dimarts, 19 d’abril del 2011

Raid Somozas Extreme, el Campionat d'Espanya 2011

Finalment va arribar, vam córrer i vam obtenir un molt bon resultat al Campionat d'Espanya de Raids que, enguany, s'ha disputat a la població Gallega d'As Somozas.
Dijous a les 10 del matí ens trobàvem a casa el Xavi, a Lleida, el Toni, el Xavi i jo amb tot a punt per més de 10 hores de viatge i amb molta motivació per fer front a un dels principals reptes de la temporada.
Cap a les 8 del vespre arribàvem a la "Casa de Sixto" a Paderne, on ens hi allotjaríem les nits de dijous i divendres amb l'objectiu d'arribar ben descansats a la cita de dissabte.
Divendres al matí, vam aprofitar per fer una petita ruta en btt per la zona de Chelo, la riba del Riu Mandeo i Betanzos. Més tard anàvem a fer una ruta turística per Ferrol, concretament al Castell de San Felipe. Just abans de desplaçar-nos fins a As Somozas per recollir la documentació del raid.
El Raid prometia molt, uns 117km entre btt, cursa a peu i caiac, i que ens farien arribar fins al mar, al llindar entre el Mar Cantàbric i l'Oceà Atlàntic.
A més, hi havia un cartell de participants bastant imponent. La majoria dels millors equips d'Espanya, els ADIDAS TERREX d'Anglaterra (Campions del Món 2009), l'Adventure Team Finland i un munt d'equips de Portugal.
Després de recollir tota la informació, ens retiràvem cap a la casa per posar tot el material a punt, menjar bé i reposar tot el possible. La veritat és que ens va anar bé, per primera vegada, abans de les 9 del vespre ja teníem tot el material i el menjar a punt pel raid. És hora d'alimentar-nos bé, reposar i concentrar-nos en el raid.
Arriba el dia esperat, ens llevem a 2/4 de 8, esmorzem i anem cap As Somozas. Hi arribem a 1/4 de 10, saludem als amics que ens trobem a tots els raids, entreguem el material a l'organització, muntem el box, menjar alguna cosa ràpida i lleugera i a escoltar el brieffing informatiu per si hi ha alguna cosa d'última hora. Ens informen que farà molt vent i que potser s'haurà d'anul·lar alguna balisa. De totes maneres, fins a la transició prèvia no ho sabrem.
Són les 10 del matí, ens entreguen els mapes de la primera secció, 1 minut per consultar-los, agafem les bicis i ... sortida!! Són 5,5km en bici, molt ràpids. Primer un tram per carretera, amb tots els equips a tot drap i imposant un fort ritme des de bon començament. Agafem un corriol i trobem un bon tap a la primera balisa. Continuem pel corriol fins a trobar la carretera que ens porta fins a una ermita, balisa 2 i transició a cursa a peu.
Comencem aquesta segona part de la secció en primera posició, juntament amb els finlandesos, els Anglesos, els Hagloffs i els Bimont. Durant tot el tram a peu ens anem alternant en les primeres posicions fins que, a l'última balisa aconseguim posar-nos en primera posició i agafar una mica d'avantatge per agafar la bici i retornar a As Somozas. 
Entrem al box en primera posició, agafem els mapes de la segona secció i em poso a pintar-los. De fons, el Xavi, m'informa que els Bimont han agafat els mapes i han sortit sense pintar-los. Agafo una mica de pressió però crec que val més perdre un minut pintant els mapes que no pas haver d'anar planificant la ruta sobre la marxa. De reüll veig que els anglesos també estan pintant els mapes, això em tranquil·litza una mica.
Sortim darrera els Adidas, ens espera una llarga secció de 40km de btt fins a la vora del Cabo Ortegal, passant per la zona de San Andrés de Teixido, on hi ha els penya - segats més alts d'Europa.
El recorregut va alternant ràpides pistes asfaltades amb algun corriol. Precisament, en un corriol, faig un error d'orientació que ens fa perdre uns 5 minuts i ens despenja dels Bimont i dels Anglesos, que venien un minut darrera nostre. A més a més, l'equip finlandès ens aconsegueix passar, tot i que, al cap de poca estona, fem una millor elecció de ruta i els tornem a deixar enrere.
Finalment arribem a la transició, ens calcem les esportives i comencem la que esdevindria la secció més determinant del raid. Un laboriós trèkking per l'espectacular zona dels penya - segats, una mica deslluït pel vent. Comencem la secció coronant la carena que porta a Cabo Ortegal. Tot seguit busquem un coll i tornem a buscar una altra carena per disposar-nos a descendir 600m de desnivell fins al nivell del mar. 
De mica en mica m'anava trobant molt malament, no sé si pel desgast de la secció de bici, per l'Aquarius que m'he begut a St. Hilari o bé perquè el vent m'ha afectat d'alguna manera. Per rematar-ho, el descens cap al mar no està cartografiat, decidim baixar per una vall i ens embosquem molt. Després d'una bona estona entre argelagues i esbarzers, veiem com alguns dels equips perseguidors ens han atrapat i ens avancen tot descendint per una cresta, on hi ha un bon camí.
Al final flanquegem i aconseguim arribar a la cresta, els Bimont i els Adidas ja fa estona que han tornat a pujar i els Sherpa i els finlandesos ja estan a baix i comencen a pujar. Nosaltres encara hem de baixar bastant i tornar a remuntar.
Calculem que hem perdut uns 20 minuts en l'emboscada, jo estic molt malament i el Toni agafa mal de panxa, només ens faltava això!
Equip Peña Guara - Hoko al podi
Després de prop d'una hora remuntant, arribem, una altra vegada, a la part alta de la carena. Encara ens falta molta secció i cada vegada em trobo pitjor. Caminant cara amunt encara vaig fent, córrer de pla m'és impossible i cap avall m'és un suplici. A part, el recorregut que ens queda és molt forçat, ben bé per sumar quilòmetres. És molt difícil fer camps a través per culpa de la vegetació, i els camins que hi ha són pistes forestals asfaltades. O sigui, em trobo fatal i la secció no acompanya per tenir pensaments positius per intentar recuperar-me. Només desitjo tornar a agafar la bici.
Ja era hora, s'acaba la secció , agafem les bicis i anem cap al Cabo Ortegal on ens espera una bonica tirolina al costat del far. Mengem una mica, ens abriguem del vent i enfilem la carretera fins a la Ría d'Ortigueira. Aquí hi hauríem de fer 9km de caiac, però també bufa molt de vent i l'organització es veu obligada a anul·lar la secció. Personalment em va de conya aquesta decisió, però, com a equip, creiem que ens perjudica. El caiac, tot i ser una disciplina lenta, se'ns dóna bastant bé i hauríem pogut recuperar algun minut. 
En bici anem a bon ritme, tant el Toni com jo ens hi trobem bastant bé, però hi ha molta carretera i tots els equips hi rodem molt ràpid. Per tant, és molt difícil recuperar temps.
Com que ens hem estalviat el caiac, hem acumulat 43km més en bici per poder arribar a As Somozas, són quarts d'onze de la nit i només ens falta un trèkking de 7km en línia recta. Una altra vegada, una secció molt forçada. Per començar, toca enfilar-nos a una carena molt bruta per la vegetació. Assolim la fita i optem per no fer cap més camp a través. A mi se'm torna a posar molt malament i pràcticament no puc córrer. A mesura que avança la secció estic més esgotat i, tot i anar caminant, m'he de parar a reposar cada 500m.
Només penso en ficar-me a dormir. Tardem més de 2h20 a fer el recorregut i, sense menjar res (a part d'uns quants m&ms) me'n vaig cap a la tenda a dormir. Demà serà un altre dia.
A les 7:30h del matí em desperto, sense despertador, em trobo bastant bé i tinc una mica de gana. Els companys em van portar una pizza a la nit, però no em venia de gust menjar-me-la. Ara sí, tot i estar freda té una pinta molt bona i me la menjo pràcticament tota per esmorzar.
Me'n vaig de cap a la dutxa, ahir a la nit no en tenia gens de ganes. Quan en surto em trobo el Txakal, l'Ivan i l'Eli dels Hagloffs. Ells tampoc van tenir sort, una lesió els va fer abandonar a la tercera secció. És una llàstima, però com veieu, hi ha dies millors i pitjors.
A quarts de 9 anem cap a la zona de boxes, només ens queda una secció d'uns 19km en btt. Consultem les classificacions i veiem que l'equip de davant i el de darrera els tenim a uns 40 minuts, pel que és molt difícil guanyar o perdre posicions. Fem la secció bastant bé, llàstima d'un error a l'última balisa que ens fa perdre uns 10 minuts.
Al final, i després de més de 15 hores de cursa, finalitzem el raid en cinquena posició, darrera dels Bimont, Adidas Terrex, els Team Finland i els Sherpa Raid. Això significa que hem aconseguit una molt bona 3a posició al Campionat d'Espanya de Raids.
Es tracta d'un molt bon resultat. Segurament ja hi hauríem signat abans de començar, però ens deixa un regust amarg a la boca perquè no va ser el nostre dia. Almenys el meu. Em sento una mica decebut, havia entrenat molt per aquesta ocasió i no he pogut rendir tant com hauria volgut. Però no passa res, ja tinc ganes d'anar a l'Urgellistan d'aquí a quinze dies i poder-ho donar tot una altra vegada.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Rogaine Collserola


Finalment s'ha acabat la setmana! Després d'estar uns quants dies tancat a casa malalt i lesionat del peu esquerre, vaig acumular un parell de setmanes de bon entrenament per posar-me a punt pel Campionat d'Espanya de Raids, que hi correrem aquest cap de setmana vinent.
Per finalitzar l'entrenament, què millor que disputar un competitiu, dur i calorós Rogaine a Collserola.
Triant la millor ruta
En principi hi havia de fer equip amb el Xavi Guiu, però l'alliberació d'obligacions del Lleí i del Xavi Rodríguez a última hora, ens va permetre fer dos equips.
L'opció escollida va ser fer els mateixos equips que vam córrer les 24h de l'Espluga Calva i poder comparar com funcionàvem en una distància més curta (6h).
Veient les llistes d'inscrits, el rogaine es presentava molt dur, i ja es preveia una bona lluita entre els equips Bertafocs (Pep Mayolas i Sebas Massagué), yaencotre.com - haglöffs (Ivan Artigas i Jaume Soler), Viles - Guiu team (Lleí Viles i Xavi Guiu) i Peña Guara - Hoko (Xavi Rodríguez i David Tarrés), a més d'altres equips que potser em descuido.
Cap a les 10 del matí ens plantàvem amb el Lleí, el Jordi Vilaredes i la Sara Prat (que competien en equip mixte) al Centre Esportiu Can Caralleu, a Barcelona, que seria el centre de competició. Recollíem els dorsals i ens anàvem a preparar i a hidratar abans d'emprendre la sortida.
Ja amb els equips al complet, entràvem cap a la zona de sortida per tal d'escoltar el briefing, recollir el mapa i establir la millor estratègia possible per aconseguir tants punts com ens sigui possible en 6 hores.
A 3/4 de 12 del migdia ens entreguen els mapes i comencem a dissenyar la ruta. Com sempre, la nostra primera estratègia és lligar totes les balises, de la manera que ens ofereixi recórrer menys distància i menys desnivell. Comencem a mirar el mapa i hi podíem distingir dues parts molt clares: cap a l'oest i cap a l'est. Ens n'adonem que cap a l'est hi ha molts més punts que a l'altre costat, pel que ens fa decidir per anar cap aquest costat.
Comencem a unir balises i comencem a veure un munt de passos obligatoris per creuar les moltes carreteres que es creuaven en els nostres recorreguts. Això ens va obligar a redissenyar els recorreguts.
A les 12 del migdia es dóna el tret de sortida de la cursa i ja ens trobem els Bertafocs, els Viles - Guiu i d'altres equips fent cap a la Ronda de Dalt per iniciar el recorregut per la balisa 63. Unes quantes cases noves, que no sortien en el mapa, ens obliguen a buscar passos alternatius per trobar un corriol que ens apropava la dita balisa.
Finalment trobem una zona de matolls que ens permeten ascendir camp a través i pinçar la primera balisa. Ja era hora, 23 minuts a fer una balisa i, per anar bé, hauríem de fer 5 balises per hora. "Fa una calor que espanta i ja anem molt retrassats!". A més, no sabem on són la resta d'equips, davant? darrera?
Anem cap a la segona balisa i, quan en sortim, ens trobem de cara els Hagloffs i els Viles - Guiu. És un bon senyal però, i els Bertafocs? Comencem a augmentar el ritme per intentar obrir forat amb els equips perseguidors que, de moment, fan una estratègia semblant a la nostra. A les balises on ens veiem obligats a fer culs de sac ens els trobem de cara i podem comprovar com els Viles - Guiu són els que ens vénen més a prop. Aprofitem una llarga baixada per pista forestal, precedida per una pujadeta bastant dreta, per poder guanyar una mica de temps. 
Anem avançant a bon ritme i sense cometre errors, fins que, al nostre pas per la balisa 55 ens trobem amb els Bertafocs que ens venen per darrera. Amb ells fem una bonica lluita durant 3 o 4 balises fins que els podem deixar enrere (ells s'entretenen una mica a redissenyar la segona part de la ruta).
Estem a punt d'arribar a l'equador del mapa i ens queda menys de 3 hores, això vol dir que no aconseguirem fer les 30 balises (pel camí ja havíem deixat un 30). Al voler canviar el recorregut, ens ho mirem malament i, amb les presses, optem per fer el bucle final al revés de com ho teníem previst. Aquest crec que va ser un error bastant important, ja que ens obligaria a pujar dues vegades a la mateixa carena i passar dues vegades per la balisa 33. Però bé, ara ja hi érem i havíem de continuar. Una mica desanimats, això sí, i , entre la set i el cansament, la ratllada encara es feia més manifesta.
Que si la 82 sí, la 82 no... la 73 sí però la 82 no... que si ni una ni l'altra... i la 52? arribarem a temps si l'anem a fer?... l'hem de fer per ous!!
Total, ni la 73 ni la 82, però la 52 sí, i sort, ja que estava situada en una font i a mi em va salvar.
Ens queden 15 minuts per tornar a la 33 i baixar a fondo fins a la meta. Pugem bastant ràpid i baixem encara més. Ja està, ja ho tenim, hem arribat i ens ha sobrat menys de 2 minuts.
Ens trobem amb els companys i comentem per sobre la jugada. Sembla ser que, tot i els nostres dubtes, la cosa ens ha anat bastant bé però - com sempre -: "i els Bertafocs?".
Passades les 6 de la tarda els veiem arribar, "han arribat tard!". Quants punts han fet?
Contents d'haver arribat
Passen a descarregar l'sportident i han aconseguit 4 punts més que nosaltres però, a l'arribar tard, n'han penalitzat 5. Això vol dir que els hem guanyat per només un punt.
Per la seva banda, els Viles - Guiu, han aconseguit una molt bona 3a posició i els Hagloffs en 4a.
En categoria mixta, el Vilaredes i la Sara van quedar segons, amb els mateixos punts que els primers i a només 2 segons de diferència.
A tots ells i a tota la resta d'equips, se'ls ha de felicitar, la cursa ha estat molt dura, hi havia bastant desnivell, feia molta calor i a la part oest no hi havia cap font ni avituallament.
Ja tinc ganes del proper rogaine que es farà a Osona el 28 de maig. Segur que ens trobem amb una cursa molt maca i amb una gran rivalitat entre uns quants amics.
De moment, però, intentarem recuperar les cames per marxar cap a Galícia i intentar fer un bon paper al Campionat d'Espanya de Raids.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Primera orientació de l'any: Parc del Cretaci.



La setmana passada vam estrenar la Copa Catalana de Curses d'Orientació a peu d'enguany. La competició es va dur a terme al Parc del Cretaci, a la Figuerola d'Orcau (entre Tremp i Isona), en un mapa que ni jo ni els altres corredors del COB no hi havíem corregut mai.
Sopar d'alguns COBs i Farras
Un total de 22 corredors del COB ens hi vam plantar, uns quants ja el dissabte al vespre, on vam aprofitar per fer un sopar de germanor, fent petar la xerrada i explicar-nos la vida entre una colla d'amics que feia dies que no ens veiem. Una cosa que algunes persones no poden fer perquè són uns rancis i amargats (els que estàveu al sopar ja sabeu per qui va).
Abans de les 10 del matí es donava la sortida a les categories universitàries que disputaven el seu Campionat de Catalunya i, a partir de les 10, es començaven a donar les sortides a la resta de corredors.
Cap a dos quarts d'onze anàvem amb l'Eva cap a la zona de sortida (l'Eva estrenava categoria i disputava la seva tercera cursa d'orientació), vam comentar quatre detalls i es va preparar per sortir.
A les onze en punt em tocava sortir a mi, tenia bastant pressió (per què negar-ho), el Xic sortia sis minuts davant meu i el Lleí sis minuts darrera. Per sort (o per mala sort) havia estat 12 dies malalt i arrossegava un principi de tendinitis al tibial anterior de la cama esquerra, cosa que em feia disminuir la pressió, ja que no podria córrer tant com voldria, m'hauria de centrar més en el mapa i em costaria molt poder seguir els altres dos.
Em donen el mapa i començo a córrer cap el triangle, vaig mirant el mapa i em sembla que estic a l'Espluga Calva: el mapa és groc!! està ple de camps separats entre si per zones boscoses, "tocarà córrer molt!".
El mapa
La zona rocosa de la primera fita es localitza des d'un bon tros lluny, pel que em costa poc arribar-hi, tot i que perdo una mica de temps per trobar la fita.
A partir d'aquí, però, començo a enllaçar les fites bastant ràpid i em situo en segona posició. A la fita 8 ja veig al Xic i aprofito la tirada llarga entre les fites 9 i 10 per passar-lo.
Fins aquí la meva bona cursa, sortint de la 10 em fixo en unes granges per atacar la fita 11, però són unes altres granges, "estic gairebé a la 12", llàstima, he de retrocedir i perdo uns tres minuts. Torno cap a la 12, em   costa bastant trobar-la i veig passar el Xic que ja l'ha trobat. La clico i me'n vaig cap a la 13, quan hi arribo veig arribar el Lleí i fem junts la 14, on agafem camins diferents per continuar.
Aquesta segona part del mapa és una mica més tècnica, almenys aquesta és la meva sensació i vaig poc àgil en trobar les fites. Aprofito una altra tirada llarga per assegurar el tiro, agafo una pista forestal que fa una mica més de volta però que em permet córrer bastant ràpid fins la fita 17, on hi trobo el Lleí i el Xic, els he pogut recuperar dos minuts.
Lluita sin cuartel, estem tres COBs junts i tots volem guanyar. Tot i això, em torno a quedar sol fins abans de la fita 24, on hi torno a trobar el Xic (el Lleí ens ha deixat) i, per què enganyar-nos, m'aprofito una mica d'ell per trobar les 24 i la 26.
Finalment acabem la cursa, 8a posició i un temps d'1h 29' 18". En general bones sensacions i m'he trobat més  bé del que pensava, però he trobat a faltar agilitat amb el mapa, de mica en mica espero tornar a agafar nivell.
Per una altra banda, l'Eva va fer una cursa inversa a la meva: va començar molt malament, segurament a causa dels nervis, però, a partir de la fita 8, va començar a fer-ho molt bé i va fer bastants bons parcials.
L'Eva i jo al final de la cursa
Per acabar només felicitar a la resta de corredors del COB que, en general, van fer una molt bona cursa tot i que molts d'ells estrenaven categoria. També destacar els podis obtinguts pel Lleí (3r Homes Èlit), la Laura Serra (3a Dones Universitàries A) i l'Anna Llorens (3a Dones 14).


La propera cursa de Copa Catalana serà al Catllaràs el proper 16 i 17 d'abril, que segurament no hi podré anar perquè coincideix amb el Campionat d'Espanya de Raids.
El dissabte 9 d'abril aniré a disputar el Rogaine de Collserola, fent parella amb el Xavi Guiu i el diumenge 10 hauria d'anar a una Copa Catalana de Btt-O a Navarcles, però que no hi podré anar per motius personals.