Raid Somozas Extreme, el Campionat d'Espanya 2011

Finalment va arribar, vam córrer i vam obtenir un molt bon resultat al Campionat d'Espanya de Raids que, enguany, s'ha disputat a la població Gallega d'As Somozas.

Dijous a les 10 del matí ens trobàvem a casa el Xavi, a Lleida, el Toni, el Xavi i jo amb tot a punt per més de 10 hores de viatge i amb molta motivació per fer front a un dels principals reptes de la temporada.

Cap a les 8 del vespre arribàvem a la "Casa de Sixto" a Paderne, on ens hi allotjaríem les nits de dijous i divendres amb l'objectiu d'arribar ben descansats a la cita de dissabte.

Divendres al matí, vam aprofitar per fer una petita ruta en btt per la zona de Chelo, la riba del Riu Mandeo i Betanzos. Més tard anàvem a fer una ruta turística per Ferrol, concretament al Castell de San Felipe. Just abans de desplaçar-nos fins a As Somozas per recollir la documentació del raid.

El Raid prometia molt, uns 117km entre btt, cursa a peu i caiac, i que ens farien arribar fins al mar, al llindar entre el Mar Cantàbric i l'Oceà Atlàntic.

A més, hi havia un cartell de participants bastant imponent. La majoria dels millors equips d'Espanya, els ADIDAS TERREX d'Anglaterra (Campions del Món 2009), l'Adventure Team Finland i un munt d'equips de Portugal.

Després de recollir tota la informació, ens retiràvem cap a la casa per posar tot el material a punt, menjar bé i reposar tot el possible. La veritat és que ens va anar bé, per primera vegada, abans de les 9 del vespre ja teníem tot el material i el menjar a punt pel raid. És hora d'alimentar-nos bé, reposar i concentrar-nos en el raid.

Arriba el dia esperat, ens llevem a 2/4 de 8, esmorzem i anem cap As Somozas. Hi arribem a 1/4 de 10, saludem als amics que ens trobem a tots els raids, entreguem el material a l'organització, muntem el box, menjar alguna cosa ràpida i lleugera i a escoltar el brieffing informatiu per si hi ha alguna cosa d'última hora. Ens informen que farà molt vent i que potser s'haurà d'anul·lar alguna balisa. De totes maneres, fins a la transició prèvia no ho sabrem.

Són les 10 del matí, ens entreguen els mapes de la primera secció, 1 minut per consultar-los, agafem les bicis i ... sortida!! Són 5,5km en bici, molt ràpids. Primer un tram per carretera, amb tots els equips a tot drap i imposant un fort ritme des de bon començament. Agafem un corriol i trobem un bon tap a la primera balisa. Continuem pel corriol fins a trobar la carretera que ens porta fins a una ermita, balisa 2 i transició a cursa a peu.

Comencem aquesta segona part de la secció en primera posició, juntament amb els finlandesos, els Anglesos, els Hagloffs i els Bimont. Durant tot el tram a peu ens anem alternant en les primeres posicions fins que, a l'última balisa aconseguim posar-nos en primera posició i agafar una mica d'avantatge per agafar la bici i retornar a As Somozas. 

Entrem al box en primera posició, agafem els mapes de la segona secció i em poso a pintar-los. De fons, el Xavi, m'informa que els Bimont han agafat els mapes i han sortit sense pintar-los. Agafo una mica de pressió però crec que val més perdre un minut pintant els mapes que no pas haver d'anar planificant la ruta sobre la marxa. De reüll veig que els anglesos també estan pintant els mapes, això em tranquil·litza una mica.

Sortim darrera els Adidas, ens espera una llarga secció de 40km de btt fins a la vora del Cabo Ortegal, passant per la zona de San Andrés de Teixido, on hi ha els penya - segats més alts d'Europa.

El recorregut va alternant ràpides pistes asfaltades amb algun corriol. Precisament, en un corriol, faig un error d'orientació que ens fa perdre uns 5 minuts i ens despenja dels Bimont i dels Anglesos, que venien un minut darrera nostre. A més a més, l'equip finlandès ens aconsegueix passar, tot i que, al cap de poca estona, fem una millor elecció de ruta i els tornem a deixar enrere.

Finalment arribem a la transició, ens calcem les esportives i comencem la que esdevindria la secció més determinant del raid. Un laboriós trèkking per l'espectacular zona dels penya - segats, una mica deslluït pel vent. Comencem la secció coronant la carena que porta a Cabo Ortegal. Tot seguit busquem un coll i tornem a buscar una altra carena per disposar-nos a descendir 600m de desnivell fins al nivell del mar. 

De mica en mica m'anava trobant molt malament, no sé si pel desgast de la secció de bici, per l'Aquarius que m'he begut a St. Hilari o bé perquè el vent m'ha afectat d'alguna manera. Per rematar-ho, el descens cap al mar no està cartografiat, decidim baixar per una vall i ens embosquem molt. Després d'una bona estona entre argelagues i esbarzers, veiem com alguns dels equips perseguidors ens han atrapat i ens avancen tot descendint per una cresta, on hi ha un bon camí.

Al final flanquegem i aconseguim arribar a la cresta, els Bimont i els Adidas ja fa estona que han tornat a pujar i els Sherpa i els finlandesos ja estan a baix i comencen a pujar. Nosaltres encara hem de baixar bastant i tornar a remuntar.

Calculem que hem perdut uns 20 minuts en l'emboscada, jo estic molt malament i el Toni agafa mal de panxa, només ens faltava això!

Equip Peña Guara - Hoko al podi

Després de prop d'una hora remuntant, arribem, una altra vegada, a la part alta de la carena. Encara ens falta molta secció i cada vegada em trobo pitjor. Caminant cara amunt encara vaig fent, córrer de pla m'és impossible i cap avall m'és un suplici. A part, el recorregut que ens queda és molt forçat, ben bé per sumar quilòmetres. És molt difícil fer camps a través per culpa de la vegetació, i els camins que hi ha són pistes forestals asfaltades. O sigui, em trobo fatal i la secció no acompanya per tenir pensaments positius per intentar recuperar-me. Només desitjo tornar a agafar la bici.

Ja era hora, s'acaba la secció , agafem les bicis i anem cap al Cabo Ortegal on ens espera una bonica tirolina al costat del far. Mengem una mica, ens abriguem del vent i enfilem la carretera fins a la Ría d'Ortigueira. Aquí hi hauríem de fer 9km de caiac, però també bufa molt de vent i l'organització es veu obligada a anul·lar la secció. Personalment em va de conya aquesta decisió, però, com a equip, creiem que ens perjudica. El caiac, tot i ser una disciplina lenta, se'ns dóna bastant bé i hauríem pogut recuperar algun minut. 

En bici anem a bon ritme, tant el Toni com jo ens hi trobem bastant bé, però hi ha molta carretera i tots els equips hi rodem molt ràpid. Per tant, és molt difícil recuperar temps.

Com que ens hem estalviat el caiac, hem acumulat 43km més en bici per poder arribar a As Somozas, són quarts d'onze de la nit i només ens falta un trèkking de 7km en línia recta. Una altra vegada, una secció molt forçada. Per començar, toca enfilar-nos a una carena molt bruta per la vegetació. Assolim la fita i optem per no fer cap més camp a través. A mi se'm torna a posar molt malament i pràcticament no puc córrer. A mesura que avança la secció estic més esgotat i, tot i anar caminant, m'he de parar a reposar cada 500m.

Només penso en ficar-me a dormir. Tardem més de 2h20 a fer el recorregut i, sense menjar res (a part d'uns quants m&ms) me'n vaig cap a la tenda a dormir. Demà serà un altre dia.

A les 7:30h del matí em desperto, sense despertador, em trobo bastant bé i tinc una mica de gana. Els companys em van portar una pizza a la nit, però no em venia de gust menjar-me-la. Ara sí, tot i estar freda té una pinta molt bona i me la menjo pràcticament tota per esmorzar.

Me'n vaig de cap a la dutxa, ahir a la nit no en tenia gens de ganes. Quan en surto em trobo el Txakal, l'Ivan i l'Eli dels Hagloffs. Ells tampoc van tenir sort, una lesió els va fer abandonar a la tercera secció. És una llàstima, però com veieu, hi ha dies millors i pitjors.

A quarts de 9 anem cap a la zona de boxes, només ens queda una secció d'uns 19km en btt. Consultem les classificacions i veiem que l'equip de davant i el de darrera els tenim a uns 40 minuts, pel que és molt difícil guanyar o perdre posicions. Fem la secció bastant bé, llàstima d'un error a l'última balisa que ens fa perdre uns 10 minuts.

Al final, i després de més de 15 hores de cursa, finalitzem el raid en cinquena posició, darrera dels Bimont, Adidas Terrex, els Team Finland i els Sherpa Raid. Això significa que hem aconseguit una molt bona 3a posició al Campionat d'Espanya de Raids.

Es tracta d'un molt bon resultat. Segurament ja hi hauríem signat abans de començar, però ens deixa un regust amarg a la boca perquè no va ser el nostre dia. Almenys el meu. Em sento una mica decebut, havia entrenat molt per aquesta ocasió i no he pogut rendir tant com hauria volgut. Però no passa res, ja tinc ganes d'anar a l'Urgellistan d'aquí a quinze dies i poder-ho donar tot una altra vegada.