dimecres, 22 de juny de 2011

Beloraid: amagant el mal gust de boca

El cap de setmana passat ens vam dirigir amb la Ju i amb el Toni a disputar el tercer raid de la Lliga Espanyola d'enguany.
Com en la resta de raids de la Lliga Espanyola, l'equip CATRAID, corríem sota el nom de Peña Guara - Hoko: els nostres patrocinadors en aquesta competició.
El divendres al migdia passava a buscar a la Judit per Manresa i després ens dirigíem cap a Lleida, on havíem quedat amb el Toni.
A quarts de cinc de la tarda ens trobàvem, carregàvem la furgoneta i fèiem cap vers Belorado, una bonica població de la província de Burgos i on, l'any passat, ens ho vam passar d'allò més bé.
Una de les novetats d'aquesta edició del Beloraid és que els equips èlit podíem prescindir d'assistència, doncs l'organització s'oferia per transportar-nos el material d'un lloc a un altre.
A quarts de 10 del vespre ens plantàvem a Belorado, anàvem a recollir els dorsals, els llibres de ruta, els sportidents i les samarretes de record, entregàvem les bicis i ens anàvem a estudiar el llibre de ruta mentre sopàvem i assaboríem una cerveseta ben fresqueta.
El raid pintava bé, molt concentrat en una sola zona (suposo que perquè l'organització no hagi de mobilitzar tantes vegades el material), 46km a peu, 9 en caiac i uns 100 en btt. No aniríem a dormir gaire tard ... això creiem.
A les 8 del matí ens passava a recollir un minibus de l'organització i ens portava cap a Villasur de Herreros, població que, en aquesta ocasió acollia la sortida de la quarta edició del Beloraid.
Poc després de les 9 del matí arribàvem a la zona de sortida, acabàvem d'enllestir les motxilles i ens concentràvem per la sortida.
Ja eren les 10 i ens disposàvem a sortir, es tractava d'una secció a peu d'11km i uns 400m de desnivell positiu. No comencem molt ràpid i anem a la meitat del gran grup esperant que els minuts es posin al nostre lloc. De seguida anem quedant sols i assolim les 3 primeres balises. Veiem com els equips tenen problemes per trobar un camí, el qual nosaltres trobem ràpidament i ens permet recuperar temps i posicions. En poca estona aconseguim atrapar els Hagloffs i els Buff i els seguim... ERROR!!! s'han tirat camp a través massa d'hora i nosaltres els hem seguit. Comencem a pujar i no trobem el tallafoc que busquem. Decidim passar d'ells i fer la nostra, tant de bo ho haguéssim fet abans. Fem un altre camp a través i aconseguim trobar la balisa ràpidament. Ara només ens falta arribar a la transició, però ja hem perdut 10 minuts respecte els Bimont que van primers.
Ara ens esperen 23km en btt i uns 800m positius. Decidim anar a assegurar el tret i no ens compliquem, pistes grosses i esquivant tant desnivell com puguem. Ja comencem a veure les mancances dels mapes, tot i que hi han afegit un ortofotomapa de fons, els mapes estan molt desactualitzats i t'has de refiar una mica de l'instint i de la brúixola per agafar el camí bo. A més, entre les presses, els mapes, les pistes i el badar, em clavo el plat de la bici al bessó dret i m'hi faig un bon trau. M'ho miro i ... endavant ... al vespre ja m'ho curaré, ara no hi ha temps.
Tot i voler esquivar el desnivell, no ens escapem de pujar un seguit de tallafocs amb la bici a l'esquena abans de reprendre el camí de baixada fins a l'escola de pesca de Pineda de la Sierra, al sud est de l'embassament del Arlanzón.
En aquesta secció havíem perdut uns 17 minuts més però, per contra, ens havíem situat en segona posició. La següent secció creiem que seria determinant. Un rogaine a peu de 3h30' i on s'havia d'aconseguir fer el major número de punts possibles. Escollim una ruta en sentit contrari que els Bimont i que els Hagloffs i, en 3h15' aconseguim fer-nos amb tots els punts de la secció, suposem que els Bimont també els ha fet tots però no sabem com ho porten els Hagloffs. Suposem que n'han deixat escapar algun. Així és, han deixat una balisa d'1 punt però que ja no els permet atrapar-nos.
Sortim el Toni i jo amb bici per enfrontar-nos a la secció de caiac, bastant refiats per la bona secció a peu. La secció ens ocupa una hora i mitja. A la transició ens hi espera la Judit que en la secció anterior no s'ha trobat massa bé i, com que només havíem de remar dos, hem preferit que fos ella qui es quedés a reposar.
Sortint de l'aigua ens espera un altre rogaine de, també, 3h30'. Aquí és on entro jo, ens refiem i deixem escapar una balisa de 4 punts, refiant-nos de l'avantatge que portem, que segurament els altres equips tampoc hi aniran i que, així, ens estalviarem bastant desnivell i quilòmetres. Durant el recorregut ens atrapa l'equip Keltoi, els tapats, un equip amb qui no comptàvem i que veiem com van molt bé a peu i ens passen d'una revolada, no sabem com han fet la resta de raid i no ens hi capfiquem massa. De mica en mica em vaig trobant malament i ja no m'entra res per menjar i l'agua se'm queda acumulada a l'estómac. Poso una pastilla de sals minerals al camelback i a veure si em recupero. Igual com  a Galícia, la secció a peu se m'està posant fatal, tinc l'estómac del revés i tinc unes ganes boges d'agafar la bici.
Tornem a la transició, agafem el material de cordes i les bicis i anem a afrontar l'última secció del raid. Abans, però, demano a l'equip que em deixin seure 5 minuts per refer-me. Ells accepten sense cap problema i m'ajuden a preparar els estris i canviar-me, quins companys!
Ja de nit arribem a la presa de l'embassament, on hem de fer una tirolina, un ràpel i un jumar. Tot plegat molt xulo però que, després de 12 hores de raid es fa una mica feixuc, sobretot el jumar.
Aquí hi coincidim amb els Hagloffs i els Keltoi. Ambdós han anat a fer la balisa de 4 punts i entre penalitzacions i balises anteriors ens superen en 2 i 1 punt respectivament. Personalment m'és un cop dur, no hi comptava, però no s'hi pot fer res. Val més que ens centrem en acabar l'etapa de dissabte el més dignament i aviat possible i demà serà un altre dia. El que cap de nosaltres podia imaginar és que l'aventura no havia fer res més que començar.
Ens queden uns 40km en btt. Segons l'organització 3h30' el millor temps. Són quarts de 12 de la nit i a les 5 hem d'estar a Belorado: "Serà molt que no arribem!".
Arribada a Belorado diumenge
Doncs no arribem! comencem a remuntar per una pista forestal fins a trobar un encreuament molt clar (sobre el mapa) però que, en realitat, no existeix. Perdem un munt d'estona buscant el trencant i, veient que no existeix, provem de buscar un accés que ens permeti baixar fins al riu per poder-hi agafar el tallafoc i remuntar per la vessant de la muntanya.
És impossible, el bosc és massa brut i qui sap si no hi ha cap tallat que ens faci recular. A més comença a baixar la boira i això encara ens pot complicar més la tasca. Decidim tornar enrere a buscar un trencant que havíem trobat anteriorment i, a les males, ens portaria fins a una carretera prohibida però, almenys, tindríem una sortida clara a la nostra situació.
Avancem per la pista i ens trobem amb un grup de cases que sí apareixen en el mapa. Des de sota les cases el mapa ens indica que hi ha un camí que primer baixa cap el riu i després remunta fins a un tallafoc que ens porta, directament, a la balisa. Agafem el camí i comencem a baixar. De seguida desapareix i hem de començar a progressar entremig dels matolls i fent avançar la bici com podem fins arribar al riu. Després de moltes esgarrinxades aconseguim arribar al riu. Però... el panorama a l'altre costat encara és pitjor, no hi ha ni rastre de cap camí i el bosc és súper brut. Ja sabem què toca, obrir camí fins a la part alta de la carena, uns 200m de desnivell que se'ns fan eterns. El Toni se'n fa un tip d'obrir camí mentre jo intento situar-me i buscar la direcció cap on ens hem de dirigir. Finalment i després de 3h20' aconseguim arribar a la balisa. Pel camí ens hi hem trobat un munt d'equips perduts, tocant el xiulet i trucant a l'organització perquè els treguin d'allí. Nosaltres els ajudem a orientar-se i a trobar el camí però fem la nostra. El temps s'acaba.
Ràpidament arribem a una altra balisa situada en un pas obligatori a la carretera prohibida. Hi trobem dos membres de l'organització, tres equips que es fan retornar per l'organització i un altre equip que vol continuar.
Analitzem acuradament el mapa i veiem que no hi ha cap recorregut possible per poder arribar a Belorado abans de les 5. L'única opció és la carretera prohibida. Ja són 2/4 de 4 i pel camí bo hi observem alguns camins sospitosos, i més després de l'experiència agafada les dues hores anteriors.
Conversem amb els membres de l'organització que truquen a la direcció de cursa i ens permeten retornar per la carretera prohibida.
Arribem a Belorado a 2/4 de 4 i els Bimont encara no han arribat. Finalment arriben a les 4h55', i això que havien sortit a quarts de nou amb la bici, pel que havien pogut fer una part del recorregut amb la llum del Sol.
Invertim uns 10 minuts conversant amb d'altres equips i tothom està indignat. Anem a dormir sense ni tan sols dutxar-nos. I sort de les pizzes que s'havia currat la Ju que ens permeten gaudir d'un bon sopar.
Anem a dormir bruts, decebuts i empipats. En 2 hores ens hem de llevar i teòricament l'etapa de diumenge ha de ser un tràmit.
L'etapa de diumenge comença amb una etapa de 30km en btt, com en l'etapa de dissabte, als mapes els hi falta molta actualització, pistes que no hi surten, explotacions de guix que tampoc, trencants que van a parar a llocs diferents i, a més, en aquest mapa no hi ha ortofoto a sota per poder-ho comparar. Un altre pastel, ja n'estem bastant tips de la cartografia i fem algun camp a través amb la bici a l'esquena per trobar el camí bo.
Per fi s'acaba aquesta secció, però ens ha comportat més de 2h15'. 
Només queden 9km a peu, però em semblen una mica sospitosos. Al final anem a fer una balisa i retornem a meta.
Ja no hi ha res a fer, només esperar els resultats finals.
Hi ha hagut algunes reclamacions i l'organització, el Jutge controlador i el jurat tècnic es reuneixen durant més d'una hora.
Al final s'opta anular la secció des de les cordes fins a Belorado als equips que han agafat la carretera. No sé si és la millor opció però no compto que canviï gaire les coses.
Al final ens fem amb la quarta posició. Una mica decepcionats amb el resultat, hauríem estat allà i per un error nostre no va poder ser possible.
Per sort -o per desgràcia- una mala cartografia ha amagat una mica els nostres errors i fa que ens fixem més ens els errors organitzatius que en els propis.
Per contra, estic molt content per l'experiència viscuda amb el Toni i la Ju. Són uns companys excepcionals i ens vam ajudar mútuament a sortir de situacions difícils i tampoc ho vam fer tant malament.
També felicitar a la resta d'equips per l'aventura que van haver de superar i no tinc cap dubte que l'organització corregirà els errors de cara a les properes edicions.
Amb aquest finalitzo la primera part de la temporada de raids, a nivell competitiu encara em queda el Rogaine de Roda de Ter la setmana que ve i després una setmaneta de descans actiu per tornar a carregar energies per enfrontar-me a un estiu molt intens en quant a entrenaments i projectes que tinc en ment. Ja us ho aniré explicant.


Cap comentari:

Publica un comentari