S'acaba l'any, reflexionem-hi!

Ja està, d'aquí sis dies s'acaba l'any 2011. Un any que ha donat per molt i m'ha permès viure moltes experiències i aventures amb la família i els amics. Ara, tot i ja haver començat a preparar la temporada vinent, és d'aquells dies que mires enrere i reflexiones sobre què t'ha aportat l'any que ja s'acaba i com s'ha d'afrontar l'any vinent.

A nivell personal ja n'hi m'hi fico, he pogut viure tantes coses que no sabria ni per on començar. A nivell esportiu m'és una mica més fàcil ja que tenint unes dades concretes pots avaluar-ho una mica millor.

L'any 2011 ha estat un any dur, amb moltes hores dedicades al que m'és m'agrada del món: poder estar a l'aire lliure tant temps com sigui possible voltant per valls i muntanyes corrent, pedalant, remant, patinant, esquiant, etc. Tot pel sol fet d'estar en contacte amb la natura i conèixer llocs nous.

En total han estat més de 500 hores en les quals he pogut recórrer més de 7.000km i superat un desnivell positiu de més de 200.000m. A tot això s'hi ha de sumar 4 Rogaines de 6h, un de 12h i un altre de 24h, a més a més de 5 raids de Lliga Espanyola, 2 de Copa Catalana i un de Copa del Món, cosa que em fa sumar més de 200h més d'activitat i un munt de quilòmetres i desnivell que no m'he parat a comptar.

Amb l'equip Raid del Segre - Borges Trail hem pogut fer-nos amb la Copa Catalana de Raids i, tot i que jo no hi vaig córrer, també vam aconseguir el Campionat de Catalunya i la victòria al Corsica Raid. Am l'equip Peña Guara - Hoko (que al cap i a la fi som els mateixos) vam fer-nos amb la tercera posició a la Lliga Espanyola i al Campionat d'Espanya de Raids. A títol individual m'he pogut endur la victòria al Campionat de Catalunya de Btt-O i a la Copa Catalana de Rogaines (amb l'ajuda del Lleí Viles i del Xavi Rodríguez). En general uns molt bons resultats i que m'han demostrat que tot l'esforç dedicat durant tot l'any ha donat els seus fruits.

Tot això no hauria estat possible sense els ànims i el suport de l'Eva, de la família i dels amics. I tampoc, sense els meus amics i companys de fatigues que m'han deixat córrer amb ells i per ser com són.

Ara ja arriba l'hora de mirar endavant i de plantejar-me uns nous objectius per l'any vinent (de fet ja fa uns quants dies que hi penso). Només espero que el 2012 em permeti gaudir de més experiències, encara, amb la meva família i amics de sempre i de nous que espero fer. I que les lesions ens respectin i ens permetin gaudir al 100% de la vida i del que més ens agrada fer: CÓRRER PER LA MUNTANYA.

FELIÇ 2012 A TOTHOM!