Ja encarem la recta final de la Copa Catalana de Rogaines i hem de mirar d'aconseguir bons resultats per intentar fer-nos amb el títol.
Una de les últimes proves de la Copa Catalana era el Rogaine de les 3 Valls, a St. Feliu de Pallerols (Garrotxa). Un rogaine molt especial per mi, organitzat per uns bons amics, en una encantadora i màgica zona, on em vaig iniciar en el món dels rogaines l'any passat i molt exigent tan físicament com tècnica.
Com ja és habitual en els últims rogaines, vam tornar a fer parella amb el Lleí amb qui, a més a més d'avenir-nos molt, també teníem l'oportunitat de puntuar pel 1r Campionat d'Espanya de Bombers.
Com ja és habitual, hi trobem un bon grup de bons equips, entre els quals cal destacar el CD Navarra (guanyadors l'any passat) i els Bertafocs (amb qui ens portem unes bones batusses des de l'inici de la temporada).
A 3/4 de 6 del matí del dissabte 24 de setembre, se'ns entregaven els mapes i disposàvem de 15' per decidir una bona estratègia. A priori intentaríem fer unes 50 balises del total de 60 que hi havia repartides per tot el recorregut. Primer cop d'ull al mapa i ja teníem ganes de plegar: "per on comencem?", "quina volta fem?"
Ens ho agafem en calma i, després de diverses modificacions, decidim començar per la carena del centre del mapa, anar girant cap a l'oest, pujarem cap el nord, farem la carena nord i retornarem per l'est. De moment anirem deixant 30s i 40s. En 15' no tenim temps de marcar tot el mapa i optem per decidir al final la manera d'acabar.
A les 6 del matí comença la prova, de moment molt bé, ja de bon començament ens marxem en una direcció diferent de la resta d'equips. Això ens agrada, tot i no saber com anem, podem córrer sense pressió i podem anar al nostre ritme.
Mentre és de nit l'objectiu és no cometre cap error d'orientació i ho aconseguim. Això ens permet realitzar més de 4 balises per hora. Anem avançant molt bé fins a la fita 51 (la nostra 9a) en què hi perdem uns 15 minuts.
Augmentem el ritme, anem una balisa per sota de les que hauríem de dur però, de mica en mica, el terreny es va tornant més dur i ens obliga a aflacar.
De camí cap a la nostra 16a balisa comença una bona tempesta, i nosaltres al capdamunt de la carena. Aflaquem encara més el ritme i procurem no fallar. Anem a 1 balisa per hora durant unes 3 hores i no sabem si anem bé o no. Confiem que tots els equips hagin anat més lents a causa de la tempesta. Ho anem trobant tot a poc a poc però sense errors, excepte la 80, on hi perdem uns 45'.
Ara ja no plou i podem tornar a córrer, encarem la carena est del mapa, passem pel Half (l'avituallament més important de la cursa, fins i tot hi ha carn a la brasa i cervesa!!!) ràpidament i continuem ràpid per recuperar part del temps perdut.
Durant aquesta última part de la cursa anem fent diferents càlculs per veure la manera d'aconseguir el màxim de punts sense passar-nos de l'hora. Ens queden uns 40 minuts i estem a la balisa 37. Tenim 2 opcions: 55-34-46 meta o 34-55-40-46?-meta. Aconsegueixo convèncer el Lleí i anem a per la 2a opció "qui no arrisca no pisca", però és massa agosarada. De la 55 a la 40 és més lent del que em semblava i haurem d'anar a fondo fins a l'arribada.
Després de córrer com mai per la via verda, arribem a meta amb 12h03', això comporta una penalització de 5 punts (aconseguim la mateixa puntuació que si haguéssim fet 55-34-46).
A l'arribada ja trobem l'equip de Navarra i comparem les puntuacions: ells 229 punts amb 11h56', nosaltres 234 punts - 5 de penalització= 229p en 12h03'.
Podi Camp. Espanya Bombers. Foto: elsarro.cat |
Així doncs, acabem en 2a posició per només 7 minuts de diferència. Aquesta vegada els càlculs no ens han funcionat.
Per una altra banda, aconseguim fer-nos amb el Campionat d'Espanya de Bombers, per davant dels Bertafocs, els nostres principals rivals en la Copa Catalana de Rogaines.
Pel que fa a la Copa Catalana, aconseguim fer-nos amb els 100 punts i haurem d'esperar al Rogaine del Corredor per intentar donar-hi el cop d'efecte definitiu.
Ara toca canviar el xip, la propera setmana hi ha el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació i m'han posat en un molt bon equip i s'haurà d'estar a l'alçada, tot i que no estic fent massa orientació específica.
Per acabar, agrair a l'organització el gran esdeveniment que van muntar, realment és un rogaine molt i molt interessant, físic, tècnic i en una zona molt atractiva.
Quin crack!!!
ResponEliminaLleí
Una bona crònica!! Moltes gràcies!!!!
ResponEliminaEl Sarró