dimecres, 8 d’octubre del 2014

Raid Ilercavó i Campionat de Catalunya de Llarga. Cap de setmana complet

Deu ni do quin cap de setmana!

Raid Ilercavó

El dissabte estava inscrit al Raid Ilercavó, un raid que organitzaven els amics de Terres de l'Ebre a la petita població d'Els Guiamets.
En principi hi havia d'anar amb l'Albert, però es va posar malalt i no va poder ser. Així que em vaig posar a buscar nou company, la inscripció ja estava pagada i em feia molta gràcia córrer pel Priorat, una part de Catalunya completament desconeguda per mi.
Finalment el divendres al migdia vaig poder convèncer al Felip per anar-ho a passar bé per les terres del sud.
El dissabte a les 7 del matí ens trobàvem al camp de futbol d'Els Guiamets, ho acabàvem de posar tot a punt i cap a escoltar la reunió informativa.
A les 8:00 es va donar el tret de sortida de les categories èlit i aventura. 
Arribada després de 9h de cursa
En èlit els equips ens desplaçàvem cap a l'embassament de Guiamets on esperava una secció de 6km de caiac. Vam imposar-nos un bon ritme que ens va permetre arribar primers a la transició, calçar-nos les bambes de btt i arrencar ràpid per afrontar 22km de bici abans que els perseguidors arribessin a la transició.
Va ser una bona estratègia, ja que ens va permetre avançar durant tota la secció sense que els perseguidors ens poguessin atrapar. Aquesta bici em va agradar molt, una forta pujada per després descendir fins a Marçà per una trialera molt xula. A continuació arribaríem a Capçanes per fer-hi una orientació semi-urbana.
Durant l'orientació l'equip Trangoworld se'ns va acostar bastant, però nosaltres vam continuar a la nostra, el nostre objectiu era passar-ho bé.
Tornàvem a agafar les bicis per fer 7km i arribar a l'inici d'un exigent treking marcat per la calor i el desnivell.
En aquesta secció el Trango ens van aconseguir passar i escapar. Però nosaltres a la nostra. Vam continuar xalant i gaudint d'un recorregut que valia molt la pena.
El podi
Per finalitzar la secció a peu un barranc sec equipat per l'ocasió. Si ja era una passada en sec imagineu si hi hagués aigua....
Finalment només ens tocaven 11km més de bici que ens portarien de nou fins a Els Guiamets. Això sí, amb la forta pujada i trialera de rigor.
Així doncs, arribàvem a meta en segona posició amb un temps de 8h51', 9' abans no es tanqués la línia d'arribada.
Una vegada amb el temps parat una sèrie de jocs agrícoles ens endinsaven una mica més en les tradicions de la comarca.
En resum, una gran jornada amb un company, organització, entorn i cursa que m'ho van fer passar la mar de bé i quedar-me amb moltes ganes de repetir.

Campionat de Catalunya de Llarga distància a Gurb

Després de la rostida del dissabte, em tocava prendre part al Campionat de Catalunya de Llarga distància d'orientació a peu a Gurb. L'any passat ja hi vam disputar el campionat de mitja i ens va agradar d'allò més. Per aquest motiu aquest any era una cita imprescindible al calendari.
El gps no se'm va activar fins la balisa 3, per això el track està incomplet. 
En resum la cursa em va anar bastant bé (després de veure els resultats de la gent, si m'ho pregunteu abans us dic que fatal). 
Dins del que cap encara tenia cames i els errors que vaig cometre van ser d'escollir rutes en què havia d'escalar massa. Sí sí, escalar. I és que per dins dels rierols hi havia autèntiques parets de pedra que escalava com podia amb el mapa a la boca. Això quan no havia de remuntar grans parets de terra de manera força precària. Un bon exemple són les balises 6 i 10.
També vaig perdre temps trobant les balises 2, 8, 12 i 15. Així com en l'accés a la 13.
Al final, però, encara vaig poder apretar a la part final de la cursa i treure algun bon parcial.
Una cursa que em va agradar molt, sobretot perquè la vaig trobar difícil i no et regalaven res.

En resum, un gran cap de setmana amb dues curses que em van encantar. A veure quan ho podem repetir.




dimarts, 30 de setembre del 2014

Camp Cat Relleus'14. CAMPIONS DE CATALUNYA

El mapa amb la meva ruta
Diumenge passat els amics de la UPC van organitzar el Campionat de Catalunya de Relleus a Rasos de Peguera.
Finalment podíem repetir equip amb el Lleí i el Pau, amb qui ja havíem quedat Campions de Catalunya el 2011 a Vic.
La cursa va tenir lloc a Rasos de Peguera, en un bosc molt net però amb uns forts desnivells i uns traçats bastant llargs que feien que el component físic tingués una gran importància.
Aquesta vegada em va tocar fer la primera posta. Vaig sortir ràpid perquè s'estirés el grup fins el triangle de sortida i fos més difícil aguantar l'estela dels de davant. Tot i això vaig pujar massa per arribar a la fita 1 i vaig perdre alguns segons rectificant.
De mica en mica, però, em vaig anar trobant bé i recuperant sensacions i posicions. Vaig anar perdent alguns segons a les balises 5, 8, 10 i 11 però encara vaig poder passar en segona posició per la fita de l'espectador darrera d'un Tommi intractable que ens va fotre una pallissa de les bones. 
Després de la balisa de l'espectador ens quedava un petit bucle de 10' en què encara vaig fallar un parell més de balises perdent 1,5' aprox. i permetent que el Narcís dels Aligots m'atrapés i arribés a passar el relleu just davant meu.
Després meu li tocava el torn al Lleí, que va fer bastant bona cursa recuperant dos minuts sobre el BO i deixant enrere als Aligots.
Finalment va córrer el Pau fent molt bona cursa però insuficient per recuperar tot el temps que havia perdut jo.
Al final 2s a 5' del BO que no puntuava pel Campionat de Catalunya ja que el mapa dels Rasos és propietat seva i hi havien organitzat curses (tot i que aquest no va ser el motiu de la seva victòria, sinó que van ser molt millors que nosaltres).
Així doncs per segona vegada el COB ens hem proclamat Campions de Catalunya de Relleus!
A nivell de COB també s'ha de destacar la segona posició en Homes Veterans i en Dones Master.
I felicitar a tots els COBs per la gran temporada i el gran ambient que vam fer durant els Campionat de Relleus demostrant, una vegada més, que som un dels millors clubs de Catalunya. Per mi el millor!
Gran COB

dimecres, 3 de setembre del 2014

WMTBOC 2014: Mundial de Btt-O a Polònia

Ja està, un dels objectius de la temporada ja ha finiquitat i l'he pogut gaudir al màxim. I és que durant la setmana passada es va disputar a Suprasl (Polònia) el Campionat del Món d'orientació en bici de muntanya (WMTBOC).
Aquesta és la competició més important de l'any pel que fa a la btt-O i hi ha els millors corredors del Món.
En aquesta ocasió em vaig poder classificar i anar a comprovar quin peu calcen els cracks. L'experiència va ser d'allò més interessant: terrenys brutals (tècnics i divertits), una organització formidable i l'espectacle de veure in situ com hi van els millors.
Pel que fa a les curses no em puc queixar, tot i no arribar en el meu millor moment de forma vaig poder fer uns "bons" resultats dins les meves possibilitats. La principal novetat que vaig trobar respecte les curses que fem aquí és que allà estava permès fer camps a través per qualsevol lloc. Això feia que hagués de canviar el xip i sempre tenir present l'opció de retallar pel mig del bosc, per terreny més o menys ciclable i/o penetrable que et feia valorar si sortia més a compte retallar o no.
Mapa Sprint
La primera de les curses va ser en la modalitat sprint, una cursa molt ràpida i amb dues zones molt diferenciades. Una zona de parc urbà, en què es podia anar al 100% de velocitat per fora de camí i una zona de bosc amb una bona xarxa de camins. En aquesta segona part traçar camp a través sortia més o menys a compte i calia valorar-ho bé.
La cursa la vaig fer bastant neta en general, excepte la balisa 3 en què no vaig veure l'opció de ruta més bona, un tram de desconcentració entre la 7 i la 10 i una mala elecció de ruta de camí a la 16. Aquests errors em van fer perdre uns 5'. Finalment 29' de cursa, a uns 9' del guanyador. 
La segona cursa era la de mitja distància. Per mi potser la cursa més important, ja que una bona cursa aquí em podria classificar per la final A de la llarga distància.
Per la final A de llarga hi havia 60 places. Les 30 primeres ja estaven assignades pels 30 millors corredors del rànquing anual de la Copa del Món. Les 30 restants sortirien 10 de la cursa sprint i 20 de la mitja distància.
 Així doncs havia d'estar molt concentrat durant tota la cursa i anar ben ràpid per poder-me ficar entre els 50 primers.
Mapa Mitja
La cursa en general em va anar bastant bé, només petits errors d'elecció de ruta i una zona d'errors entre la 20 i la 25 a causa de la difícil lectura per acumulació de balises i el cansament. La resta de temps perdut va ser per velocitat. M'era impossible anar més ràpid del que anava.
Al final 1h06', 43a posició i via lliure per la final A.
Després d'un dia de descans en què vam aprofitar per entrenar en el Model Event, tocava la cursa llarga. A priori era la meva bona, però a l'hora de la veritat no va ser així. Molts errors durant la primera meitat de la cursa per no estar suficientment concentrat i no entrar en el mapa em va sentenciar. La segona meitat de cursa molt millor, sense errors però perdent molt temps per velocitat. 
Així doncs un final agredolç, descontent d'una part però bastant content de la segona. Al final 2h20', a mitja hora del guanyador.
Mapa llarga distància
L'últim dia tocava la cursa més espectacular: els relleus.
Equips de 3 corredors, sortida en massa, un corredor fa el seu recorregut i al finalitzar li passa el relleu al segon corredor de l'equip que farà la seva cursa abans de passar el relleu al tercer component que serà el que donarà el temps final a l'equip.
Tot i ser sortida en massa, cap corredor farà íntegrament el mateix recorregut que un altre, ja que hi ha trams amb balises diferents. Així doncs no et pots refiar de ningú.
Una altra de les característiques és que cada corredor passa dues vegades per una balisa de l'espectador, comuna per tots els corredors i en què el públic i companys d'equip poden veure com s'està desenvolupant la cursa.
Mapa Relleus
A mi em va tocar fer el segon relleu amb un equip completat pel David Toll i l'Ángel García. La meva cursa no va ser suficientment bona ja que vaig perdre temps en 3 balises i em vaig quedar sense opcions de millorar la bona posició aconseguida per l'Ángel.
Al final 14a posició. Potser hauríem pogut aspirar a més però ens mantenim dins el nivell dels anys anteriors.
El resum del Campionat és bastant bo. Vaig poder gaudir d'una magnífica experiència i d'uns terrenys i traçats espectaculars. A més a més, em vaig poder enfrontar als millors del món i comprovar on està situat el meu nivell.
Ara tinc una gran motivació per continuar entrenant dur per poder-hi tornar l'any vinent i, en cas que així sigui, poder fer un molt millor paper.


dimecres, 20 d’agost del 2014

O-5 días, o els 5 dies de Palència

Aprofitant les vacances i ultimant la preparació pel mundial de Btt-O a Polònia, em vaig desplaçar fins a Cervera de Pisuerga per disputar els 5 dies d'orientació de Palència.
L'objectiu principal del viatge no era la competició en si, sinó que va ser com un stage d'una setmaneta combinant entrenament tècnic a peu i tècnic i físic sobre la bici de muntanya.

A banda dels 5 dies de curses, també vaig poder fer alguns entrenaments per la província de Soria, en uns terrenys increïbles per la pràctica de l'orientació.
Del 5 al 10 d'agost es disputaren els 5 dies d'orientació. El resultat global va ser força bo, ja que entre els entrenaments anteriors i els entrenaments en bici a les tardes després de la cursa a peu el cansament s'anava acumulant, però una molt mala cursa de mitja distància el segon dia de competicions em va sentenciar el resultat final.



Dia 1: Las Tuerces (Llarga distància)

Molta gent m'havia parlat d'aquest mapa, amb una zona molt tècnica de grans blocs i passadissos de roca a la part inicial, tram per córrer ràpid al centre del mapa i una part final en què hi tenies molt a perdre si et despistaves.
Senzillament vaig gaudir moltíssim corrent aquí. Primer entrant de mica en mica en el mapa, després posant el fre dins els blocs de pedra per no liar-la més del compte i després, amb tota la confiança, poder córrer ràpid.
En general pocs errors, sobretot errors paral·lels en la zona de pedres i després una mala elecció de ruta entre la 12 i la 13. La resta anar sumant petits errors però em trobava còmode corrent i ho anava trobant tot bé, o sigui que en cap moment em vaig perdre, sinó que no en vaig saber més.

Dia 2: Barrio de Santa Maria (Mitja distància)


A diferència del dia anterior, aquí sí que no em vaig trobar. Un bosc amb vegetació bastant densa que no et deixaven veure bé el relleu i que tot semblava igual.

En cap moment em vaig trobar còmode ja que no vaig ser capaç de saber llegir la vegetació i això em va sentenciar.
El mapa era completament diferent del dia anterior i vaig anar acumulant un munt d'errors que em van fer perdre moltíssim temps.



Dia 3: Ligüerzana (Sprint)


Senzillament genial, vaig gaudir moltíssim en un mapa hiperdetallat en què era molt fàcil passar-se de llarg, així que calia anar molt concentrat en les distàncies i rumbs.

En general bastant bé, un minut perdut a la 3 per no veure-la darrera l'arbre que tenia al davant i un parell d'errors de rumbs en la 5 i la 8.
La resta tot temps perdut per no desplaçar-me suficientment ràpid perquè el meu nivell no m'ho permet.
En resum, doncs, prou bona cursa dins les meves possibilitats.

Dia 4: Perazancas de Ojeda (Llarga)


Una altra cursa en què vaig gaudir corrent. Aquesta vegada, però, per un motiu diferent. Aquí es podia córrer molt i molt, i com que em trobava fort físicament vaig poder donar gas de valent.

Durant la cursa vaig fer alguns errors, sobretot a la part final de cursa (segurament a causa del cansament) però que no em van fer perdre massa temps (dins dels meus habituals). A les balises 4, 17 i 19 on vaig perdre més.




Dia 5: Ermita de San Pelayo (Mitja)


Un centre de competició compartit amb el dia anterior però un mapa bastant diferent amb zones tècniques de pedres i vegetació.

Vaig voler sortir ràpid mantenint les sensacions del dia anterior, però ja vaig fer una mala elecció de ruta per accedir a la 1 i la 4 vaig perdre massa temps per trobar-la (ja que estava a la zona, tenia el relleu i les zones de roca controlades però no sabia entendre on estava la balisa).
A partir d'aquí ho vaig anar trobant tot més o menys bé, però els 6 minuts perduts en les dues balises anteriors m'ho van fer perdre tot.

En general estic bastant content del resultat global del trofeu. Terrenys molt tècnics i xulos que em van fer gaudir i agafar mono d'orientació, cada vegada faig menys errors (tot i que els que faig continuen sent massa grans) i veig que continuant entrenant puc assolir un nivell prou acceptable.
A continuació teniu l'enllaç on podeu veure els resultats i algunes fotos:
Els entrenaments en bici també van anar bastant bé i tinc bones sensacions a nivell tècnic per afrontar el mundial de bici orientació.
Ara ja l'objectiu és el mundial de btt-O. Us deixo l'enllaç per qui tingui ganes de seguir-ho del 24 al 31 d'agost.

dimecres, 9 de juliol del 2014

Raidaran: bones sensacions, mal resultat

Equip Vallfosca: David, Marta, Albert i Aitor
Del 3 al 6 de juliol es va disputar la primera edició del RAIDARAN, que era el Campionat de Catalunya de la FEEC i, a la vegada, puntuava per la Lliga Europea de Raids (AREuroseries).
A principis de temporada no teníem previst anar-hi, però les coses van anar canviant i al final es convertiria en un bon objectiu a casa nostra.
Per aquesta ocasió vam fer un equip experimental amb la Marta, l'Albert, l'Aitor i jo. Un equip de coneguts però que a part de la Marta i jo, mai havíem corregut junts. No per aquest motiu deixàvem de tindre un molt bon equip, tot i que al raid hi havia molt ferro amb equips com el Diedre, el Camelback - Silva, els X-Bionic, etc.
El dimecres al vespre ens vam trobar a Vielha tots els components de l'equip, vam sopar junts i començar a parlar del què ens esperava. Pel què havíem vist en els roadbooks que ens havia passat l'organització, seria un raid dur, molt dur, i que els timmings previstos per l'organització no acabàvem de veure gaire clars.
El dijous el vam dedicar a preparar les 5 caixes de material, roba i menjar que havíem d'entregar a l'organització i que ens trobaríem als diferents punts d'assistència.
Ja a les 19h es feia el briefing i se'ns entregava els mapes. Les nostres sospites es complien, realment seria molt dur.
A les 21h ens tocava una etapa pròleg, una duatló de muntanya per relleus de 2. És a dir, dos fèiem una cursa a peu, passàvem el relleu als altres dos que farien el mateix. A l'arribada d'aquests, faríem una secció de btt i, seguidament, els nostres companys també la farien.
Ens vam agafar l'etapa sense massa estres per no cansar-nos massa per l'endemà, quan començaria el raid de veritat. Això sí, el que havia de ser un tràmit de poca estona es va convertir en una etapa de pràcticament 3h. Eren pràcticament les 12 de la nit i havíem de sopar i pintar i plastificar els mapes. O sigui que tocava anar a dormir tard i dormir unes 4 hores per poder entregar les caixes de material a temps.
El divendres el dia es llevava assolellat, però tenia pinta de canviar. A les 9 del matí ens trobàvem a la línia de sortida a Vielha amb els patins posats. Sí sí, començàvem patinant fins a Salardú. Els equips van sortir com fletxes, però nosaltres ens ho vam agafar en calma i vam anar pujant al nostre ritme. En poc més de 30' vam poder superar els 10km i 300m de desnivell positiu, ens vam calçar les sabatilles i treking fins el refugi de St. Joan de Toran passant pel refugi de Mines. En aquesta secció vam poder avançar a molt bon ritme i recuperar moltes posicions, fins que vam liar-nos a la zona del refugi de Mines a causa de la boira i la neu. Però per sorpresa nostra, la resta d'equips també van tenir algun contratemps d'orientació i, després d'una progressió molt ràpida sobre la neu i un descens rapidíssim vam arribar a St. Joan de Toran en primera posició a uns 30' dels nostres perseguidors.
Alguna de les dures rampes del recorregut
Ara agafàvem les bicis i una secció bastant ràpida fins Es Bordes. Una secció ràpida excepte en un punt que el camí s'havia esfondrat pels aiguats de l'any passat i que ens va comportar massa temps superar-lo (arribant a creuar dues vegades el riu Garona amb la bici a l'esquena).
Finalment arribàvem a Es Bordes i ens feien aturar fins les 17:30h per agrupar suficients equips per fer el ràfting. Així vam poder comprovar com havíem perdut uns 15', segurament en els passos pel riu.
A les 17:30 se'ns tornava a donar la sortida en massa en ràfting fins a Bossost. Sense treure'ns el neoprè vam progressar caminant els 6km que ens separaven del barranc. Mala decisió, ja que el fet de no treure'ns el neoprè ens va desgastar excessivament i perdíem 15' més respecte els equips de davant: Diedre i X-Bionic. Sort de la remullada al barranc de Bausen que ens va fer baixar la temperatura corporal. 
Llavors continuàvem un tros més a peu fins a Les on havíem de fer una via ferrada nocturna i un circuit de cordes pels arbres.
Gaudint del ràfting. Foto: Raúl Comino
A la ferrada hi vam perdre molt temps, ja que a l'equip francès X-biònic un dels seus components ho va passar molt malament i pràcticament va tenir un atac de pànic. Si ja de per si no m'agraden les ferrades en cursa, nocturnes hauria d'estar sumament prohibit. Són molt perilloses, i amb el cansament i de nit aquest perill es multiplica per 1.000. Ja ho vaig passar molt malament al Bimbache de l'any passat quan em quedava adormit agafat als graons després de tres dies de cursa. Crec que és un aspecte molt seriós i que els organitzadors haurien de valorar.
Sortint de les etapes de cordes només ens faltava retornar fins a Es Bordes per tornar a agafar, finalment, les bicicletes.
El camí de retorn se'ns va fer bastant llarg i ens va passar l'equip Camelback Silva a tota velocitat.
El nostre ritme de cursa, des de feia unes quantes hores havia baixat molt. Pensàvem que en agafar les bicis el tema canviaria, però no va ser així, 3h a fer els 10 primers quilòmetres. Increïble! A més estàvem morint de son. Així que vam aprofitar que passàvem una altra vegada pel punt de transició per dormir 5' i trencar, així, la son.
La parada se'ns va posar molt bé, però com que ens semblava que anàvem molt retardats vam creure oportú saltar-nos una balisa. Igual com sospitàvem que havien fet Camelback - Silva i X-Bionic. Cap a les 10 del matí de dissabte acabàvem els 46km de btt a Arties, havent passat pel Sauth deth Pish. 
Crèiem sincerament que anàvem fatal, però a la transició ens van informar que els Diedre estaven només 45' davant nostre. Això sí, amb una balisa més, i els altres dos més o menys a la mateixa distància.
Així que ens vam animar molt i vam posar-nos mans a l'obra per fer un bon treking de 38km cap al refugi de Colomers, Saboredo, Pic Pinetó i arribar a la Guingueta d'Àneu abans de les 22h. Hora de tancament per la natació.
Foto: Raúl Comino
Malauradament tantes hores amb els peus molls ens van passar factura i la pell dels nostres peus va dir prou al refugi de Colomers. Hauríem pogut intentar continuar però hauria sigut un martiri massa gran per no arribar a temps de la natació i caldria veure en quines condicions podríem afrontar les seccions següents. I, per descomptat, el podi ja el vèiem súper lluny.
Així que vam tocar de peus a terra i vam decidir fer una retirada a temps i no haver d'agafar la baixa a la feina només pel fet d'acabar un raid.
A vegades aquestes decisions costen molt, però crec que, en les circumstàncies en què estàvem, era el millor que podíem fer.
De la prova em quedo amb el bon rendiment de l'equip i la bona sintonia que hi va haver durant tot el raid. A més a més que muscular i psicològicament ens trobàvem forts per poder acabar satisfactòriament.
M'agradaria felicitar al tots els equips que van aconseguir acabar aquest repte i, en especial, als Diedre que es van mostrar intractables.
A l'organització també se l'ha de felicitar perquè és molt complicat organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques i la feinada que porta no es paga amb diners. 
Només m'agradaria fer 3 incisos que crec que s'hauria de millorar de cara a futures edicions, i que crec (com a organitzador que també sóc) són molt importants:
1. La ferrada a la nit és molt perillós, i si algú es fa mal (cosa gens difícil) el rescat també serà complicat.
2. Es va posar la prova de natació com a substitut del caiac que no es va poder fer. Després de la natació hi havia una parada obligatòria. S'hauria d'haver previst un lloc calent on poder-se refugiar els corredors sortint de l'aigua graçadíssima de l'embassament.
Vídeo del barranc
3. No pot ser que en 24 hores de raid hi hagi un desfàs de 12h en els timmings previstos per l'organització. I no és culpa del mal temps perquè, per sort, el primer trèkking no era de 32km. Si ho arriba a ser ningú entra a la natació. Els temps de l'organització preveien que el primer equip arribaria a les 9 del matí fent tot el recorregut, i van arribar a les 13h saltant-se 46km de btt i part de la penúltima secció. O no s'havien provat els recorreguts o bé no es té en compte que amb el pas de les hores els corredors es cansen.

També hi ha coses que em van agradar:
- Bona idea de fer que tots els equips estiguessin 4h parats entre les 2 parades obligatòries. Això posava a tothom en temps real.
- Molta varietat de seccions.
- Rectificació de les hores de baixada del ràfting. Amb les primeres hores donades haurien entrat poquíssims equips.

Això és tot. Ara toca recuperar-me i pensar i entrenar pel mundial de Btt-O de Polònia del 24 al 31 d'agost.



diumenge, 29 de juny del 2014

Campionats d'Espanya de Btt-O i camí cap el Mundial de Polònia

El 14 i 15 de juny es va disputar el Campionat d'Espanya d'Orientació en Btt (CEOBM) a Llanes, Astúries.
Després de participar a la World Cup de Dinamarca estava molt motivat per fer un bon paper en aquests campionats i poder-me guanyar un lloc per anar al mundial de Polònia a l'agost.
En un dels bonics paratges de Llanes
Mapa i ruta de la mitja
El dissabte al matí es va celebrar la prova de mitja distància. Es tractava d'una cursa molt ràpida, amb bastants eleccions de ruta i que amb el lactat a tope era difícil escollir el camí bo. La cursa em va anar bastant bé en quant a resultat final, però no estic massa content del meu rendiment ja que vaig fer alguns errors greus en les balises 1, 8 i 19 que em van allunyar de la victòria. Al final la segona posició, un subcampionat d'Espanya prou bo. 
Final de la mitja
Pirmer mapa de l'sprint
A la tarda tocava la cursa sprint, aquí la història canviava. Es tractava d'un mapa urbà amb un tram de platja i un altre tram rural. En aquesta ocasió la clau estava en estar tota l'estona concentrat per no equivocar-te enmig dels carrerons de la bonica població de Celorio. Vaig començar la cursa realment molt bé, però en pensar "va, va, que vas bé!" em vaig desconcentrar i equivocar de camí. Aquí sí que el lactat i el cor sortien per les orelles i la boca respectivament i t'obligava a parar per trobar-te enmig del laberint urbà. Greus errors a les 3, 6, 19 i 21 em van fer perdre un temps d'or i allunyar-me massa de les posicions de podi. Quarta posició en aquesta prova.
2n mapa sprint
El diumenge al matí era l'ocasió de la prova de llarga distància, a priori la que se'm dóna millor. L'objectiu era clar, sortir a fondo, no fer errors i aguantar l'hora i mitja que havia de durar com fos. A part tenia la semi-pressió que l'Iván, guanyador de la mitja, sortia només 3 minuts davant meu. Vaig sortir com una fletxa i, per sorpresa meva, a la balisa 3 el vaig atrapar. Vaig continuar donant gas, fent algun petit error (de camí a la 4) i ampliant la meva avantatge. Va ser una mala elecció de ruta entre la 8 i la 9 la que em va fer perdre més de 2 minuts i que em va fer perdre la concentració fantàstica que portava fins el moment. Més errors en la 10, 11, 13, 19, 21 i 23 ja em van fer perdre totes les possibilitats i haver-me de conformar, una altra vegada, amb la quarta posició. Darrera d'un Toll, Ángel i Fran intractables i que demostra la gran rivalitat i lluita que hi ha a les proves de Lliga Espanyola de btt-O per aconseguir estar al davant. Això sí, també s'ha de destacar el bon rotllo i companyerisme que hi ha entre tots els corredors. 
Tram de platja. Foto: S. Mazarico
Mapa llarga
Tot i no fer les millors curses de la meva vida, el meu rendiment ha estat bastant bo i he pogut guanyar-me un lloc per anar al mundial de Polònia. La motivació és màxima ja que disposaré de pràcticament dos mesos per preparar-ho i tinc molt marge de millora.
Ara ja estic afilant les eines pel Raidaran, el Campionat de Catalunya de raids i puntuable per la Lliga Europea que es disputarà del 3 al 6 de juliol a la Vall d'Aran.
A partir de llavors totes les forces aniran centrades en preparar el mundial de btt-O on espero poder trobar-m'hi el 200% i fer un molt bon paper.

dijous, 12 de juny del 2014

No m'he perdut, estava intentant entrenar

Ja fa molts dies que no escric, però és que les circumstàncies, les sensacions i els entrenaments no estaven anant per on més m'agradaria (esportivament parlant, jeje).
La última crònica que vaig escriure parlava de la btt-O de Navalcarnero, i això va ser el 15 i 16 de març!!!
Des de llavors no és que no hagi fet res, sinó que no podia entrenar el que m'hauria agradat quan pensava que ja havia agafat la bona dinàmica de la temporada. A més a més, un dels objectius de la temporada (Untamed New England) es va esfumar i això es va convertir en una baixada de motivació i haver 
de buscar nous objectius per aquesta temporada 2014.
Per si no n'hi hagués prou una lesió al peu i una bona febrada també m'han fet parar una mica.
Amb tot això, i deixant de plorar d'una vegada us explico que durant aquest temps no m'he estat parat.
En orientació a peu vaig participar a la Lliga Espanyola de Toledo i Múrcia, al Campionat de Catalunya d'Ultrallarga i als CEOs d'Antequera. No és que estigui precisament massa content d'aquestes curses. Sembla que enlloc de millorar empitjori i, a sobre, vagi més lent. Però paciència, per tossut jo. Al final milloraré i tot, jeje.
També vaig anar a una Lliga Espanyola d'Orientació en Btt a Torrebesses, en què vaig poder fer una segona posició a la general, tot i no estar massa content del meu rendiment. 
Aparcant una mica les curses curtes vam anar amb el Lleí i el Xavi al Rogaine Internacional de Vilassar. 12h de rogaine per la Serralada Litoral i on vaig morir bastant. Entre la calor i el ritme dels meus companys vaig patir bastant per poder quedar segons a la classificació general.
A partir d'aquí em vaig centrar en una Copa del Món de Btt-O que es va fer a Dinamarca. Allà em posarien les piles i podria veure el meu nivell real, tot i estrenar-me en una WC.
El resultat absolut no massa bo, però molt content del meu rendiment orientant i de què vaig poder veure les meves mancances per poder millorar.
Finalment hem començat amb els raids, fent equip amb la Marta vam anar a Roses. Allà vam poder gaudir d'un raid molt interessant en quant a disciplines, traçat i organització. A part de tot el ferro que hi havia allà i que ens farien posar les piles.
A nivell físic no em vaig trobar el bé que m'hauria agradat, però ja sabia el què anava i sóc conscient que em fa falta entrenar molt i bé. Tot i això vam endur-nos la victòria gràcies a la bona cursa feta, a la bonificació pel component femení i a les penalitzacions d'alguns dels equips de davant.
Ara ja venen dos dels objectius de la temporada: Campionat d'Espanya de Btt-O (on m'hi jugaré la meva presència al mundial de Polònia) i el Raidaran (un raid de 50 - 60h puntuable per la Lliga Europea i que es farà a la Vall D'Aran).
Sé que no estic en el meu millor moment físic, però una vegada estigui mans a l'obra ho donarem tot per veure si podem aconseguir uns bons resultats.
Aquest és el resum d'aquests últims mesos, a veure si torno a posar-me les piles i puc explicar coses més interessants!

dijous, 20 de març del 2014

Estrenem la temporada de Btt-O a Navalcarnero. No hi ha excuses

La setmana passada em vaig desplaçar fins a Navalcarnero (Madrid) per disputar la primera prova de la Lliga Espanyola d'Orientació en btt.
Com és habitual en aquestes dates, la gent està molt motivada i molt forta, i hi ha gairebé tot el ferro.
Jo per diferents motius m'hi presentava sense haver pogut entrenar tot el que m'hauria agradat i sense tenir bones sensacions amb la bici. Que no sembli aquí que dono excuses anticipades, ni molt menys, és el que hi havia i m'hi presentava a veure si el que perdia en físic ho podia guanyar orientant.

La cursa de dissabte era la cursa de llarga distància, i totes les meves preferències es van esvair que vaig veure un mapa completament pla i farcit de bons camins pel costat dels camps. O sigui que no hi havia més, a pedalar molt i molt i a no haver d'orientar massa. Només alguns errors en l'atac a la balisa però, en general, una cursa bastant neta. Com ja era previsible no vaig poder anar tot el ràpid que voldria per falta de potència a les cames. Una mitja de menys de 22km/h en un terreny que podria haver anat a més de 24, però bé, això ja ho sabia i vaig fer el que vaig poder. Al final 5è a la general a 7' del primer, el Fran que està intractable. 
El diumenge tocava la cursa de mitja distància de mitja distància. Per sort hi havia una zona de bosc molt xula i entretinguda en què sí que s'havia d'orientar bastant. Llavors ja tornàvem a entrar a la zona de camps i tocava tornar a pedalar de valent.
En general una cursa bastant bona, només algunes pèrdues de temps per no entendre algunes parts puntuals del mapa. Això sí, he d'admetre que vaig fer algunes trampes involuntàries per descuits de no veure que un camí estava tallat perquè quedava tallat just a la part interior de la rodona de la balisa, passar per sota una tanca quan això estava prohibit (em va ser impossible, suposo que per les ànsies, veure la sortida en el mapa) i retallar 5m de camí en una zona oberta en què hi havia la traça d'altres corredors.
He estat comprovant els parcials i només n'he tret profit d'una de les tres, però no és excusa, vaig fer tres coses il·legals i ho he d'admetre. Ja ho vaig admetre amb els altres corredors quan comentàvem el mapa al final de cursa.
El que sí que crec que s'hauria de fer (i no és per justificar-me) és deixar fer camps a través a tot arreu (excepte en casos concrets com camps conreats o finques privades), igual com es fa a les curses internacionals. Així podem adaptar-nos al reglament internacional i no s'ha d'estar pendent de si puc tallar per un lloc o no.
Al que anàvem, la cursa em va anar prou bé en quant a resultat absolut, ja que vaig quedar 2n a 2' del Fran i vaig poder recuperar la 4a posició al Ivan. Sense les trampes segurament no l'hauria passat a la general dels dos dies.
Bé, ara a pensar en les properes i en la Copa del Món de Dinamarca al maig. Això sí, de moment la setmana que ve cap a Toledo en la 3a orientació a peu de la temporada. Anem sumant i trobant-nos cada vegada més.

dilluns, 10 de març del 2014

Portugal Orienteering Meeting.... brutal

Intermitja, mapa 1
Una altra de les bones! I és que continuem amb un inici de temporada oritentador amb curses de molta qualitat i nivell.
La setmana passada ens vam desplaçar fins a Gouveia (Portugal) per participar en el POM 2014, 4 dies de curses en un terrenys brutals per la seva dificultat i on, per variar, hi havia molts corredors de primer nivell mundial.
Totes aquestes curses m'estan servint per entrenar i anar millorant, però me n'adono que em falta molta tècnica ja que, a la que se'm posa un terreny tècnic com aquest de Portugal, faig massa errors en la interpretació del mapa i perdo massa temps.
El dissabte vam fer la cursa de intermitja distància i suposo que entre el dormir poc i el llarg viatge no tenia el cap per la cursa, no estava gens concentrat i vaig estar prop de 2 hores a fer un recorregut que s'havia de fer en una i poc.

Intermitja, mapa 2
 Entre la desmotivació general i el mal temps que ens va fer durant tot el cap de setmana, vaig preferir no fer l'sprint de dissabte a la tarda. Realment deuria ser una cursa molt interessant, però vaig preferir no agafar més fred i recuperar-me per l'endemà.
El diumenge tocava la primera de les curses de mitja distància. Un terreny molt tècnic, com un desert (ja que estava tot cremat) ple de pedres gegants i en què un error de rumb o una despistada et feien perdre moltíssim temps. Això és el que em va passar per exemple a la balisa 9. Un error de rumb i a perdre la vida per resituar-me.
El dilluns ens enfrontàvem a una altra mitja, aquesta vegada era World Ranking Event. El mapa què us he de dir, com el dia abans però amb una densa vegetació, per acabar-ho d'arreglar, jeje. Aquí un error, a part del temps que perdies per resituar-te, havies de sumar el temps per passar entre l'espesa vegetació.
Mitja, dia 2
Fins aquí poc a dir, terrenys i mapes molt tècnics, pluja, vent i un munt d'errors importants que em situaven a l'avantpenúltima posició de la general d'homes elit (en aquestes curses hi ha la categoria Super Elit, amb traçats molt semblants a la categoria elit però reservat als corredors amb millor coeficient en el rànquing mundial).
Dimarts donava pas a la cursa de llarga distància. El corredors distanciats en menys d'una hora en la classificació general sortien a la caça, és a dir, el primer classificat surt primer, i a partir de llavors, cada corredor per ordre de classificació i amb el temps real que porta de distància amb el primer. Per exemple, si el segon està a 39 segons del primer i el tercer a 1'15", el primer surt a les 9:00:00, el segon a les 9:00:39, el tercer a les 9:01:15...
Mitja WRE, dia 3
Jo, com ja us haureu imaginat no vaig poder entrar a la caça i em van donar sortida en massa a les 10:00 amb la resta de corredors que estaven a més d'1h del primer.
Al sortir en massa, vulguis que no, fas un grupet de corredors i vas avançant tots junts (fent trens). Jo vaig poder ficar-me en un bon tren i vam poder progressar a molt bon ritme. Vaig al·lucinar de la velocitat a la què anàvem i tenia prou feina a intentar no deixar el tren i anar seguint el mapa per veure per on anàvem. Però gairebé impossible poder orientar a aquella velocitat. Només en els trams de pujada, en què la velocitat era menor, podia posar-me davant i orientar bé. Aquesta va ser la meva millor cursa dels 4 dies, però es pot ben dir que perquè era treball en equip.

Ara toca anar evolucionant i intentar assolir prou nivell per poder córrer a aquesta velocitat quan vaig sol. Increïble els ritmes que han de portar els primers.
Llarga
Bé, fins aquí la meva participació al POM 2014. La setmana que ve comencem la temporada de btt-O de lliga Espanyola a Navalcarnero (Madrid). A veure si donen fruits aquests mesos d'orientació a peu. Llàstima que tingui la bici abandonada...

dimecres, 19 de febrer del 2014

Andalucía Orienteering Meeting... la segona

Arribada mitja
Continuem amb l'intensiu de curses d'orientació... aquesta vegada a Punta Umbría (Huelva), on s'hi va disputar l'Andalucía Orienteering Meeting, una altra de les típiques curses de qualitat de principis de temporada, farcides d'orientadors europeus de gran nivell i que baixen cap al sud buscant un bon clima i curses de qualitat per entrenar.


El dissabte vam disputar la cursa de mitja distància, 7km lineals amb 29 balises. Es tractava d'un mapa molt tècnic a nivell de relleu, ja que aquest era pràcticament inapreciable i fer uns bons rumbs era la clau.
Tot i la llargada i dificultat del traçat, va esdevenir una cursa molt ràpida, en què cada error es pagava molt car.
A nivell de cursa no em va anar massa bé, un bon ritme de córrer però massa errors. El fet que l'equidistància només fos de 2,5m m'era una dificultat afegida i em va costar bastant interpretar el relleu, sobretot a les zones més boscoses.
Al final 51' però perdent massa temps, potser uns 10' que van ser vitals.



    
Cursa mitja
El mateix dissabte a la tarda es va disputar la cursa d'sprint: 2,7km pel casc urbà de Punta Umbría. La cursa en si no tenia massa secret, córrer molt i no cagar-la. Aquest últim punt és el que no vaig poder complir. Dos errors massa grans (potser 2' en cada un) ja em van fer perdre tota possibilitat d'un bon resultat.
Cursa Sprint
El diumenge tocava la llarga distància: 35 balises i 14km lineals.
La cursa, com el dia abans, va esdevenir rapidíssima i era clau fer uns bons rumbs. Vaig aconseguir portar un molt bon ritme de cursa però vaig fallar molt en els rumbs i els minuts anaven caient. 
Al final 1h29' i potser 15' perduts... però bé, content perquè vaig millorant però encara falta.
Cursa llarga

Podeu veure els resultats aquí.
Ara ja a preparar el POM que es disputarà d'aquí a 15 dies a Portugal, amb un únic objectiu: continuar aprenent i millorant.

dijous, 13 de febrer del 2014

Comença la temporada 2014! Lliga Espanyola Orientació a peu a Onil

Foto: Camil del Colivenc
Després d'un mes i mig de descans de curses, que me'l vaig donar després del mundial de Costa Rica, ja tenia ganes de posar-me en serio a córrer. Tot i que no tinc el ritme ni l'entrenament que m'agradaria a hores d'ara, intentaré posar-me bé les piles orientant.
El cap de setmana passat vam començar amb les primeres curses de la Lliga Espanyola d'orientació a peu, la cursa es disputava a prop d'Onil, a Alacant.
Com ja esperàvem una mica, el mapa era el típic de bosc mediterrani que es fa dur de passar per la densa vegetació, però això no treu que la cursa fos prou interessant ni que m'ho passés molt bé corrent.
A més a més, hi havia molt nivell, amb molts dels millors orientadors de la península i bastants corredors nòrdics.
El dissabte es va disputar la cursa de llarga distància a Biar, 25 balises en 11,5km lineals. En general estic content pel ritme de cursa que vaig portar però descontent perquè em va costar 6 balises entrar bé en el mapa. Massa temps perdut en massa balises i això es paga molt car quan hi ha tant nivell.
Mapa i ruta de la llarga
El diumenge tocava el torn a la mitja distància a Ibi, 21 balises en 5km lineals. Aquí em va anar molt més malament que el dia anterior, més o menys bé les eleccions de ruta i la velocitat de desplaçament però massa temps perdut en l'atac a la majoria de balises.
A nivell de la resta de corredors del COB el tema va anar bastant bé, sobretot al Pau Llorens que va poder guanyar en la categoria H20 i està en el bon camí per assolir un grandíssim nivell.
Toca posar-nos seriosos i aprendre dels errors per la propera cursa que es farà a Huelva el proper cap de setmana.

Mapa i ruta de la mitja