Del 24 al 28 de juliol es disputava a la regió francesa de l'Aveyron l'Aveyron Aventure Race, un raid d'expedició de 3-4 dies de durada nonstop. A més a més, el raid formava part del circuit europeu de raids d'aventura: AR Euroseries.
L'equip Bimbache Grifone Platja d'Aro ens hi presentàvem amb molta il·lusió i ganes de fer un bon paper. Sabíem que seria dur i que la calor i l'estratègia serien els punt més importants a tenir en compte durant el raid.
L'equip al complet |
El dimecres 24 ens plantàvem amb l'Anna, el Dani, l'Albert i l'Ampa que ens faria de mama per uns dies a Nant, on es farien les presentacions dels equips, el briefing i un pròleg per relleus de 7,8km que serviria per determinar l'ordre de sortida l'endemà al matí.
La nostra estratègia era clara, intentar fer-ho bé però sense morir en l'intent, el raid de debò no començava fins l'endemà i no havíem de carregar les cames de lactat. Així doncs, vam acabar el pròleg en una bona 7a posició. Ara tocava acabar d'enllestir els estris, menjar i hidratar-nos bé, pintar els mapes i parlar de l'estratègia.
El dijous a les 8 del matí es donava la sortida del raid amb una ràpida btt de 32km i on ens vam acabar agrupant amb 4 equips més. Al final de la btt s'enllaçava amb una prova d'orientació específica que crec que va ser clau en el nostre desenllaç. Havíem previst que seria una secció curteta i no vam carregar més aigua de la que ja portàvem a sobre. A la realitat, la cosa va ser molt diferent, per començar era un mapa xunguíssim, a la Couvertoirade i a més de perdre temp
s sent massa ambiciosos volent buscar massa balises (les que no feies penalitzaven 20' cada una) ens vam quedar sense aigua i vam agafar una deshidratada considerable.A França els agrada fer-te arrossegar la bic |
Arribem a l'assistència un pèl decepcionats però no hi ha marxa enrere, agafem les btt per fer 54km més. Anem a bon ritme i recuperem bastant temps amb els equips que portem a davant perquè han fet menys balises que nosaltres a l'orientació. El tema va bastant bé però els portejos i la calor ens fonen bastant.
Finalment tornem a trobar l'Ampa que ens ha fet un bon plat de pasta que es posa de conya tot i que teníem l'esófag tancat i havíem de menjar a la força.
Sembla que ens hem recuperat prou bé i ens disposem a fer 43km de trekking, al començament no podem córrer massa ja que amb la panxa plena això sembla una rentadora i si no ho digerim encara serà pitjor. Així doncs ens ho agafem caminant fins que tinguem l'estómac preparat.
Finalment ho aconseguim digerir tot, però continuem passant molta calor i estem notant l'estrabada del matí. El trekking se'ns fa etern, unes 10h caminant perquè el cos no ens deixa córrer, a més hem fet buit d'aigua i pràcticament també de menjar.
Decepcionats després d'abandonar |
Per fi s'acaba la secció i ens trobem amb els caiacs, on no hi podíem tenir l'assistència i anàvem sense beguda. Fem els 20km pel riu Tarn de nit, patint per mantenir-nos desperts i sense poder beure res.
Al final, i després de 2,5h remant ens trobem amb l'Ampa que ens ha preparat un banquet, la pobre només ha dormit 3h també, ens espera amb il·lusió i contenta, però nosaltres estem fets pols i no podem continuar, encara falta més de mig raid i hem patit molt.
Així doncs l'aventura es va acabar massa aviat, però és el que hi ha, no sempre les coses surten com un vol o preveu. Ara només podem mirar endavant i pensar en els propers projectes que tenim pel setembre i millorar en les mancances que hem detectat a l'Aveyron.
A la propera més i millor!!!