat la Copa Catalana d'orientació a peu. Últimament m'he anat engrescant amb l'orientació específica per millorar en els raids, i a falta de menys de dues setmanes per Costa Rica m'hi he de posar les piles.

En cursa

La darrera cursa de la temporada era el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga distància, molt ben organitzada per la UES i on ens va tocar patir de valent.

La sortida per Homes i Dones Sénior era en massa a les 9:30h del matí.

Amb el tret de sortida vaig intentar posar un ritme una mica alt per anar despenjant gent però que em permetés llegir bé el mapa. 

A les dues primeres balises hi vam arribar un bon grup de corredors alhora, però el ritme no va baixar, així que vam arribar a la primera "papallona" i un grupet format pel Pau Llorens, l'Edu Vizcaya, l'Eduar Soler i jo vam anar mantenint un interessant frec a frec, escollint rutes diferents però anant-nos atrapant a cada balisa.

La meva ruta

Sortint de la papallona, hi havia la primera tirada llarga. Pel camí ens vam tornar a trobar amb el Marc Serrallonga i ens anàvem separant i trobant entre el Marc, el Pau i jo. Una tirada molt interessant, ja que passaves d'anar sol a anar acompanyat per acabar arribant els tres alhora a la balisa en una tirada de 17'!

Sortint de la 12 (la de la tirada llarga) el Pau i el Marc em van agafar uns metres i sumats a una mala elecció de ruta, se'm van distanciar en més d'1'.

Per rematar-ho, un error a la 15 ja em va sentenciar. Vaig aturar-me i centrar el cap. Aquell parell corren molt i si vaig com un boig, ni els atraparé i encara m'atraparà algú de darrere. Així que vaig tornar a entrar al mapa i intentar córrer ràpid, però em va costar alguns errors més. Ja no hi havia

res a fer, anar a acabar la cursa i ja hauria fet un bon resultat.

Al final 2h11', 3a posició al Campionat d'Ultrallarga darrera d'un Marc Serrallonga intractable i d'un Pau Llorens que aviat estarà allà.

Jo content pel resultat però no massa per la cursa, ja que hauria pogut rebaixar tranquil·lament uns 10' el meu temps.

Podi Homes i Dones Sénior

També destacar els bons resultats dels corredors del COB: Pau Llorens 2n HS, Pere Llorens 3r H50, Dani Castellà 1r H35 i Ampa Gil (futurible COB) 2a DS.

RESULTATS

Ara sí, ja centrats al 200% en el Mundial de Raids a Costa Rica i l'any vinent penso tornar a l'orientació específica amb més força que mai.

Rogaine Cap de Creus

El Lleí i jo abans de la sortida

La setmana passada vam anar amb el Lleí a disputar el rogaine de Cap de Creus. Feia temps que en teníem ganes, per la zona on es feia i perquè els Aligots s'havien currat un mapa d'orientació específica per fer-hi rogaines, cosa que no hi estem gens acostumats. A més a més hi hauria molt nivell entre els participants, cosa que ens motivava moltíssim per anar-hi a per totes.

Poc abans de les 11 del matí, al Port de la Selva, ens van entregar els mapes i vam començar a dissenyar l'estratègia, començaríem anant cap al sud per la part oest del mapa, després evolucionaríem cap a l'est a buscar una zona amb molts punts a la vora de Cadaqués i després aniríem adaptant el nostre retorn depenent del temps disponible.

El començament va ser bastant bo, amb bon ritme, però de seguida vam veure que hauríem d'anar descartant balises, així que vam començar a retallar 30s i 60s i tot semblava que anava sobre rodes. Anàvem fent 6 balises per hora i ho veiem assequible, fins que vam arribar a la zona de Cadaqués. Allà el terreny era molt i molt lent i només vam poder fer 3 balises a la 3a hora i 4 a la quarta.

El nostre recorregurt

Aquí ja vèiem que la cursa se'ns havia escapat i vam decidir fer un retorn ràpid per camí, ja que els camp a través era massa lent.

Cap el final encara vam poder aconseguir un bon ritme, però la cursa ja s'havia perdut a la meitat. Així que agafar el màxim possible i confiar que els altres també haguessin tingut problemes.

Però no va ser així, els altres equips havien començat pel nord del mapa i avançant cap a l'est i havien pogut progressat més ràpid que nosaltres.

Al final 6ns de la categoria i 8s absoluts, a gairebé 30 punts dels guanyadors.

Realment crec que no vam tenir massa fortuna, sí que vam fer alguns errors d'estratègia, però tots els equips que van anar cap el sud est vam pillar per un terreny súper lent.

Ara doncs, a aprendre per la propera, en què tornarem a donar guerra, segur.

Raid de Riglos... això ja s'acaba

Mallos de Riglos... un bon escenari

La temporada ja s'està acabant i això es nota a les nostres cames. Volem córrer i anar ràpid però el cos ja no respon.

Això és amb el que m'he trobat a Riglos i al Raid del Segre. Molta motivació però estem fosos.

Ja per enllestir la temporada vam anar amb el Dani a córrer el Trofeu Peña Guara de Raids, ja que l'any passat (tot i la pluja) va estar molt bé i aquest any teníem la inscripció pagada després d'haver guanyat a Tamarite.

Fent l'estratègia

El raid començava a les 10 del matí amb un rogaine de 2h per la zona dels Mallos de Riglos, una zona espectacular. En veure el mapa vam tenir 

clar que aniríem a per totes les balises. Hauríem de córrer molt i més encara quan ens vam ajuntar amb tres corredors de la categoria solo que se les anaven fotent entre ells. Això ens va fer augmentar el ritme.

En poc menys de 2h vam poder-ho completar tot i sortir en bici.

Pels temps estimats per l'organització havíem de tenir temps de fer-ho tot, però uns errors en l'elecció de ruta i en agafar un camí equivocat ens va fer tardar una hora més del compte.

La bici se'ns havia fet molt pesada perquè les cames no anaven i les pistes de pujada eren realment lentes.

Amb tot això vam tornar a Riglos per fer la tercera secció, trekking en què hi havia escalada, tir laser i una via ferrada.

Comentant la jugada amb les xiques abans de la sortida

Ens quedava poc més d'una hora i amb el ritme que portàvem era impossible arribar a la ferrada (i ni corrent ràpid). Així que disparar, escalar i cap a meta.

Finalment primers en categoria èlit, però segons en absut, ja que un corredor de la categoria solo va aconseguir un punt més que nosaltres.

L'equip femení de l'equip Grifone també van fer una gran cursa, tot i ser l'únic equip femení en categoria èlit, enhorabona a l'Anna i l'Ampa que s'ho van currar.

El podi

Ja estem a final de temporada i les cames no van. Sort que aquesta setmana amb el COB organitzem el Campionat de Catalunya de btt-O i he pogut reposar bastant.

A veure si puc anar agafant el ritme i arribar bastant bé al Rogaine del Cap de Creus i ja pensar definitivament en Costa Rica. Que estic megamotivat però m'arriba massa tard.