dimecres, 26 de desembre del 2012

Rogaining Gran Canària, brutal

Finalment ha arribat l'última cursa de l'any... i quina cursa!
 Com ja sabeu al Rogaine de La Molina del mes de juny, el Lleí i jo ens vam guanyar la invitació per córrer el Rogaining de Gran Canària el 22 de desembre.
El dorsal, personalitzat!
Així  que no vam perdre l'oportunitat d'anar-hi, l'oferta era molt sucosa i ens n'havien parlat molt bé. A més a més, els Hop Hop del COB també s'hi van apuntar, així com tres equips catalans més.
Veient la llista d'equips inscrits ja es podia veure el nivell dels equips participants, molts d'ells d'un gran nivell internacional.
El divendres 21 vam arribar a l'illa i vam aprofitar per estirar les cames tot fent un entrenament d'orientació específica al la zona del Tamadaba. A causa d'haver dormit poc la nit anterior no em trobava massa fi, crec que fins i tot vaig estar a punt d'agafar una mica de febre. Però amb un Paracetamol i un caldo ben calent ho vam recuperar bastant.
Els 4 COB's
El dissabte ens va tornar a tocar matinar, a les 4 del matí sonava el despertador, havíem d'esmorzar abans de les 5 i fer la revisió del material obligatori. A les 5 briefing i a les 5:30 se'ns repartien els mapes perquè dissenyéssim la millor estratègia per afrontar les 12 hores que ens esperaven.
Inicialment ens vam marcar un recorregut bastant circular però parant atenció a fer una bona elecció de ruta per no acumular més desnivell del necessari ja que la zona era molt abrupta i ens obligava a fer sí o sí grans desnivells entre el 1.000 i els 1.900m. d'altitud. La nostra intenció era intentar fer 4 balises a cada hora, però per fer-ho calia no cometre errors i anar bé físicament.
El mapa
A les 6 del matí es donava el tret de sortida la zona dels Llanos de la Pez i ens faria voltar per la zona del Roque Nublo, la Hoya del Gamonal i el Pico de las Nieves. Una zona realment espectacular, sobretot la zona del Roque Nublo i de los Riscos de Tirajana. A més a més l'organització s'ho va treballar un munt i no va regalar cap balisa, és a dir, no n'hi havia ni una en cap camí i fins que no arribaves exactament al punt on estava no la trobaves.
La nostra sortida va ser conservadora, però de seguida vaig veure que no estava bé, em trobava xafat, com el dia anterior. Així que em vaig centrar a no anar més fort del compte, menjar i beure molt i anar-me mentalitzant per aixecar aquell estat. D'aquesta manera vam passar les 3 primeres hores, cometent només un parell d'errors a les balises 94 i 84. A partir d'aquí les sensacions van millorar molt i vam poder córrer en el nostre ritme.
A baix f92, a dalt f65, ben pla
Una mala col·locació de la balisa 92 ens feia perdre molt temps per intentar trobar-la, desistint sense èxit i que ens influiria bastant al final, ja que vam quedar a pocs punts del podi i amb bastant temps perdut allí.
El final arribàvem a meta a més de 1/2 hora del tancament, així que vam aprofitar per assolir dues balises més.
El terreny impressionant
Després de 12 hores de cursa, prop de 55km recorreguts i un desnivell positiu d'uns 4.700m arribàvem a meta en 5a posició a només 1 punt dels 4s, l'equip Letó "Dos Camisas Húmedas" (Campions del Món i d'Europa en categoria mixta) i a 15 punts dels 3s, els italians Team La Sportiva. Els dos equips de davant, el Buff - Tierra Tragame i els estonians SK100, van estar intractables en tota la cursa i van acabar molt a davant.
Els Hop Hop del COB també van fer una gran cursa aconseguint la 3a posició en categoria veterans. També vull destacar que els 5 equips catalans vam estar dins els 10 primers classificats, tot un èxit.
Gaudint de l'entorn després de la cursa
Personalment estic molt satisfet de l'experiència viscuda (tot i no haver pogut rendir al 100%) i m'agradaria felicitar a l'organització per l'impressionant treball que van fer, un mapa que era una "currada" i tota la feinada que van tenir per posar i treure totes les balises. Una feina que als corredors ens costa de veure però que realment hi és, i en un terreny molt poc accessible amb un vehicle motoritzat.
No serà la última vegada que aniré a córrer aquest rogaine que segurament esdevindrà una cita ineludible en el calendari internacional.


dilluns, 3 de desembre del 2012

Rogaine Altafulla, test per Grancanària

El mapa per darrera
Ahir vam anar amb el Lleí a la primera edició del Rogaine d'Altafulla. És l'últim test que fèiem els dos per veure com estàvem abans d'anar a Grancanària el 22 de desembre.
Pintava bastant dur ja que se'ns presentava un mapa de 100km2 i el punt més alt era de només 180m. d'altitud, o sigui que tocaria córrer molt!!!
Per altra banda, l'equip del Tommi i l'Aurelio ens farien patir de valent, així com els habituals Bertafocs i d'altres equips que últimament no ens deixen encantar.
A diferència dels Rogaines que estem acostumats, aquest mapa era a escala 1:25.000 i ocupava un DIN A3 per davant i per darrera.
El mapa per davant
Com sempre vam plantejar una estratègia per fer-les totes, però a les dues hores ja ens semblava que seria impossible. Tardàvem massa de balisa a balisa, tot i que realment estàvem corrent molt ràpid.
Així que vam decidir deixar un parell de bucles de 4-4-3 punts i més endavant un altre de 3-4-4.
Les sensacions van ser bastant bones perquè vam poder mantenir un bon ritme fins les 4h30'.
Finalment, i després de 5h55' vam aconseguir fer 122 punts i deixar només 6 balises.
El Tommi i l'Aurelio van córrer encara més i van fer 130p. i deixar només 4 balises. Déu ni do!
El podi, hi falta el Lleí
Aquests vam ser els dos únics equips que vam aconseguir arribar als 100 punts.
Podem concloure doncs, que podem presentar-nos a Grancanària amb bones sensacions i expectatives de fer-ho bé.