dimecres, 14 de setembre de 2011

Massa premi per una mala cursa, crònica del Raid de Conca

Quins tombs que dóna la truita abans, durant i finalitzant un raid. El cas és que que el raid de Conca ens va anar tot el contrari del Raid In France.
En aquesta ocasió, la Judit, el Luís i jo (i l'assistència del Miguel) havíem de formar l'equip Peña Guara - Hoko per disputar el 5è Raid de Lliga Espanyola 2011, el qual tindria lloc a la Serranía de Cuenca.
Després de retornar del Raid In France, no em trobava en el millor moment per disputar un raid de Lliga Espanyola amb garanties, però ho havíem de fer per l'equip, havíem de gaudir de la cursa i no fer cap error per poder optar a un bon resultat.
El raid començava el dissabte 10 de setembre a Conca -realment una ciutat molt bonica- amb una orientació urbana en modalitat score. Ens ho vam agafar en calma i no ens vam preocupar per l'arrencada explosiva de la majoria d'equips. Vam fer una bona elecció de ruta i en menys de la meitat de temps previst per l'organització ens plantàvem a la primera transició per agafar les btt.
La segona secció es tractava d'una btt de 28km i 1.300m de desnivell positiu (en realitat van esdevenir 48km, ja que l'organització ens va donar les distàncies en línia recta). També ens ho vam agafar en calma, sense cometre errors d'orientació i intentant anar tot l'equip unit, que no es quedés ningú enrere i, de mica en mica, vam anar atrapant equips.
Cap al quilòmetre 25 arribàvem a una bonica cova i, per sorpresa nostra, anàvem 3s. Darrera d'un equip local que va sortir a per totes i a molt poc temps de l'equip Columbia, els actuals líders de la Lliga i que estan intractables. Sortíem de la cova i continuàvem amb la nostra ruta.
De camí a l'última balisa de la secció, ens atrapaven els Columbia. En algun moment els havíem passat i ens havíem situat segons.
Arribada a la transició, beure molt -estàvem per sobre dels 32ºC- i començar el trèkking que ens portaria fins el caiac. Durant aquesta secció, la calor va afectar greument al Luís i ens va obligar a afluixar el ritme fins a la recollida dels caiacs.
Arribàvem a l'embassament i, com que només havíem de remar 2, decidíem deixar el Luís a l'assistència perquè es recuperés i remar la Judit i jo. De seguida agafàvem una bona cadència de remada i anàvem recuperant temps amb els equips davanters, fins a l'arribada a la penúltima balisa, on hi vam perdre uns 20' per trobar-la (el mapa oferia una mica de dubte sobre la situació real de la balisa). Els Columbia també hi van perdre més de 20' però, al fer les balises en un altre ordre, no hi vam coincidir.
Molt mosquejats arribem a la transició on ja ens i esperava el Luís, aparentment recuperat i amb el recorregut següent ben estudiat. Comencem un trèkking d'11km lineals bastant forts per dins d'una vall, afluixem el ritme per poder dosificar-nos la Judit i jo i encarem un camp a través per un esperó. A l'arribada a dalt, però, el Luís no ho veu clar i quedem desorientats. Allà hi perdem un munt de temps per trobar-nos i ens passen alguns equips i el Luís torna a trobar-se malament. La decepció cada vegada és més gran!
Durant el trèkking hi ha una prova especial de llançament de Barra Castellana, hi perdem molt temps per no aconseguir treure'n cap punt i ho deixem córrer per poder arribar al tall que hi havia al final de la secció.
Intentàvem anar el més depressa que ens deixava el Luís però no vam aconseguir entrar el tall per 3 minuts.
Vam estar de sort, però. La mala planificació de l'organització, els va obligar a allargar aquest tall mitja hora i saltar-nos una btt i un barranc. Encara ens va afavorir aquest afer. Així doncs, anàvem directament a un pont de mono on hi havia molta cua de corredors. Si ens hi esperàvem no aconseguiríem entrar els següents talls. Ho havíem de deixar córrer i anar directament al tir amb arc.
Ja estàvem deixant molts punts, quin desastre! Ja n'estàvem bastant tips del raid, però calia finalitzar, almenys, l'etapa de dissabte. 
Només ens faltava una btt (molt ràpida i rodadora), una orientació específica (només teníem temps de fer-hi una balisa) i 8km en patins en línia, molt xulos, per un carril bici molt ampli i lliscador.
Finalment arribàvem a meta, emprenyats com mones i amb ganes d'anar a dormir (no sense abans menjar un plat de macarrons de l'organització) i a veure com aniria l'endemà.
A les 7 del matí ens despertàvem i anàvem directament a veure les classificacions per veure com ho teníem. sortosament, anàvem 6s. Molts equips també s'havien anat deixant balises i ens havia afavorit. No teníem cap equip empatat a punts, o sigui, anar a fer-ho tot perquè ningú ens atrapi i, potser, aquest resultat encara seria bo veient com havia anat tot.
Comencem amb btt, el recorregut normal pintava haver de carregar la bici. Com que no teníem pressió, anem a donar 8km més de volta i així poder anar per carretera tot rodant i sense estrebar-nos. Tardem 20 minuts més que la resta d'equips a assolir la primera balisa però només hem de procurar entrar al tall.
L'equip al podi
Finalitzar la btt i fer el trèkking ràpid per poder entrar al tall. L'última balisa del trèkking era, a primer cop d'ull una bonica prova especial. A l'hora de la veritat i, degut a un ensurt que ens va donar la Judit -suposo que ens volia provar si estàvem al cas ;)- no va resultar tant atractiva.
Ja només quedava una orientació urbana específica i anar a buscar el dinar.
Finalment, cap a les 12 del migdia s'acabava aquesta segona etapa del raid de Cuenca. Una dutxa i a esperar els resultats... SORPRESA!!! 3a posició!!! alguns equips de davant havien deixat el ràpel per poder entrar al tall i, gràcies a la neutralització, havíem pogut avançar-los.

També calia destacar que l'equip Hagloffs, que anàven 3s, se'ls va desqualificar de l'etapa de diumenge per un punt del reglament que el trobo bastant injust, però... nois, el reglament és el que és, tot i que, tal i com estava muntat, a tots ens podia haver passat el mateix.
Concluent la crònica, només referir-me que estic molt content del resultat final del raid, però no n'estic gens de com el vam portar i de veure com les organitzacions de Lliga Espanyola estan sent bastant fluixetes, tot i que, en aquesta ocasió, la zona i el recorregut estava molt bé.
Hi ha més raids que llangonisses.

Cap comentari:

Publica un comentari