S'acaba l'any, reflexionem-hi!

Ja està, d'aquí sis dies s'acaba l'any 2011. Un any que ha donat per molt i m'ha permès viure moltes experiències i aventures amb la família i els amics. Ara, tot i ja haver començat a preparar la temporada vinent, és d'aquells dies que mires enrere i reflexiones sobre què t'ha aportat l'any que ja s'acaba i com s'ha d'afrontar l'any vinent.

A nivell personal ja n'hi m'hi fico, he pogut viure tantes coses que no sabria ni per on començar. A nivell esportiu m'és una mica més fàcil ja que tenint unes dades concretes pots avaluar-ho una mica millor.

L'any 2011 ha estat un any dur, amb moltes hores dedicades al que m'és m'agrada del món: poder estar a l'aire lliure tant temps com sigui possible voltant per valls i muntanyes corrent, pedalant, remant, patinant, esquiant, etc. Tot pel sol fet d'estar en contacte amb la natura i conèixer llocs nous.

En total han estat més de 500 hores en les quals he pogut recórrer més de 7.000km i superat un desnivell positiu de més de 200.000m. A tot això s'hi ha de sumar 4 Rogaines de 6h, un de 12h i un altre de 24h, a més a més de 5 raids de Lliga Espanyola, 2 de Copa Catalana i un de Copa del Món, cosa que em fa sumar més de 200h més d'activitat i un munt de quilòmetres i desnivell que no m'he parat a comptar.

Amb l'equip Raid del Segre - Borges Trail hem pogut fer-nos amb la Copa Catalana de Raids i, tot i que jo no hi vaig córrer, també vam aconseguir el Campionat de Catalunya i la victòria al Corsica Raid. Am l'equip Peña Guara - Hoko (que al cap i a la fi som els mateixos) vam fer-nos amb la tercera posició a la Lliga Espanyola i al Campionat d'Espanya de Raids. A títol individual m'he pogut endur la victòria al Campionat de Catalunya de Btt-O i a la Copa Catalana de Rogaines (amb l'ajuda del Lleí Viles i del Xavi Rodríguez). En general uns molt bons resultats i que m'han demostrat que tot l'esforç dedicat durant tot l'any ha donat els seus fruits.

Tot això no hauria estat possible sense els ànims i el suport de l'Eva, de la família i dels amics. I tampoc, sense els meus amics i companys de fatigues que m'han deixat córrer amb ells i per ser com són.

Ara ja arriba l'hora de mirar endavant i de plantejar-me uns nous objectius per l'any vinent (de fet ja fa uns quants dies que hi penso). Només espero que el 2012 em permeti gaudir de més experiències, encara, amb la meva família i amics de sempre i de nous que espero fer. I que les lesions ens respectin i ens permetin gaudir al 100% de la vida i del que més ens agrada fer: CÓRRER PER LA MUNTANYA.

FELIÇ 2012 A TOTHOM!

Campió de Catalunya de Btt-O

Finalment ho he aconseguit, després de perseguir-ho durant unes quantes temporades, m'he pogut fer amb el Campionat de Catalunya d'orientació en bici.

La cursa es presentava molt exigent, tant pel nivell dels corredors que s'hi presentaven com pel desnivell i exigència dels recorreguts, tal i com indicava l'organització a la seva web. A més, els últims dies no havia estat massa fi i no havia pogut entrenar el que volia. Així que anava una mica a l'expectativa de veure com aniria el tema.

L'organització havia previst un recorregut de 32km, pel que vaig creure que un temps de 2h seria un bon temps.

La cursa no em va començar massa bé, ja que un error introduint el mapa al portamapes no em deixava escollir entre els diferents recorreguts per anar fins a la balisa 1. Com que l'única opció que visualitzava ja semblava bastant ràpida vaig decidir no tocar el mapa i anar per aquell camí.

A partir d'aquí la cosa ja va anar diferent, una primera part molt ràpida, de pla i amb el plat gros em permetia rodar a bona velocitat, però sense passar-me, reservant per quan arribés el desnivell.

La cursa va anar bastant rodada, sense cometre errors i pedalant bastant, tot i no tenir massa bones sensacions.

Podi Dones i homes sènior

A mesura que arribava al final veia que podria baixar bastant de les 2h, o sigui que vaig concentrar-me en rodar el més ràpid possible i no cometre cap error. Intentar estar més a prop de l'hora i 3/4 que de les 2h.

La jugada em va sortir millor impossible, ja que vaig aconseguir la victòria per només 20" sobre el David Toll, que també va fer una gran cursa. 

Si mireu els resultats podreu veure el ajustats que van ser els nostres parcials, intercanviant-nos la primera posició durant tota la cursa, i això que sortíem diferenciats en mitja hora l'un de l'altre.

A veure si la temporada vinent puc rendir a aquest nivell a la Lliga Espanyola i em permet fer-hi un bon paper.

RESULTATS PARCIALS

RESULTATS GENERALS

Rogaine del Corredor, per rematar el final de Copa

El mapa

Ja hem tancat, també, el final de temporada de la Copa Catalana de Rogaines. Quan ja tinc la ment pensant el 90% en la temporada que ve, que espero que sigui molt intensa i profitosa, encara falten algunes curses per tancar aquest any.

L'últim circuit que he pogut tancar ha estat la Copa Catalana de Rogaines amb el Rogaine del Corredor, que no tenia previst haver-lo de córrer però amb el calendari tant complet que tenia m'he vist obligat a corre'l, per poder aconseguir la primera posició a la Copa Catalana.

En aquesta ocasió hem tornat als orígens de principi de temporada i hem tornat a córrer junts amb el Xavi Rodríguez.

A diferència de l'any passat, la situació de les balises no deixaven lloc a un recorregut fàcil i deixaven entreveure un tip de córrer i d'acumular desnivell bastant important. Segurament tindríem algun error d'estratègia però que hauríem de superar corrent més (o sigui: MOLT).

Com sempre vam marcar un recorregut optimista, anant a fer-ho tot, però anar mirant molt el mapa per anar-hi introduint modificacions sobre la marxa.

Al final vam aconseguir deixar només 4 balises: tres 30s i un 40, prou bon balanç. Llàstima que vam perdre molt temps (juntament amb l'equip Bertafocs) intentant travessar un bosc impenetrable. Sense aquest error hauríem aconseguit un altre 30 (ens van faltar 5' per poder-hi arribar).

Al final segona posició de la cursa, darrera dels Koala's Pota Team, que van fer una cursa molt bona (deixant només 2 balises!).

Podi Homes Sènior

Tot i aquest resultat vaig poder fer-me amb la primera posició final a la Copa Catalana de Rogaines després d'aconseguir 5 victòries i una segona posició en els sis Rogaines puntuables.

He d'agrair molt sincerament el treball i la companyia del Xavi Rodríguez i del Lleí Viles, els meus dos companys d'aventures en aquesta Copa Catalana. Sense ells no haurien estat possibles aquests resultats. 

En la classificació final de Rogaines es puntua individualment, per això la primera posició me l'enduc jo, però és una victòria compartida amb ells dos. GRÀCIES!!

RESULTATS ROGAINE CORREDOR

RESULTATS COPA CATALANA

Btt-O Gaià, cremant els últims cartutxos.

El mapa de la cursa

Ja s'acaba la temporada i ja es nota. De fet, ja la vaig acabar al Raid de Lozoya, ara ja estic en pretemporada, però vull fer tres curses abans d'acabar l'any: btt-O Gaià, Rogaine del Corredor i Campionat de Catalunya de Btt-O.

Diumenge passat va tenir lloc la primera de les tres, la btt-O de Gaià, puntuable per la Copa Catalana. La idea era fer una bona presa de contacte abans del Campionat de Catalunya del 18 de desembre per veure com estava en btt-O, gairebé feia un any de l'última.

M'ho vaig agafar amb filosofia, sense pressió, intentar anar ràpid però sense cometre errors.

La veritat és que millor no em podia anar, vaig poder fer una cursa pràcticament perfecte (per ser jo), tècnicament no crec que perdés més d'un o dos minuts i físicament ho vaig donar tot.

L'organització havia establert una distància òptima de 27km i el temps de guanyador d'entre 90 i 110 minuts. 

A mi em va sortir 26,8km i 1h40' (100'), és a dir, poquíssims errors i un bon temps.

Finalment em vaig poder fer amb la primera posició a la categoria d'homes sènior, avantatjant, només, en 4 minuts al segon i tercer classificat (fàcils de perdre amb un parell d'errors). Vaig estar molt satisfet de la cursa, a més a més, veient que hi havia dels millors corredors de btt-O de Catalunya.

Això sí, ja em puc posar les piles pel Campionat de Catalunya, no serà gens fàcil i, aquí, ningú regala res.

Ja us ho explicaré.

RESULTATS

Podi homes sènior A

Raid Valle de Lozoya, el meu últim de la temporada?

Ja el tenim, el que en principi ha de ser el meu últim raid de la temporada ja el tenim corregut i acabat amb molt bon gust de boca.

Després de les males sensacions al Raid de Conca, tenia ganes de fer un bon raid per acabar bé la temporada i, com que es va anul·lar el Raid del Garraf, l'objectiu era el Raid Valle de Lozoya (Madrid).

El cinquè raid de Lliga Espanyola en què hi participàvem l'equip Peña Guara - Hoko es va disputar el cap de setmana 8 i 9 d'octubre a Lozoya, al costat de l'embassament de La Pinilla, al sud de la Sierra de Guadarrama. En aquesta ocasió, havíem de córrer 3 corredors (el Xavi, el David Latre i jo) sense assistència, ja que totes les transicions es duien a terme a la plaça de l'ajuntament de Lozoya.

Després de més de 8 hores de viatge i d'una llarga i freda nit, ens disposàvem a engegar el raid el dissabte a les 10 del matí. Iniciàvem la cursa amb una secció a peu de 12km i 450m de desnivell positiu. Com sempre la sortida va ser bastant ràpida però degut, sobretot, als forts desnivells a la meitat de la secció, ens vam poder plantar a les primeres posicions. En menys d'1h30' arribàvem a la transició en primera posició seguits molt de prop pels Buff Thermocool i els Buff España.

Seguidament iniciàvem una exigent btt de 30km i 750m de desnivell positiu. La primera part de la secció era molt ràpida pel costat de l'embassament de la Pinilla, la seguia una part bastant dura amb fortes i llargues pujades i l'acabàvem amb un altre tram també bastant ràpid. En aquesta secció els Buff Thermocool van demostrar la seva superioritat sobre la bici i ens van avantatjar en 12'.

Després del caiac de diumenge

La següent secció era una combinada de cursa a peu, proves de cordes, caiac i stand paddle, amb un total de 12km. Una bona secció nostra i un error d'orientació dels líders ens permetia posar-nos una altra vegada al capdavant de la cursa.

Ara tocava patinar, 7km amb 450m positius i després a peu cap a l'estació d'esquí de fons de Navafría, ascens al Pico Nevero i retorn cap a Lozoya (14km, 700m D+ i 1150D-). Arribem primers amb els patins però els Buff ens atrapen durant el trekking i anem junts fins a meta.

Encara amb les últimes llums del dia arribàvem a l'última secció de dissabte. Una llarga btt de 45km i 1.200m de desnivell positiu. Una ràpida transició i les dures rampes de l'inici de la secció va permetre als Buff agafar-nos avantatge. A més a més, vam cometre un greu error en no veure clar agafar una via del tren per enllaçar dues balises i ens feia perdre molt de temps.

Al final -i després de més de 13 hores de cursa- arribàvem a meta en segona posició a 1h20' dels Buff thermocool i avantatjant els Keltoi (3rs) en més d'1h30'.

Ara ja podíem anar a sopar i a descansar bé per l'etapa de diumenge, en principi un tràmit.

A les 10:30 del matí de diumenge es duia a terme l'última etapa i secció del raid. Un caiac de 6km que no hauria de portar canvis significatius en les classificacions. Així que ens ho vam agafar amb ganes però sense estressar-nos més del compte per assolir-ho.

Així doncs, aconseguíem finalitzar el raid en 2a posició i, el que és més important, en primera dels equips que puntuem a la Lliga Espanyola.

RESULTATS

Podi Categoria Èlit

Va ser un raid curtet però divertit i que ens va permetre assolir un bon resultat de cara a la Lliga Espanyola en què ens ho jugarem tot a Portugal el 22 i 23 d'octubre.

Ara ja podré descansar per uns quants dies i carregar les piles per la temporada que ve, que ha de ser més intensa i profitosa que aquesta (almenys igualar-ho).

Rogaine de les 3 Valls i + (12 hores bastant llargues)

Ja encarem la recta final de la Copa Catalana de Rogaines i hem de mirar d'aconseguir bons resultats per intentar fer-nos amb el títol.

Una de les últimes proves de la Copa Catalana era el Rogaine de les 3 Valls, a St. Feliu de Pallerols (Garrotxa). Un rogaine molt especial per mi, organitzat per uns bons amics, en una encantadora i màgica zona, on em vaig iniciar en el món dels rogaines l'any passat i molt exigent tan físicament com tècnica.

Com ja és habitual en els últims rogaines, vam tornar a fer parella amb el Lleí amb qui, a més a més d'avenir-nos molt, també teníem l'oportunitat de puntuar pel 1r Campionat d'Espanya de Bombers.

Com ja és habitual, hi trobem un bon grup de bons equips, entre els quals cal destacar el CD Navarra (guanyadors l'any passat) i els Bertafocs (amb qui ens portem unes bones batusses des de l'inici de la temporada).

A 3/4 de 6 del matí del dissabte 24 de setembre, se'ns entregaven els mapes i disposàvem de 15' per decidir una bona estratègia. A priori intentaríem fer unes 50 balises del total de 60 que hi havia repartides per tot el recorregut. Primer cop d'ull al mapa i ja teníem ganes de plegar: "per on comencem?", "quina volta fem?"

Ens ho agafem en calma i, després de diverses modificacions, decidim començar per la carena del centre del mapa, anar girant cap a l'oest, pujarem cap el nord, farem la carena nord i retornarem per l'est. De moment anirem deixant 30s i 40s. En 15' no tenim temps de marcar tot el mapa i optem per decidir al final la manera d'acabar.

A les 6 del matí comença la prova, de moment molt bé, ja de bon començament ens marxem en una direcció diferent de la resta d'equips. Això ens agrada, tot i no saber com anem, podem córrer sense pressió i podem anar al nostre ritme.

Mentre és de nit l'objectiu és no cometre cap error d'orientació i ho aconseguim. Això ens permet realitzar més de 4 balises per hora. Anem avançant molt bé fins a la fita 51 (la nostra 9a) en què hi perdem uns 15 minuts.

Augmentem el ritme, anem una balisa per sota de les que hauríem de dur però, de mica en mica, el terreny es va tornant més dur i ens obliga a aflacar. 

De camí cap a la nostra 16a balisa comença una bona tempesta, i nosaltres al capdamunt de la carena. Aflaquem encara més el ritme i procurem no fallar. Anem a 1 balisa per hora durant unes 3 hores i no sabem si anem bé o no. Confiem que tots els equips hagin anat més lents a causa de la tempesta. Ho anem trobant tot a poc a poc però sense errors, excepte la 80, on hi perdem uns 45'.

Ara ja no plou i podem tornar a córrer, encarem la carena est del mapa, passem pel Half (l'avituallament més important de la cursa, fins i tot hi ha carn a la brasa i cervesa!!!) ràpidament i continuem ràpid per recuperar part del temps perdut.

Durant aquesta última part de la cursa anem fent diferents càlculs per veure la manera d'aconseguir el màxim de punts sense passar-nos de l'hora. Ens queden uns 40 minuts i estem a la balisa 37. Tenim 2 opcions: 55-34-46 meta o 34-55-40-46?-meta. Aconsegueixo convèncer el Lleí i anem a per la 2a opció "qui no arrisca no pisca", però és massa agosarada. De la 55 a la 40 és més lent del que em semblava i haurem d'anar a fondo fins a l'arribada.

Després de córrer com mai per la via verda, arribem a meta amb 12h03', això comporta una penalització de 5 punts (aconseguim la mateixa puntuació que si haguéssim fet 55-34-46).

A l'arribada ja trobem l'equip de Navarra i comparem les puntuacions: ells 229 punts amb 11h56', nosaltres 234 punts - 5 de penalització= 229p en 12h03'.

Podi Camp. Espanya Bombers. Foto: elsarro.cat

Així doncs, acabem en 2a posició per només 7 minuts de diferència. Aquesta vegada els càlculs no ens han funcionat.

Per una altra banda, aconseguim fer-nos amb el Campionat d'Espanya de Bombers, per davant dels Bertafocs, els nostres principals rivals en la Copa Catalana de Rogaines.

Pel que fa a la Copa Catalana, aconseguim fer-nos amb els 100 punts i haurem d'esperar al Rogaine del Corredor per intentar donar-hi el cop d'efecte definitiu.

Ara toca canviar el xip, la propera setmana hi ha el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació i m'han posat en un molt bon equip i s'haurà d'estar a l'alçada, tot i que no estic fent massa orientació específica.

Per acabar, agrair a l'organització el gran esdeveniment que van muntar, realment és un rogaine molt i molt interessant, físic, tècnic i en una zona molt atractiva.

RESULTATS

Massa premi per una mala cursa, crònica del Raid de Conca

Quins tombs que dóna la truita abans, durant i finalitzant un raid. El cas és que que el raid de Conca ens va anar tot el contrari del Raid In France.

En aquesta ocasió, la Judit, el Luís i jo (i l'assistència del Miguel) havíem de formar l'equip Peña Guara - Hoko per disputar el 5è Raid de Lliga Espanyola 2011, el qual tindria lloc a la Serranía de Cuenca.

Després de retornar del Raid In France, no em trobava en el millor moment per disputar un raid de Lliga Espanyola amb garanties, però ho havíem de fer per l'equip, havíem de gaudir de la cursa i no fer cap error per poder optar a un bon resultat.

El raid començava el dissabte 10 de setembre a Conca -realment una ciutat molt bonica- amb una orientació urbana en modalitat score. Ens ho vam agafar en calma i no ens vam preocupar per l'arrencada explosiva de la majoria d'equips. Vam fer una bona elecció de ruta i en menys de la meitat de temps previst per l'organització ens plantàvem a la primera transició per agafar les btt.

La segona secció es tractava d'una btt de 28km i 1.300m de desnivell positiu (en realitat van esdevenir 48km, ja que l'organització ens va donar les distàncies en línia recta). També ens ho vam agafar en calma, sense cometre errors d'orientació i intentant anar tot l'equip unit, que no es quedés ningú enrere i, de mica en mica, vam anar atrapant equips.

Cap al quilòmetre 25 arribàvem a una bonica cova i, per sorpresa nostra, anàvem 3s. Darrera d'un equip local que va sortir a per totes i a molt poc temps de l'equip Columbia, els actuals líders de la Lliga i que estan intractables. Sortíem de la cova i continuàvem amb la nostra ruta.

De camí a l'última balisa de la secció, ens atrapaven els Columbia. En algun moment els havíem passat i ens havíem situat segons.

Arribada a la transició, beure molt -estàvem per sobre dels 32ºC- i començar el trèkking que ens portaria fins el caiac. Durant aquesta secció, la calor va afectar greument al Luís i ens va obligar a afluixar el ritme fins a la recollida dels caiacs.

Arribàvem a l'embassament i, com que només havíem de remar 2, decidíem deixar el Luís a l'assistència perquè es recuperés i remar la Judit i jo. De seguida agafàvem una bona cadència de remada i anàvem recuperant temps amb els equips davanters, fins a l'arribada a la penúltima balisa, on hi vam perdre uns 20' per trobar-la (el mapa oferia una mica de dubte sobre la situació real de la balisa). Els Columbia també hi van perdre més de 20' però, al fer les balises en un altre ordre, no hi vam coincidir.

Molt mosquejats arribem a la transició on ja ens i esperava el Luís, aparentment recuperat i amb el recorregut següent ben estudiat. Comencem un trèkking d'11km lineals bastant forts per dins d'una vall, afluixem el ritme per poder dosificar-nos la Judit i jo i encarem un camp a través per un esperó. A l'arribada a dalt, però, el Luís no ho veu clar i quedem desorientats. Allà hi perdem un munt de temps per trobar-nos i ens passen alguns equips i el Luís torna a trobar-se malament. La decepció cada vegada és més gran!

Durant el trèkking hi ha una prova especial de llançament de Barra Castellana, hi perdem molt temps per no aconseguir treure'n cap punt i ho deixem córrer per poder arribar al tall que hi havia al final de la secció.

Intentàvem anar el més depressa que ens deixava el Luís però no vam aconseguir entrar el tall per 3 minuts.

Vam estar de sort, però. La mala planificació de l'organització, els va obligar a allargar aquest tall mitja hora i saltar-nos una btt i un barranc. Encara ens va afavorir aquest afer. Així doncs, anàvem directament a un pont de mono on hi havia molta cua de corredors. Si ens hi esperàvem no aconseguiríem entrar els següents talls. Ho havíem de deixar córrer i anar directament al tir amb arc.

Ja estàvem deixant molts punts, quin desastre! Ja n'estàvem bastant tips del raid, però calia finalitzar, almenys, l'etapa de dissabte. 

Només ens faltava una btt (molt ràpida i rodadora), una orientació específica (només teníem temps de fer-hi una balisa) i 8km en patins en línia, molt xulos, per un carril bici molt ampli i lliscador.

Finalment arribàvem a meta, emprenyats com mones i amb ganes d'anar a dormir (no sense abans menjar un plat de macarrons de l'organització) i a veure com aniria l'endemà.

A les 7 del matí ens despertàvem i anàvem directament a veure les classificacions per veure com ho teníem. sortosament, anàvem 6s. Molts equips també s'havien anat deixant balises i ens havia afavorit. No teníem cap equip empatat a punts, o sigui, anar a fer-ho tot perquè ningú ens atrapi i, potser, aquest resultat encara seria bo veient com havia anat tot.

Comencem amb btt, el recorregut normal pintava haver de carregar la bici. Com que no teníem pressió, anem a donar 8km més de volta i així poder anar per carretera tot rodant i sense estrebar-nos. Tardem 20 minuts més que la resta d'equips a assolir la primera balisa però només hem de procurar entrar al tall.

L'equip al podi

Finalitzar la btt i fer el trèkking ràpid per poder entrar al tall. L'última balisa del trèkking era, a primer cop d'ull una bonica prova especial. A l'hora de la veritat i, degut a un ensurt que ens va donar la Judit -suposo que ens volia provar si estàvem al cas ;)- no va resultar tant atractiva.

Ja només quedava una orientació urbana específica i anar a buscar el dinar.

Finalment, cap a les 12 del migdia s'acabava aquesta segona etapa del raid de Cuenca. Una dutxa i a esperar els resultats... SORPRESA!!! 3a posició!!! alguns equips de davant havien deixat el ràpel per poder entrar al tall i, gràcies a la neutralització, havíem pogut avançar-los.

També calia destacar que l'equip Hagloffs, que anàven 3s, se'ls va desqualificar de l'etapa de diumenge per un punt del reglament que el trobo bastant injust, però... nois, el reglament és el que és, tot i que, tal i com estava muntat, a tots ens podia haver passat el mateix.

Concluent la crònica, només referir-me que estic molt content del resultat final del raid, però no n'estic gens de com el vam portar i de veure com les organitzacions de Lliga Espanyola estan sent bastant fluixetes, tot i que, en aquesta ocasió, la zona i el recorregut estava molt bé.

Hi ha més raids que llangonisses.

Per acabar l'estiu... Raid In France

Ara feia dies que no escrivia cap article, la veritat és que des del juliol estic bastant aturant en quant a curses, però no m'he parat, no us ho penseu pas.

Era a finals de juny quan el Jorge es posava en contacte amb mi i se m'oferia l'oportunitat de córrer el Raid In France, un dels raids integrants del calendari mundial de Raids d'Aventura 2011 (Adventure Race World Series) i, com us podeu imaginar, no vaig deixar escapar l'oportunitat, tot i que tenia previst anar als Carros de Foc.

La veritat és que enguany no tenia previst córrer cap raid d'aquestes característiques, però si que tenia moltes ganes de participar en el Raid In France 2012, que serà Campionat del Món.

De bon inici es va anar configurant l'equip, un equip una mica especial, format per un Colombià (Jorge), un Finlandès (Pekka) i dos catalans (l'Eli i jo). Mai abans havíem corregut junts i, personalment, només coneixia a l'Eli d'haver-nos enfrontat a la Copa Catalana i a la Lliga Espanyola amb dos equips diferents.

Així doncs, ens vam començar a posar mans a l'obra mitjançant internet, a entrenar molt i a anar enllestint tot el material per tenir-ho tot a punt per finals d'agost. Una mica just en quant a entrenaments (ja que hi havia les vacances pel mig) però que calia apretar les dents.

El dia 24 anava a recollir el Jorge i el Pekka a l'aeroport i me'ls enduia cap a casa, era la primera vegada que els veia i tenia 15 hores per fer-me'n amic abans no arribés l'Eli ja per marxar cap als Hautes Alpes.

De seguida ens vam relacionar molt bé i, un cop tots quatre junts, partíem cap a França. Durant una setmana hauria de posar a prova el meu limitat francès i el meu extralimitat anglès, sort que el Jorge parlava bé el castellà i l'anglès.

En poc menys de 7 hores ja estàvem a Buis Les Baronnies -centre neuràlgic de la competició- i passàvem els oportuns controls de material i de certificats. Ara només ens havíem de preocupar de posar a punt quatre detalls, anar al briefing el dissabte al migdia i entendre el millor possible el funcionament del raid.

Us faig quatre cèntims de com anava el raid:

- Havíem d'entregar 3 bosses a l'organització amb, només, el material obligatori de Cordes, Btt i Caiac.

- S'havia de treure tots els components extra de la bici al finalitzar cada secció de btt i muntar-ho abans de cada secció (pedals, portamapes, llums, goma, comptaquilòmetres, etc.).

- També havíem entregat 2 bidons de màxim 50kg amb menjar, roba i tot el que volguéssim. Només els trobaríem 2 vegades durant els quatre dies de competició, és a dir, cada 33 hores aprox.

- Abans de cada secció se'ns donava els mapes i el llibre de ruta d'aquesta.

- Hi havia 2 grans talls horaris explicats durant el briefing més un altre que només sortia en el llibre de ruta.

- Es tractava de 4 dies de competició on hauríem de recórrer uns 400km i 16.000m. de desnivell positiu amb caiac, btt i cursa a peu.

- Durant els 4 dies havíem de parar, obligatòriament 8 hores a descansar en torns de, com a mínim, 2 hores.

El diumenge a les 6 del matí se'ns emportaven amb bus durant 2,5h fins a Saint Nazaire en Royans, localitat d'inici del Raid. El raid començava a les 10 del matí amb 16km de caiac pel Riu Drôme en el qual s'havia de carregar el caiac per terra durant 1km.

Tot seguit una ràpida secció a peu per l'interior d'una riera fins a trobar la bici. Primer problema, la roda del Pekka estava punxada. A més a més de muntar les bicis, també n'havíem de reparar una.

88km de btt seria la primera secció important. Molts errors orientant, el cansament físic i mental i haver de superar el 80% del desnivell empenyent la bici ens feia destinar 27h en aquesta secció. Massa temps però entràvem dins del tall. Ara venia una secció a peu de 14km on hi trobaríem una bonica cova i un espectacular barranc (tot i que el vam fer de nit). Aquí vam recuperar una mica de temps traçant línies rectes pel terreny, brut o net. El que no ens esperàvem era un altre tall que hi havia al final del barranc i que no hi comptàvem, ja que només estava especificat en el llibre de ruta de la secció i no en el general ni en el briefing.

Aquí ens van fer saltar 3 seccions i aturar-nos durant 5h abans de continuar amb 39km de caiac que van resultar la nostra sentència.

Una forta gastrointeritis del Pekka ens feia avançar molt lentament pel riu i aturar-nos 17 hores al finalitzar aquest per intentar recuperar el nostre company.

Després d'un dia aturats repreníem la marxa, lentament però amb l'únic objectiu de tirar endavant i gaudir de la cursa i de l'indret. Primer ens tocaven 16km a peu amb un espectacular i exposat ràpel de 60m i després una btt de 100km (com no empaitant la bici) en els quals ens van tornar a tallar i estalviar una bona part de la secció.

Ja per acabar, una espectacular prova de cordes en una cresta sobre Buis Les Baronnies, posava punt i final a aquesta edició del Raid In France.

Després del primer tall ens vam haver de saltar 40km de btt + 20 de trekking + 23 més en btt.

Esportivament no és el millor resultat que podíem esperar i que podíem aspirar. La 27a posició final no ens és massa agraïda. Però personalment ha estat una experiència molt enriquidora. L'aventura viscuda entre quatre desconeguts passant-les de tots colors durant 4 dies de cursa non stop i havent-nos de comunicar en 4 idiomes diferents i consolidant una gran amistat que creiem que ja perdurarà en el temps. És la grandesa dels Raids.

Free team

Això sí, m'he quedat amb unes ganes boges de preparar-me a consciència l'edició 2012 d'aquest raid i poder-me treure l'espina clavada enguany.

Amb només una setmana de recuperació, aniré aquest cap de setmana al Raid de Lliga Espanyola a Conca amb l'equip Peña Guara - Hoko. La setmana vinent us passo la crònica.

Travessa del Cadí, de Fórnols a Gréixer

Ja feia molts anys que ho tenia en ment i, finalment, ho he pogut portar a terme.

La Travessa de la Serra del Cadí Moixeró sempre m'ha semblat atractiva però, per unes circumstàncies o unes altres, mai m'havia estat possible. Aquesta vegada i comptant amb la col·laboració i companyia del Lleí i del Pika, ens hi hem posat i finalitzat amb èxit.

A les 6 del matí quedàvem a Gironella i ens arribàvem fins a Gréixer per deixar-hi un cotxe per la tornada. Ens esperava una llarga jornada i ho havíem de tenir tot una mica clar i lligat. Seguidament tornàvem enrere per dirigir-nos a Fórnols (Alt Urgell) on començaríem la ruta. Les opcions habituals parteixen des de Josa o des de Gòsol. Però ja que ens hi posàvem, sortiríem des de Fórnols i així faríem, realment, tota la Serra. De cap a cap.

El nostre punt de sortida estava situat en un camí un quilòmetre a l'oest de Fòrnols, tot i que, més endavant, vam descobrir un camí marcat que partia des de Fórnols però que nosaltres desconeixíem.

A les 8 del matí ja havíem baixat del cotxe i ens disposàvem a recórrer durant unes 10 hores una distància -que havíem calculat- entre 50 i 60 quilòmetres.

Impressionants vistes Cara Nord Cadí

L'inici de la ruta es troba a una altitud de 1.340m. i, al primer bon dia havíem d'ascendir uns 400m fins al capdamunt de la Serra. Ens enfilem pel camí però de seguida es torna inexistent, pel que busquem el terreny més net per pujar a sac fins a dalt (1698m). Hem fet una pujada bastant dreta i creiem que ara ja anirem fent un puja baixa tota l'estona, això sí, tenint en compte que el primer cim important, Torreta de Cadí, estava a 2.559m.: 900m. més amunt d'on ens trobàvem en aquell moment.

Comencem a seguir la carena per la part de dalt sense seguir cap camí, passant pel Collet de Bacanella (hi arribava un camí des de Fórnols!!) i el Goleró, fins a trobar el PR C-122. El seguim a mitges, ja que preferim anar seguint tots els cims i el camí va una mica per sota. Durant tota l'estona podem anar alternant caminar i córrer ja que estem en un puja baixa constant. Finalment arribem a Torreta de Cadí i seguim per la part alta de la carena en sentit est. Passem pel Pic de les Tres Canaletes i arribem a Vulturó, el cim més alt de la ruta (2.653). Des de fa una estona estem seguint el GR. 150.1 però, igual com passava amb el PR, preferim anar per dalt de tot i gaudir de les impressionants vistes que les parets de la cara nord del Cadí ens ofereix.

Cim del Comabona

A la zona del Pas dels Gosolans, el GR ens fa desviar una mica i baixem fins al refugi lliure "Cortals dels Cortils". Molt a la vora hi ha una font però no ens hi arribem. Des de bon començament que estem arrossegant molta aigua per por de no trabar cap font. Continuem pujant i assolim el Puig de la Font Tordera. Si haguéssim seguit el GR potser hauríem trobat la Font Tordera, però, a l'anar per d'alt, no us podem dir si rajava o no. Ara ja fem cap fins el Comabona (2554m), el qual també ens ofereix unes vistes impressionants i, per primera vegada, visualitzem el final del nostre destí. Pràcticament portem la meitat de la travessa.

Encara ens queda molt camí

Anem a trobar, una altra vegada el GR fins al Coll de Vimboca i el Coll de Pendís. Comencem a anar curts d'aigua però no creiem convenient baixar fins al Refugi St. Jordi. Serà molt que no ens arribi fins al Coll de Moixeró. A l'arribar-hi, hi visualitzem els esperats abeuradors de les vaques i aprofitem per beure bé i omplir els camelbacks. Calculem que ens queden, com a molt, tres hores i mitja de ruta i només dues pujades: el Penyes Altes (2.279) i Tossa d'Alp (2.536). En un moment ens plantem a les Penyes Altes, les forces comencen a minvar, però ens motivem en veure que en cinc quilòmetres arribem a la Tossa. Això sí, després de vèncer un altre desnivell d'uns 500m en els últims dos quilòmetres. La pujada es fa llarga i feixuga i estem desitjant la cocacola que ens prendrem a Niu d'Àliga. Entrem al refugi i assaborim el refresc que tanta estona fa que somiem. Ara ja ens toca tota la baixada: 1.500m de desnivell negatiu en 10km.

Baixada cap a Rebost

Comencem el descens i esquivem per l'oest el repetxó fins el Serrat Gran per tal d'arribar a Comafloriu sense pujar més.

Ara sí, tot avall fins a Rebost, primer, i fins a Gréixer, on ens hi espera el cotxe del Lleí i que ja teníem ganes de trobar. Des de coll de Moixeró, hem seguit les marques dels Cavalls del Vent.

El track que aquí penjo li falta una hora de ruta, ja que el gps se'm va parar. En total es tracta d'una ruta de 53km, 4.080m de desnivell positiu i uns 4.500 de negatiu.

Vam tardar-hi 10 hores justes i s'ha de destacar les grans vistes que tens durant tota la ruta. Per sort, no ens va fer massa calor i "només" vam haver de patir la duresa del desnivell.

YUDIGAR ROGAINE; posant-nos morenos

Ahir es va disputar el 5è Rogaine de Copa Catalana d'enguany i el quart en què participava. En aquesta ocasió es tractava del Yudigar Rogaine, a Roda de Ter (en principi s'havia de disputar a la Seu d'Urgell).

Com en el Rogaine de Folgueroles vam fer equip amb el Lleí i hi anàvem molt motivats per intentar repetir la victòria.

Com sempre, hi ha l'equip Bertafocs (Pep Mayolas i Sebas Masseguer) disposats a fer-nos córrer de valent.

El dia pintava molt dur, el cap de setmana més calorós de l'any (de moment) i per un terreny que no convidava gaire a esperar-hi boscos frondosos ni ambient fresc, sinó tot el contrari, la Plana de Vic en la seva plenitud: pistes al voltant dels camps, poc desnivell, boscos impenetrables (en general). El que vindria a ser un Rogaine #ruralrunning, els tuiteros ja sabeu per on va.

A 2/4 de 9 del matí ens donen el mapa a la Plaça Major de Roda de Ter. D'entrada veiem un mapa groc (tot camps), amb una zona amb més desnivell a la part Sud Oest, només dos avituallaments, DIN A3 escala 1:25.000 i 30 fites... "vols dir que no el farem tot?"

El mapa

Comencem a dissenyar la ruta i optem per anar a per la zona de més desnivell i ventilar-ho ràpid. Molt a prop de la sortida hi ha una balisa però, d'entrada, passem d'ella per no trobar-nos amb un tap. A partir d'aquí farem una ruta més o menys circular en sentit antihorari. Serà una cursa de córrer molt, ja que la majoria d'equips farem una estratègia similar, potser amb l'únic dubte de si començar per la 41 o deixar-la pel final.

A les 9 en punt comença la cursa, intentem anar ràpidament cap a la 31, hi anem 3 equips junts. En poca estona hi arribem, però la balisa està mal col·locada i hi perdem molta estona. Finalment la trobem i, quan en sortim, ja arriben els Bertafocs. Ells han començat per la 41 i la 36 i pràcticament ens han atrapat a la 31. A més han vist on era i no hi perden temps. Ja d'entrada ens porten 7 punts d'avantatge. Si ens acaben d'atrapar i ens aguanten el ritme ens guanyen. Marxem de la 31 i anem a fer un cul de sac bastant llarg i empipador fins a la 81. A la tornada ens creuem amb els Bertafocs, els hi portem uns dos minuts d'avantatge.

Continuem avançant, juntament amb dos equips més, pel lateral est del mapa, trobant-nos amb algun camí no pintat en el mapa i observant com un dels dos avituallament no ve de pas per arribar a cap balisa. Com que és bastant d'hora, ens fa fer bastant volta i ens hem de treure els perseguidors de sobre, decidim no arribar-nos-hi.

Ja portem 2 hores i tot just anem a per la 8a balisa. Optem per no retocar l'estratègia, doncs a la part inicial de la cursa les balises eren molt lentes i, segurament, a partir d'ara n'avançarem una mica més. Ja ens ho mirarem quan portem 3 hores.

A la meitat de la cursa estem a punt d'arribar a la balisa 53, 13a balisa nostra i per fi anem sols. Segurament tindrem temps de fer-ne entre 13 i 15 més a la segona meitat de cursa. D'entrada descartem una volta de 3 balises a l'interior del mapa: balises 37, 38 i 49. Segons el temps de què disposem ens guardem la 34 i la 36 al final de tot i, si cal, les descartem.

En poca estona arribem al segon punt d'avituallament i ens refresquem i reomplim el camelback. D'altres equips que venien més enrere no tenen la mateixa sort i ja no hi troben aigua. I això que feia una hora que havíem pogut omplir aigua en una granja. Sortim de l'avituallament i ens dirigim cap a la 91, la balisa amb més puntuació, però també està mal col·locada. El centre de la rodona està en un esperó, la descripció la marca en una vall i, finalment, la trobem en una vall més al nord d'on realment hauria d'estar.

Continuem fregint-nos i vorejant camps. Arribem a Manlleu i hi trobem una font -mitja vida més- i seguim endavant. En les fites 55-56-48-46 ho fem malament. L'ordre òptim creiem que era 55-48-56-46, però ara ja està fet i hem de córrer per recuperar el temps perdut.

Ara toca un tram pel costat del riu, què bé que es posa mullar-te la gorra i refrescar-te les cames, la cara i el cap. La 46 tampoc està ben col·locada, però per sort la trobem a la primera i no ens afecta. Per la riba del riu augmentem el ritme fins a la 35. Ens queda mitja hora per acabar i, de moment, anem a per la 34, on hi arribem en uns 10 minuts. Allà ens hi atrapen els Bertafocs i ens queden 20 minuts. No hi ha opció, hem d'anar a per la 36 i 41 i esperar fer algun punt més que els Bertafocs.

En 5h58'28" arribem amb un total de 130 punts. Hem aconseguit fer-nos amb la victòria per només 4 punts de diferència.

El podi amb Pep Mayolas, jo i Lleí Viles

Ha estat un Rogaine completament diferent al de Folgueroles i per l'estil del Rogaine del Corredor que vam fer al novembre en què va guanyar qui més va córrer. Amb menys calor, segurament, hauríem aconseguit fer totes les balises, i és que estàvem a 33ºC a l'ombra.

RESULTATS

S'ha de felicitar a tots els participants per l'esforç que va comportar aguantar durant 6 hores les altes temperatures.

Amb aquesta cursa poso punt i final a la primera meitat de la temporada, ja tinc ganes d'un semi descans d'una setmaneta per recarregar piles i encarar amb força la segona meitat, que pinta molt dura, amb un mínim de 3 Rogaines, 5 raids, els Carros de Foc i altres curses i reptes que apareguin.

Beloraid: amagant el mal gust de boca

El cap de setmana passat ens vam dirigir amb la Ju i amb el Toni a disputar el tercer raid de la Lliga Espanyola d'enguany.

Com en la resta de raids de la Lliga Espanyola, l'equip CATRAID, corríem sota el nom de Peña Guara - Hoko: els nostres patrocinadors en aquesta competició.

El divendres al migdia passava a buscar a la Judit per Manresa i després ens dirigíem cap a Lleida, on havíem quedat amb el Toni.

A quarts de cinc de la tarda ens trobàvem, carregàvem la furgoneta i fèiem cap vers Belorado, una bonica població de la província de Burgos i on, l'any passat, ens ho vam passar d'allò més bé.

Una de les novetats d'aquesta edició del Beloraid és que els equips èlit podíem prescindir d'assistència, doncs l'organització s'oferia per transportar-nos el material d'un lloc a un altre.

A quarts de 10 del vespre ens plantàvem a Belorado, anàvem a recollir els dorsals, els llibres de ruta, els sportidents i les samarretes de record, entregàvem les bicis i ens anàvem a estudiar el llibre de ruta mentre sopàvem i assaboríem una cerveseta ben fresqueta.

El raid pintava bé, molt concentrat en una sola zona (suposo que perquè l'organització no hagi de mobilitzar tantes vegades el material), 46km a peu, 9 en caiac i uns 100 en btt. No aniríem a dormir gaire tard ... això creiem.

A les 8 del matí ens passava a recollir un minibus de l'organització i ens portava cap a Villasur de Herreros, població que, en aquesta ocasió acollia la sortida de la quarta edició del Beloraid.

Poc després de les 9 del matí arribàvem a la zona de sortida, acabàvem d'enllestir les motxilles i ens concentràvem per la sortida.

Ja eren les 10 i ens disposàvem a sortir, es tractava d'una secció a peu d'11km i uns 400m de desnivell positiu. No comencem molt ràpid i anem a la meitat del gran grup esperant que els minuts es posin al nostre lloc. De seguida anem quedant sols i assolim les 3 primeres balises. Veiem com els equips tenen problemes per trobar un camí, el qual nosaltres trobem ràpidament i ens permet recuperar temps i posicions. En poca estona aconseguim atrapar els Hagloffs i els Buff i els seguim... ERROR!!! s'han tirat camp a través massa d'hora i nosaltres els hem seguit. Comencem a pujar i no trobem el tallafoc que busquem. Decidim passar d'ells i fer la nostra, tant de bo ho haguéssim fet abans. Fem un altre camp a través i aconseguim trobar la balisa ràpidament. Ara només ens falta arribar a la transició, però ja hem perdut 10 minuts respecte els Bimont que van primers.

Ara ens esperen 23km en btt i uns 800m positius. Decidim anar a assegurar el tret i no ens compliquem, pistes grosses i esquivant tant desnivell com puguem. Ja comencem a veure les mancances dels mapes, tot i que hi han afegit un ortofotomapa de fons, els mapes estan molt desactualitzats i t'has de refiar una mica de l'instint i de la brúixola per agafar el camí bo. A més, entre les presses, els mapes, les pistes i el badar, em clavo el plat de la bici al bessó dret i m'hi faig un bon trau. M'ho miro i ... endavant ... al vespre ja m'ho curaré, ara no hi ha temps.

Tot i voler esquivar el desnivell, no ens escapem de pujar un seguit de tallafocs amb la bici a l'esquena abans de reprendre el camí de baixada fins a l'escola de pesca de Pineda de la Sierra, al sud est de l'embassament del Arlanzón.

En aquesta secció havíem perdut uns 17 minuts més però, per contra, ens havíem situat en segona posició. La següent secció creiem que seria determinant. Un rogaine a peu de 3h30' i on s'havia d'aconseguir fer el major número de punts possibles. Escollim una ruta en sentit contrari que els Bimont i que els Hagloffs i, en 3h15' aconseguim fer-nos amb tots els punts de la secció, suposem que els Bimont també els ha fet tots però no sabem com ho porten els Hagloffs. Suposem que n'han deixat escapar algun. Així és, han deixat una balisa d'1 punt però que ja no els permet atrapar-nos.

Sortim el Toni i jo amb bici per enfrontar-nos a la secció de caiac, bastant refiats per la bona secció a peu. La secció ens ocupa una hora i mitja. A la transició ens hi espera la Judit que en la secció anterior no s'ha trobat massa bé i, com que només havíem de remar dos, hem preferit que fos ella qui es quedés a reposar.

Sortint de l'aigua ens espera un altre rogaine de, també, 3h30'. Aquí és on entro jo, ens refiem i deixem escapar una balisa de 4 punts, refiant-nos de l'avantatge que portem, que segurament els altres equips tampoc hi aniran i que, així, ens estalviarem bastant desnivell i quilòmetres. Durant el recorregut ens atrapa l'equip Keltoi, els tapats, un equip amb qui no comptàvem i que veiem com van molt bé a peu i ens passen d'una revolada, no sabem com han fet la resta de raid i no ens hi capfiquem massa. De mica en mica em vaig trobant malament i ja no m'entra res per menjar i l'agua se'm queda acumulada a l'estómac. Poso una pastilla de sals minerals al camelback i a veure si em recupero. Igual com  a Galícia, la secció a peu se m'està posant fatal, tinc l'estómac del revés i tinc unes ganes boges d'agafar la bici.

Tornem a la transició, agafem el material de cordes i les bicis i anem a afrontar l'última secció del raid. Abans, però, demano a l'equip que em deixin seure 5 minuts per refer-me. Ells accepten sense cap problema i m'ajuden a preparar els estris i canviar-me, quins companys!

Ja de nit arribem a la presa de l'embassament, on hem de fer una tirolina, un ràpel i un jumar. Tot plegat molt xulo però que, després de 12 hores de raid es fa una mica feixuc, sobretot el jumar.

Aquí hi coincidim amb els Hagloffs i els Keltoi. Ambdós han anat a fer la balisa de 4 punts i entre penalitzacions i balises anteriors ens superen en 2 i 1 punt respectivament. Personalment m'és un cop dur, no hi comptava, però no s'hi pot fer res. Val més que ens centrem en acabar l'etapa de dissabte el més dignament i aviat possible i demà serà un altre dia. El que cap de nosaltres podia imaginar és que l'aventura no havia fer res més que començar.

Ens queden uns 40km en btt. Segons l'organització 3h30' el millor temps. Són quarts de 12 de la nit i a les 5 hem d'estar a Belorado: "Serà molt que no arribem!".

Arribada a Belorado diumenge

Doncs no arribem! comencem a remuntar per una pista forestal fins a trobar un encreuament molt clar (sobre el mapa) però que, en realitat, no existeix. Perdem un munt d'estona buscant el trencant i, veient que no existeix, provem de buscar un accés que ens permeti baixar fins al riu per poder-hi agafar el tallafoc i remuntar per la vessant de la muntanya.

És impossible, el bosc és massa brut i qui sap si no hi ha cap tallat que ens faci recular. A més comença a baixar la boira i això encara ens pot complicar més la tasca. Decidim tornar enrere a buscar un trencant que havíem trobat anteriorment i, a les males, ens portaria fins a una carretera prohibida però, almenys, tindríem una sortida clara a la nostra situació.

Avancem per la pista i ens trobem amb un grup de cases que sí apareixen en el mapa. Des de sota les cases el mapa ens indica que hi ha un camí que primer baixa cap el riu i després remunta fins a un tallafoc que ens porta, directament, a la balisa. Agafem el camí i comencem a baixar. De seguida desapareix i hem de començar a progressar entremig dels matolls i fent avançar la bici com podem fins arribar al riu. Després de moltes esgarrinxades aconseguim arribar al riu. Però... el panorama a l'altre costat encara és pitjor, no hi ha ni rastre de cap camí i el bosc és súper brut. Ja sabem què toca, obrir camí fins a la part alta de la carena, uns 200m de desnivell que se'ns fan eterns. El Toni se'n fa un tip d'obrir camí mentre jo intento situar-me i buscar la direcció cap on ens hem de dirigir. Finalment i després de 3h20' aconseguim arribar a la balisa. Pel camí ens hi hem trobat un munt d'equips perduts, tocant el xiulet i trucant a l'organització perquè els treguin d'allí. Nosaltres els ajudem a orientar-se i a trobar el camí però fem la nostra. El temps s'acaba.

Ràpidament arribem a una altra balisa situada en un pas obligatori a la carretera prohibida. Hi trobem dos membres de l'organització, tres equips que es fan retornar per l'organització i un altre equip que vol continuar.

Analitzem acuradament el mapa i veiem que no hi ha cap recorregut possible per poder arribar a Belorado abans de les 5. L'única opció és la carretera prohibida. Ja són 2/4 de 4 i pel camí bo hi observem alguns camins sospitosos, i més després de l'experiència agafada les dues hores anteriors.

Conversem amb els membres de l'organització que truquen a la direcció de cursa i ens permeten retornar per la carretera prohibida.

Arribem a Belorado a 2/4 de 4 i els Bimont encara no han arribat. Finalment arriben a les 4h55', i això que havien sortit a quarts de nou amb la bici, pel que havien pogut fer una part del recorregut amb la llum del Sol.

Invertim uns 10 minuts conversant amb d'altres equips i tothom està indignat. Anem a dormir sense ni tan sols dutxar-nos. I sort de les pizzes que s'havia currat la Ju que ens permeten gaudir d'un bon sopar.

Anem a dormir bruts, decebuts i empipats. En 2 hores ens hem de llevar i teòricament l'etapa de diumenge ha de ser un tràmit.

L'etapa de diumenge comença amb una etapa de 30km en btt, com en l'etapa de dissabte, als mapes els hi falta molta actualització, pistes que no hi surten, explotacions de guix que tampoc, trencants que van a parar a llocs diferents i, a més, en aquest mapa no hi ha ortofoto a sota per poder-ho comparar. Un altre pastel, ja n'estem bastant tips de la cartografia i fem algun camp a través amb la bici a l'esquena per trobar el camí bo.

Per fi s'acaba aquesta secció, però ens ha comportat més de 2h15'. 

Només queden 9km a peu, però em semblen una mica sospitosos. Al final anem a fer una balisa i retornem a meta.

Ja no hi ha res a fer, només esperar els resultats finals.

Hi ha hagut algunes reclamacions i l'organització, el Jutge controlador i el jurat tècnic es reuneixen durant més d'una hora.

Al final s'opta anular la secció des de les cordes fins a Belorado als equips que han agafat la carretera. No sé si és la millor opció però no compto que canviï gaire les coses.

Al final ens fem amb la quarta posició. Una mica decepcionats amb el resultat, hauríem estat allà i per un error nostre no va poder ser possible.

Per sort -o per desgràcia- una mala cartografia ha amagat una mica els nostres errors i fa que ens fixem més ens els errors organitzatius que en els propis.

Per contra, estic molt content per l'experiència viscuda amb el Toni i la Ju. Són uns companys excepcionals i ens vam ajudar mútuament a sortir de situacions difícils i tampoc ho vam fer tant malament.

També felicitar a la resta d'equips per l'aventura que van haver de superar i no tinc cap dubte que l'organització corregirà els errors de cara a les properes edicions.

Resultats Beloraid

Amb aquest finalitzo la primera part de la temporada de raids, a nivell competitiu encara em queda el Rogaine de Roda de Ter la setmana que ve i després una setmaneta de descans actiu per tornar a carregar energies per enfrontar-me a un estiu molt intens en quant a entrenaments i projectes que tinc en ment. Ja us ho aniré explicant.

Rogaine Folgueroles

Ja en tenim un altre, dissabte passat vam anar a Folgueroles a córrer el 4t Rogaine de la Copa Catalana d'enguany i 3r del meu compte particular.

En aquesta ocasió, vaig tenir el plaer de poder fer parella amb el Lleí, amb qui, tot i quedar algunes vegades per entrenar, encara no havíem pogut fer parella en Rogaine.

A quarts de 8 del matí ens trobàvem als taxis de Gironella, juntament amb d'altres corredors del COB (això dels Rogaines comença a fer escola: 3 equips homes sénior i 2 mixtes íntegrament COB i 1 sénior i 1 mixte amb presència COB).

Poc abans de les 9, arribàvem a la població Osonenca i ja hi trobàvem els nostres amics i rivals de sempre, els Bertafocs amb el Pep Mayolas i el Sebas Massagué i els Hagloffs, amb l'Ivan Artigas i el Toni Morera. Aquesta vegada, el Lleí no seria rival sinó company. Ens dirigim cap a l'Ajuntament i recollim els dorsals i la documentació, parlem una mica amb els amics que també prendran part a la cursa i ens canviem i preparem per anar a la zona de sortida. Aquesta vegada m'emporto una petita càmera de filmar per poder enregistrar alguns dels moments més interessants de la ruta.

A 3/4 de 10, ens fan el briefing i ens donen els mapes. Tenim 10 minuts per establir una bona estratègia. Fem un cop d'ull al mapa i de seguida podem apreciar que:

- Folgueroles (inici i final de la cursa) està a un extrem del mapa.

- L'eix transversal ens parteix el mapa d'est a oest i només hi ha 5 passos per poder-lo creuar.

- La meitat est del mapa és una zona boscosa i on es concentra tot el desnivell.

- La meitat oest és bastant plana i està formada, bàsicament per camps.

Després fem el càlcul de sempre: 45 balises : 6 hores = més de 7 balises per hora = no les podrem fer totes!.

De moment descartem les balises 32, 33 i 38: tres 30s que no sabem gaire com enllaçar-los i que ens aporten molts pocs punts.

Decidim, també, començar per l'est del mapa. Si podem fer la major part del desnivell a l'inici de la cursa, quan estiguem més cansats tindrem terreny pla i, de totes maneres, podrem córrer.

Sobre la marxa, anirem fent els ajustaments necessaris.

A les 10 en punt comença la cursa. Tirem ràpid per un carrer que marxa davant nostre i veiem que ni els Hagloffs ni els Bertafocs venen amb nosaltres. Ells comencen per la part plana. Qui tindrà raó?

De seguida ens situem al capdavant del grup que hem triat la mateixa direcció de sortida i, en poca estona arribem a la primera balisa. Continuem cap a la 81, que ens farà pujar i baixar i encarem la 43. Allà ja hi trobem un parell de bons equips que en surten: "bé, no han fet la 81 i han deixat escapar 8 punts". Continuem fins la 62 i ens n'adonem que ens valdria la pena canviar l'ordre de les següents. Teníem marcat l'ordre 62-82-48-72-44-73 i decidim fer 62-72-82-48-73. Així ens estalviarem desnivell i deixem la 44 que ens complica massa la vida per només 4 punts.

Arribem a la 48 en 1h03'. Era la nostra 7a balisa i ja portàvem més d'una hora. Ens és impossible fer les 45. Creiem que sí que serà possible fer-ne 6 per hora i anem adaptant la nostra estratègia per assolir aquest ritme. Objectiu immediat: arribar a la 66 en 2 hores. Fem una mica el senglar i hi arribem en 2h01'. Ja és això! Així doncs, si en fem 6 per hora, en farem 36. En podem descartar 9. De moment ja portem descartats 3 30s i la 44. "Doncs mira, si et sembla la 39 tampoc la fem, continuem per la carena i podem enllaçar bastant ràpid la 65, 77 i 90". En 3h hauríem d'estar a la 85, però només podem arribar a l'avituallament de després de la 90, on ens hi creuem amb els Hagloffs. "Ostres, ho hem fet en sentit contrari i hem coincidit a la meitat del mapa i a la meitat del temps disponible. Si fem estratègies similars però del revés, pot estar molt igualat això". Carreguem aigua i correm molt ràpid per assolir la 85. Mirem si podem passar camp a través cap a la 45 però està impossible, la vegetació és massa espessa. Canvi de plans, descartem la 45 i la 34, continuem amb 64-59-58-84 i decidim. No hi perdem massa temps i observem que per anar a la 74 hem de passar molt a prop de la 56, així que l'anem a fer. Hi arribem bastant ràpid i només ens fa desviar uns 2 minuts de la ruta. "Hem d'arribar a la 74 abans de les 4h". Correm, bevem, pugem, ens embosquem i l'assolim en 4h02'. De moment no toquem res, al final tenim unes quantes balises que podem fer o no segons ens convingui. Seguirem amb 67-47-55-75-61-51, descartem la 42 i ho hem de fer abans de les 5h. Ara el terreny és molt pla i ho aprofitem per córrer molt, MOLT. Hi arribem en 52' i la següent, la 35 en 60'. 

"Ja tornem a tenir el ritme de 6 per hora. Tenim una hora per fer-ne 5 + l'arribada". Descartem la 36 i la 53 i a veure si podem acabar amb la 41 i la 31.

En 5h52'15" arribem a meta. Allà ens hi trobem amb els Hagloffs i els Bertafocs, comentem una mica la jugada i veiem que pot anar tot bastant ajustat, però nosaltres només hem descartat 30s, 40s i un 50. Ells s'han deixat algun 70 i algun 80 pel camí.

Ens donen els resultats i comprovem que hem guanyat. Hem aconseguit 209 punts, els Hagloffs 199 i els Bertafocs 195.

Ha estat una cursa molt dura, de córrer molt i on, francament, l'estratègia no era fàcil i hi havia moltes opcions. Això ha quedat palès des del moment que hem anat sols durant tota la cursa, trobant, ajuntant-nos i separant-nos amb d'altres equips. Els Hagloffs i els Bertafocs tampoc han coincidit en l'estratègia.

Els paratges per on hem passat també eren molt espectaculars, el Castell de st. Llorenç dels Munts, els cingles que tancaven el mapa per l'est, els frondosos i verds boscos... haurien sortit unes imatges ben atractives, llàstima que no vaig trobar el moment de treure la càmera i estar-me a filmar.

M'agradaria felicitar a la resta dels corredors i participants per haver fet front a aquest repte i a l'organització, realment va ser un Rogaine que complia al 100% la filosofia del rogaine: no poder fer totes les balises, escollir la millor estratègia i molta varietat d'opcions a escollir.

Resultats Rogaine Folgueroles

Ha esta l'últim entrenament important abans del Raid Txakal que aniré a córrer la setmana que ve. Un altre raid de Copa Catalana i que pinta molt dur, amb 270km en unes 30 hores i on ens trobarem amb btt, cursa a peu, hidrospeed, caiac, patins el línia i proves de cordes. ja us ho explicaré.

Btt per la terra del llargandaix

Els dos protagonistes

Després d'una setmaneta mig de repòs, em truca el Marc Verdaguer per veure si tinc ganes d'anar a entrenar per la seva terra adoptiva, a St. Feliu de Pallerols, al límit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

A les 10 del matí em planto a casa seu, en principi havíem de ser més colla però, per diferents motius, només ens hi trobem l'amfitrió i jo.

El dia pintava molt calurós, el Marc ja m'havia avisat, i en les dues curses que havia disputat per la zona ja havia escarmentat, així que no estalvio aigua i m'enduc un bidó de mig litre i un camelback de 1,5l (un altre bidó no m'hauria fet nosa si la ruta s'arriba a allargar).

Sortim de casa seu i, en menys de mig quilòmetre, ja comencem a pujar. D'això se'n diu escalfar de cop. Un divertit i dret corriol ens fa posar el plat petit i pujar les pulsacions només de començar.

El cim de les 3 Creus

El corriol combina trams bastant drets amb trams més planers, de tota manera, té parts exigents tècnicament.  El recorregut és molt variat, des de trams pedregosos on la dificultat rau en mantenir l'equilibri sobre la bici, fins a trams ràpids dins d'increïbles fagedes i esquivant boixos. 

Després de sortejar la cara nord del volcà del Traiter, vam dirigir-nos cap a Les Medes i ens vam enfilar a la serra amb el mateix nom, on vam aprofitar per esmorzar-hi, al cim de les Tres Creus, almenys així ho vam anomenar nosaltres en trobar-hi tres creus dedicades a les víctimes de la Guerra Civil.

Ara ens esperava un divertit descens per bonics corriols per dins la fageda i que no comportaven cap dificultat tècnica, just abans d'agafar una pista forestal fins a Cogolls, passant abans, per l'espectacular gorg i salt del Molí dels Murris on, en el Rogaine del 2009, hi havien fet banyar els corredors que volien aconseguir la fita 90.

Baixant una de les trialeres

Ara toca el tram menys atractiu de la ruta, una pujada per asfalt fins a trobar la pista i els corresponents corriols que ens porten fins a la cara sud del Volcà del Traiter.

Finalment arribem a la primera pista que havíem trobat a l'inici del recorregut, el qual desfarem, amb alguna variant, podent gaudir així, d'una ràpida, tècnica i divertida baixada -amb algunes variants- de 6 km fins tornar a arribar a St. Feliu.

En definitiva, el Marc em va permetre gaudir d'una sortida matinal en bici de muntanya per una zona increïble, alguns trams de la qual ja havia recorregut en el Rogaine de Les 3 Valls. 

Torno a especificar que, per seguir-la, cal un bon nivell tècnic de la bici de muntanya, tant en pujada com en baixada i que no es passa per cap font ni per cap poble, pel que en època de forta calor cal anar ben previst d'aigua.

Raid Urgellistan 2011, quan l'entorn t'amaga el patiment

169km, 5.130m. de desnivell positiu i uns altres tants de negatiu... btt, cursa a peu, canal de neu, caiac i patins en línia... gran part del raid a més de 2.000m d'altitud. Així es presentava el Raid Urgellistan 2011.

El canvi d'ubicació del centre de competició i la presència d'una secció de neu feia preveure que s'aniria cap el cantó de la Serra del Cadí o bé cap al Pirineu, just a l'altre costat del Riu Segre. Uns indrets tant atractius com exigents físicament, em feien estar especialment motivat per anar-hi a córrer. No m'ho volia perdre però les males sensacions de Galícia fa quinze dies, m'ho val fer plantejar.

Sort del Sol de la setmana passada, dels companys d'equip, de l'Eva i els amics i del llibre del Kilian, que em van tornar a animar i anar, amb més ganes que mai a la cita urgellenca.

El divendres 29, a les vuit del vespre arribava al pavelló poliesportiu de La Seu d'Urgell, on ja m'hi esperava el Jordi Pàmies i l'Anna Riba -que ens cuidaria com pollets tot el cap de setmana i ens faria aquestes fotos tant xules- i el Xavi Zapater també hi estava a punt d'arribar. Junts integraríem l'equip Borges Trail - Raid del Segre, que fa un mes es va adjudicar el Campionat de Catalunya amb el Xavi Rodríguez, el Toni Calderon i la Judit Casas a les seves files.

Ens fixem en els equips inscrits i veiem que hi ha dels millors equips de casa nostra que corren la Copa Catalana, els germans Julià Bonmatí (que no els he vist mai córrer junts però segur que donaran guerra), dos equips francesos i un gallec. Es presenta un raid exigent del tot, tant pel recorregut com pels competidors.

Recollíem la documentació, els dorsals i els mapes i començàvem a pintar-los perquè, a l'hora del briefing tenir-ho gairebé tot clar. Revisem el llibre de ruta i els mapes i no ens deceben, serà un raid molt exigent i, segurament, molt guapo.

Endrecem i preparem tot el material i a les 11 de la nit cap a dormir, demà serà un dia molt dur.

Avituallant-nos a Estana

A les 7 del matí ens llevem, esmorzar, posar-ho tot a punt i ens dirigim a la plaça de l'Ajuntament de La Seu, punt escollit per l'inici de l'edició del raid d'enguany.

A les 9 en punt es donava la sortida amb una orientació urbana score, que ens portaria per alguns del indrets més interessants de la ciutat i on també hi trobaríem la secció de caiac.

La prova de caiac, a priori, semblava un tràmit: una secció de relleus en caiac pel Parc del Segre en què cada corredor hauria de fer 2km. A l'hora de la veritat, però, els caiacs disponibles eren caiacs de riu i a la part alta del circuit hi havia una mica de corrent.

Aquests fets van esdevenir que la prova es convertís en una secció bastant exigent i que, com si en una secció llarga de caiac es tractés, els equips més habituats en aquesta disciplina obtinguéssim una bona avantatge respecte els altres equips.

Sortint del caiac, 3 balises més i cap a buscar les bicis per disposar-nos a fer la secció més dura de la jornada. Una llarga btt de 52 km i 1.700m de desnivell positiu que ens portaria des de La Seu fins a Estana, tot passant per Alàs, Vilanova de Benat, Cava, i el Querforadat. La secció va ser bastant dura, amb fortes pujades, bellíssims corriols, alguns d'ells bastant tècnics i que, fins i tot et podien fer baixar de la bici.

En aquest darrer punt també crec que ens va anar bé, ja que vam poder ciclar per la majoria de senders. Pel camí, també ens va afavorir trobar la balisa número 2 a la primera. hi va haver molts equips que s'hi van enganxar molt fort, arribant a perdre més de dues hores. No em vull ficar en si estava ben col·locada o no. A mi em va quadrar tot fins a trobar-la, potser vaig trobar el corriol una mica més avall del què em pensava, però anava sense altímetre i no ho vaig poder contrastar. Sortint de la balisa fins al següent punt de pas que em vaig fixar (la Mare de Déu de Boscal) no hi vaig tenir cap problema.

Després de 4 hores sobre la bici, arribàvem a Estana. Ens avisaven que havíem rebaixar bastant el temps previst per l'organització, aprofitàvem per menjar i beure bé i iniciàvem un altre exigent sector (de fet, totes les seccions eren exigents), un trèking de 14km amb 980m de desnivell positiu que ens portaria cap a Prat de Cadí, el Coll de l'Estenedor i tornada pel Collet de l'Orri fins a Estana. Aquesta vegada ens caldrien 2h05' per completar el recorregut, baixant una mica, també, el temps previst. Demanem on tenim els equips perseguidors i ens informen que els germans Julià els portem mitja hora al darrera i que un equip francès més o menys a una hora. No ha arribat ningú més! Ens relaxem una mica i aprofitem per menjar bé quan veiem arribar els Medilast i els Hagloffs, els portem a més de dues hores. Alguna cosa els ha d'haver passat (pensem), ens informen que s'han enganxat a la balisa 2.

Ara ens tocava baixar fins a Martinet i pujar fins a Lles de Cerdanya, a Estana hi començava a plovisquejar i mirant cap el nostre destí, el temps encara pintava pitjor. Ens abriguem una mica i comencem el divertit i tècnic descens de la secció, en la qual ens esperaven 20km en btt amb 650m. de desnivell positiu i 550 de negatiu. En mitja hora ens plantem a Martinet, creuem la carretera i comencem a pujar cap Arànser, no per la carretera asfaltada sinó per una pista forestal que ens faria passar, primer, per Músser.

Des d'abans d'arribar a Martinet que ja ens plou i, de mica en mica, el fred i la humitat ens va calant dins del cos. Una vegada a Arànser, només ens falta agafar un tècnic corriol de pujada que ens portarà directament fins a Lles.

Finalment i morts de fred, arribem a la petita població cerdana. Ens donen un ortofotomapa amb quatre preguntes del poble i ens informen que s'ha anul·lat l'exigent secció de patins en línia que ens havia de portar fins a l'estació d'esquí nòrdic de Lles, amb 7km i 450m de desnivell positiu. Així doncs, a un quart de vuit del vespre, amb un temps de 10h15' i amb totes les balises fetes finalitzem l'etapa de dissabte.

Aprofitem per anar-nos a dutxar i entrar en calor ràpidament mentre esperem que arribin la resta d'equips.

Nets, polits i escalfats anem a sopar i aviat a dormir. Són pocs els equips que han arribat i ja fa estona que és de nit. Aprofitem per reposar bé i a veure demà què tal.

Ens llevem a les 6 del matí, anem parlant amb els diferents equips i ens diuen que els últims han arribat a les 5 de la matinada, i d'altres ben entrada la matinada també. Depèn d'on els agafés la pluja i la nit deurien de passar una molt mala estona. Per sort, quan s'anava fent de nit la pluja també havia parat, almenys a Lles.

Final del treking a Cap del Rec

Agafem les furgos i ens desplacem fins a l'estació d'esquí de fons. En breu es donaria la sortida a l'etapa de diumenge i, el següent equip amb totes les balises fetes els teníem a prop de dues hores. Podíem anar tranquils però sense relaxar-nos, ja que un error greu o bé qualsevol averia o imprevist ens podria resultar fatal.

La primera secció és una orientació específica amb el mapa de Cap del Rec. La nostra estratègia és fer una molt bona secció, sense anar estrebats però sense errors. Si la fem bé, gairebé segur que la fem més ràpid que la majoria d'equips i ens permetria fer la secció següent més tranquil·lament.

La sortida dels equips és esglaonada cada dos minuts i per ordre d'arribada de dissabte. Així que ens toca estrenar el recorregut. Es tracta d'una score de 7 balises. Em donen el mapa i observo que només hi ha 2 rutes lògiques, seguir l'ordre de l'1 a la 7 o bé a la inversa. Prefereixo fer-ho a la inversa, el camí fins a la 7 és llarg, i hi ha un bon tros de pista per anar entrant en el mapa. Si, per contra, comencem per la primera, hauríem de passar per davant de tots els equips, posant-nos una mica de pressió i en pocs metres estaríem fent camps a través i entrar ràpid en el mapa seria més complicat.

Aconseguim el nostre objectiu, hem anat a un bon ritme i hem clavat totes les balises, ens canviem, mengem, ens posem les botes i ens disposem a fer un trèking, on hi trobarem una canal de neu i per la qual hauríem de progressar amb l'ajuda de grampons i bastons. És una secció no molt llarga en quant a quilòmetres (13) però amb gairebé 1.000m de desnivell positiu i negatiu que, amb la dificultat afegida de la neu i les botes ens ocupa gairebé 3 hores. A més, les precipitacions dels últims dies i hores, han posat 15cm més de neu nova a partir dels 2.400m.

La primera balisa del recorregut la trobem a l'Estany de l'Orri, per després continuar remuntant en direcció a la Tossa Plana de Lles (2.916m), la part més dreta de l'itinerari la superem per l'interior d'una fàcil però bonica canal de neu fins arribar, finalment, al cim de la Tossa. Baixem en direcció oest per la carena i des d'un collet baixem directament i obrint traça fins el refugi de Pradell. Pel camí ens atrapa l'equip francès Absolue Raid que han fet la secció amb bambes i els ha permès fer un descens molt ràpid.

En poca estona tornem a arribar a l'assistència i veig com tinc els turmells vermells i encetats pel contacte amb la neu i és que, com és habitual, les polaines li feien més falta a la meva furgoneta que a les meves cames.

Em doblo una mica els mitjons, per evitar el contacte amb les ferides, i ens muntem sobre les bicis. Només ens queda una secció de 42km en btt amb 350m de desnivell positiu i 1.500 de negatiu, és a dir, un tràmit... i un rave!! em sembla que mai se m'havien fet tant durs 350m de desnivell positiu. Primer per pujar fins a la part alta de l'estació, després pel falso llano en què es converteix la pista de l'autopista (amb esquís no és més plana) i després, per acabar-ho de rematar, pujar fins el mirador que hi ha a sobre de l'estació d'Arànser. Per primer cop en tot el cap de setmana estava bastant baldat i aquestes costes d'alta muntanya se'm feien eternes. Arribem al Coll de la Font d'Aristot i, ara sí, tot baixada. Primer fins arribar a Bescaran i, després, fins a la N-260, que ja l'agafaríem fins tornar a arribar a La Seu d'Urgell.

A quarts de tres de la tarda acabem el raid, ha estat un molt dur cap de setmana però que la bellesa del paisatge i els itineraris escollits per l'organització ha fet que les hores passessin volant i no notéssim massa el cansament fins que estàvem realment bastant fatigats.
Finalment i després de més de 16h i mitja de raid aconseguim fer-nos amb la primera posició.

M'agradaria felicitar a l'organització per fer possible aquest esdeveniment i també a la resta d'equips, ja que, independentment del resultat, poder acabar una aventura com aquesta és un veritable mèrit.
Donar, també, una forta abraçada als meus companys de fatiga, el Jordi, el Xavi i l'Anna pel gran cap de setmana que m'han permès compartir amb ells.

Podeu veure els resultats, fotos i més informació a la web del raid: http://urgellistan.cat/

Podi Categoria Èlit

Al bloc del Jordi Pàmies: http://jordi-pamies.blogspot.com/, també hi podeu veure les seves vivències.