dimecres, 25 de febrer del 2015

Comença la temporada de btt-O a Torrebesses

El cap de setmana passat em vaig desplaçar a Torrebesses per córrer la primera cursa de btt-O de la temporada. Aquesta cursa era la primera cursa de la Lliga Espanyola i el Campionat de Catalunya.
Mapa mitja distància
La veritat és que tenia moltes ganes d’aquesta cursa, però no sabia com arribaria després d’estar corrent al 100% al POM i em feia por arribar cansat. A més a més, la temporada la tinc planificada per arribar al 100% de cara al maig, juny i juliol, o sigui que anava una mica a l’expectativa.
El dissabte al matí tenia lloc la cursa de mitja distància, a priori una cursa curteta de poc més d’una hora i on tots aniríem a fondo per poder començar la temporada amb un bon resultat.
Vaig començar amb ganes però de seguida vaig veure que no estava suficientment concentrat. La falta d’uns camps que no estaven pintats en el mapa em va originar més confusions del que deuria, ja que el mapa era fàcilment interpretable amb els camins i les corbes de nivell.
Total, que entre les 3 primeres balises vaig perdre més de 16 minuts de la manera més tonta possible, semblava que no hagués orientat mai.
Després de la 3 ja em vaig anar posant a lloc, recuperant algun minut però sense anar ràpid per la falta de cames i/o per la desmotivació d’haver començat tant malament.
Mapa night sprint
Vaig arribar a meta i ràpid cap a dinar i a fer una bona migdiada, a veure si descansant m’asserenava i podia recuperar alguna cosa per la cursa sprint de la nit.
Sí, sí, a la nit tocava la cursa sprint. Realment crec que estava bastant concentrat, però a les primeres balises vaig voler arriscar i em va sortir malament. A més a més, de camí a la 7 em va passar l’Ángel que sortia 4’ darrera meu i anava com un avió que vaig ser incapaç de seguir. Algun error més de camí a la 11 i la 12 i a dormir calent una altra vegada, havent perdut 8’ més.... deu ni do la pena que estava fent...
El diumenge sí o sí havia d’anar diferent la cosa. Era la llarga distància i em feia por veure com tindria les cames. Per rematar-ho la cursa era score (les balises s’havien de fer en l’ordre que es volgués) i només s’havien de fer 27 de 33 balises. O sigui que l’estratègia seria clau.
Vaig decidir anar a la brava i confiar que podia fer una bona estratègia des de sobre la bici sense perdre temps a estudiar-me-la a la sortida. L’única cosa que tenia clar des del moment en què vaig veure el mapa és que descartaria 5 o 6 balises de la zona nord – est del mapa, però que ja decidiria quines serien.
Així doncs vaig començar a enllaçar balises mentalment a la vegada que n’anava assolint pedalant. Vaig descartar la balisa 48 perquè no trobava la manera d’enllaçar-la de manera més o menys còmode i la resta de combinacions per descartar 5 balises més les vaig anar barallant i intercanviant durant tota la ruta.
Mapa llarga
Finalment vaig poder fer un recorregut bastant òptim i sense massa quilòmetres, cosa que em va permetre endur-me la victòria tot i no pedalar tot el fort que hauria volgut.
Tot i la bona cursa, no vaig poder recuperar el temps perdut el dissabte i em vaig haver de conformar amb la 5a posició a la general.
No obstant, estic bastant content d’almenys haver tret una bona puntuació en una de les 3 curses i exposar la meva candidatura a poder anar al mundial i/o a l’europeu.
Per altra banda m’agradaria felicitar a la resta de corredors que van fer bones curses i van demostrar que aquí ningú regalarà res i que les places per entrar a la selecció aniran cares.
Ara la ment ja està en la propera btt-O de Navaleno el 14 de març. Abans però, tocarà anar a l’Andalucía O-Meeting i al Costa Càlida a fer orientació a peu.


dilluns, 23 de febrer del 2015

Portugal O-Meeting 2015... genial!


Llarga dia 1
La feina se m’acumula i de moment us passo la crònica del POM, a veure si durant aquesta setmana puc fer la de Torrebesses.
Fa quinze dies vam anar a Portugal a córrer el Portugal O-Meeting (POM), una competició que vaig descobrir l’any passat i que per poc que pugui intentaré anar repetint cada any.

El POM consisteix en 4 dies de competicions en els quals es fan 5 curses. Aquest any consistia en 3 llargues, una mitja i un sprint.
Aquí hi vénen un munt de corredors de gran nivell internacional que aprofiten la bona temperatura de Portugal per fer bons entrenaments de qualitat. A part, una de les curses era World Ranking Event, és a dir, puntua pel rànquing individual.
Sprint nocturn
Enguany el centre de competició era a la zona de Praia de Mira, un petit poble costaner amb uns terrenys de dunes dins el bosc, molt plans i amb vegetació molt penetrable, el que ho convertia en terrenys molt ràpids.

La primera cursa va ser el dissabte i es tractava d’una llarga distància de 18km. Sí sí, 18 kms lineals. Quina por que em feien! Però a l’hora de la veritat es van convertir en súper ràpids i vaig cobrir-los en 1h53’ i recorrent uns 19,5km!
En general vaig estar bastant content de la meva cursa, alguns errors que em van fer perdre uns 5-10’ i ja està.
Mitja dia 2

A la tarda tocava la cursa sprint nocturn. Una divertida i explosiva prova pels carrers de Praia de Mira. L’únic inconvenient és que a la balisa 4 el frontal em va començar a fer pampallugues i ja no podia córrer al 100%. Tot i així una cursa acceptable tot i veure’m obligat a córrer a mig gas.

L’endemà tocava el torn a la mitja distància. El mapa era el mateix que el dia anterior a la llarga. En aquesta ocasió sí que vaig fer errors estrepitosos que em van fer perdre moltíssim temps. Suposo que el fet de voler anar massa ràpid i anar confiat del dia abans em va passar factura. En total també uns 10’ perduts i no massa content del resultat. Però bé, les curses estaven esdevenint genials i ho estava gaudint molt.
Llarga dia 3 (primer mapa) WRE

El dilluns tornava a tocar una altra llarga de 18km, i la cursa més important ja que era World Ranking Event. La zona era propera al mapa dels primers dies però la manera de córrer una mica diferent, ja que hi havia un munt de verds 2 i 3 que podien esdevenir autèntiques trampes. Jo em vaig emboscar en massa verds d’aquests i vaig perdre molt temps. Tot i això encara vaig fer un resultat acceptable. La cursa va acabar sent realment dura i els corredors arribàvem rebentats a meta. A banda del munt que es van retirar. Al final 2h08’ per completar els poc més de 20km que vaig recórrer.

Finalment tocava la cursa de dimarts. Una altra llarga distància però aquesta vegada de “només” 13 km lineals. Com que en la suma dels temps de la resta de dies estava a més d’1h del primer classificat de la meva categoria, em va tocar sortir en massa. Això significava una sortida de 40 corredors a muerte per intentar despenjar a la resta de corredors. Aquí ningú regala res i es formen trens de corredors amb el ganivet entre les dents i controlant les diverses dispersions pensades perquè no es pogués seguir tant.
Llarga dia 3 (segon mapa) WRE
La cursa va ser duríssima per la velocitat de la gent i els verds es creuaven a una velocitat inimaginable el dia abans. A la sortida vaig aconseguir situar-me en un bon tren, però vaig tenir un error a la balisa 12 i em vaig quedar sol. A partir d’allà vaig intentar anar al mateix ritme tot sol fins que un dubte en la balisa 18 va fer que m’atrapés un altre tren. A partir d’allà gas fins el final i un bon resultat.







Llarga dia 4 (sortida en massa)
Al final doncs, 31è en categoria èlit i molt content d’haver anat al POM. Tot i no fer molt bones curses estic bastant content del meu rendiment físic i tècnic. Ara a veure si puc millorar de cara a Huelva del 28 de febrer i 1 de març. Mentrestant intentar recuperar per la primera prova de Lliga Espanyola de Btt-O a Torrebesses que tindrà lloc en 4 dies!!

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cap de setmana-O, concentració selecció btt-O i cursa a Tiana

Entrenament de mitja
Aquest cap de setmana tocava concentració amb la selecció espanyola de Btt-O. 
La concentració es va fer a la Puebla de Alfinden, al costat de Saragossa i hi havíem d'anar tots els que volem optar a participar al Europeu de Portugal i al Mundial de Txèquia.



Una bona colla de bici orientadors ens vam trobar al lloc indicat amb moltes ganes de tornar a tocar mapes de bici.
Durant el matí ens vam dedicar a fer tres recorreguts: un sprint llarguet, una mitja i un interessant exercici sense camins.
Al capvespre vam anar a una zona d'entrenament de motocròs. Un mapa petit però amb una gran xarxa de camins que ho feien d'allò més divertit. Llàstima que de seguida em vaig quedar sense llum i m'era molt difícil veure els  camins i poder fer l'exercici al ritme que m'hauria agradat. Però bé, bones sensacions.

L'endemà ens estrenàvem a la Copa Catalana de peu 2015 a Tiana. Sincerament em feia bastant mandra anar fins al Maresme, però coneixent la gent del BO sé que no es faria una Copa Catalana en un mapa "trunyu", així que, per sort, em vaig decidir anar-hi.
Entrenament nocturn

Abans de començar no estava massa inspirat per anar a fondo, així que m'ho vaig agafar a ritmet però sense anar a morir. I la jugada em va sortit prou bé, ja que vaig poder anar encadenant la majoria de balises sense errors massa greus. Llàstima de la balisa 12 que vaig fer una bona liada i allà sí que vaig perdre una bona minutada.
Tot i això bastant content de la 5a posició final, tot i que s'ha de continuar treballant per evitar aquests errors.
El mapa i la cursa, com havia pensat, una molt bona feina de la gent del Badalona que ens va fer gaudir d'allò més i que ens estrenéssim amb bon gust de boca.
Cursa de Tiana
També m'agradaria destacar el bon inici de temporada del COB, posant a 4 dels seus federats en HE entre els 5 primers, la victòria de l'Ampa en DE i molt bons resultats en la resta de categories. A veure si ho mantenim.



dilluns, 26 de gener del 2015

Anem engreixant la màquina: The Wild Boar Rogaine

Sí sí, ja ho sé! Ja era hora!!
Però és que després d'una no massa bona temporada 2014 necessitava centrar-me en marcar-me uns bons objectius pel 2015 i començar a entrenar bé.
Tot i així encara em vaig deixar d'explicar-vos un rogaine a Navarra, una cursa d'orientació a Entzia i una btt-O a Girona. Els resultats diversos, per variar (jeje), però molt bones experiències que m'han ajudat a agafar confiança per aquest 2015.

Finalment doncs, a mitjans de novembre em vaig posar a entrenar seriosament pels objectius de la temporada que els ubico al maig, juny, juliol i agost. Així que entrenar molt i poques curses.
El mapa amb el nostre traçat
Ja arribant al mes de febrer comença a ser hora d'anar començant a competir. Encara falta molt per estar com m'agradaria de cara la primavera, però no em puc queixar del rendiment que vaig tenint.
Una de les bones cites hivernals és el rogaine de La Llacuna, The Wild Boar Rogaine. Un rogaine tradicionalment molt exigent ja que hi van equips molt potents, tothom té ganes de començar la temporada i és un terreny ràpid però dur, i amb uns traçats difícils de quadrar.
En aquesta ocasió hi vam fer cap amb l'Albert. L'objectiu com sempre: passar-ho bé però donar-ho tot per treure'n un bon resultat.
De seguida vam veure un bon inici de traçat, però se'ns generava molts dubtes de cara la segona part de la cursa. Així que només ens vam marcar fins la balisa 57 i, a partir d'allà, fer una reprogramació per quadrar-ho tot.
La sortida va ser ràpida i la majoria dels equips van dirigir-se a la balisa 52 situada en una barraca de pedra. De mica en mica anàvem guanyant posicions, però ens vam trobar que després de rodejar el camp on hi havia la barraca molts equips van tallar pel dret trepitjant tot el camp i causant un caos a la porta de la barraca. 
Obro un parèntesi: L'organització havia avisat que estava prohibit creuar els camps sembrats, que s'havien de rodejar, i a la primera de canvi i en vistes de tothom, moltíssims equips s'ho passen pel forro i creuen. N'hi havia per posar-se a anotar dorsals i desqualificar-los a tots. Vergonyós! A més a més fot llàstima que en esports petits (i en tots en general) en què hi participem per passar-ho bé i competeixis per una ampolla de vi (gens despreciable eh! Que per mi el premi és el de menys i prou maldecaps té l'organització en aconseguir premis per totes les categories), hi hagi tanta gent que hagi de fer trampes. Trampetes petites, però trampes. I això tan ho veig als rogaines com als raids (carreteres prohibides, fer seccions score quan són lineals, etc.).
Foto del podi
Al que anava, després d'una sortida ràpida però caòtica vam començar a córrer ràpid i a quedar-nos sols fent la nostra estratègia, coincidint amb l'Aurelio i el Tommi que van fer un inici de traçat semblant al nostre.
Un error d'orientació a la balisa 74 en què vam sortir de mapa i vam perdre bastant temps per retrobar-nos ens va fer perdre moltes opcions (tampoc n'hauríem tingut al final).
A partir d'aquí una molt bona cursa. Enllaçant bastant bé moltes balises i punts i corrent molt ràpid. Segurament és el rogaine en què he corregut més i amb més bones sensacions durant tota la cursa.
Així doncs cap error greu a destacar i un final agònic per aconseguir els 3 últims punts de la jornada.
A l'hora del lliurament de premis la nostra sorpresa: el Tommi i l'Aurelio ens havien tret 33 punts!! Com ho havien fet? Fent la 74 (que al final hi vam perdre 20' per no trobar-la) podíem sumar 7 punts més i algun 4 o 6 més, però tot i això encara ens apallissaven! I més ràpid no podíem anar. Impressionant, només puc fer que admirar la seva cursa, felicitar-los i aplaudir.
Nosaltres finalment segons, com ja he dit a 33 punts dels primers i fent una molt bona puntuació.
Em quedo amb una molt bona sensació de boca del nostre rendiment i sensacions, sabent que encara falta per millorar. Així que gas a la burra i a continuar, que això tot just acaba de començar.