divendres, 8 de juliol de 2011

Travessa del Cadí, de Fórnols a Gréixer

Ja feia molts anys que ho tenia en ment i, finalment, ho he pogut portar a terme.
La Travessa de la Serra del Cadí Moixeró sempre m'ha semblat atractiva però, per unes circumstàncies o unes altres, mai m'havia estat possible. Aquesta vegada i comptant amb la col·laboració i companyia del Lleí i del Pika, ens hi hem posat i finalitzat amb èxit.
Elevation Profile
A les 6 del matí quedàvem a Gironella i ens arribàvem fins a Gréixer per deixar-hi un cotxe per la tornada. Ens esperava una llarga jornada i ho havíem de tenir tot una mica clar i lligat. Seguidament tornàvem enrere per dirigir-nos a Fórnols (Alt Urgell) on començaríem la ruta. Les opcions habituals parteixen des de Josa o des de Gòsol. Però ja que ens hi posàvem, sortiríem des de Fórnols i així faríem, realment, tota la Serra. De cap a cap.
El nostre punt de sortida estava situat en un camí un quilòmetre a l'oest de Fòrnols, tot i que, més endavant, vam descobrir un camí marcat que partia des de Fórnols però que nosaltres desconeixíem.
A les 8 del matí ja havíem baixat del cotxe i ens disposàvem a recórrer durant unes 10 hores una distància -que havíem calculat- entre 50 i 60 quilòmetres.
Impressionants vistes Cara Nord Cadí
L'inici de la ruta es troba a una altitud de 1.340m. i, al primer bon dia havíem d'ascendir uns 400m fins al capdamunt de la Serra. Ens enfilem pel camí però de seguida es torna inexistent, pel que busquem el terreny més net per pujar a sac fins a dalt (1698m). Hem fet una pujada bastant dreta i creiem que ara ja anirem fent un puja baixa tota l'estona, això sí, tenint en compte que el primer cim important, Torreta de Cadí, estava a 2.559m.: 900m. més amunt d'on ens trobàvem en aquell moment.
Comencem a seguir la carena per la part de dalt sense seguir cap camí, passant pel Collet de Bacanella (hi arribava un camí des de Fórnols!!) i el Goleró, fins a trobar el PR C-122. El seguim a mitges, ja que preferim anar seguint tots els cims i el camí va una mica per sota. Durant tota l'estona podem anar alternant caminar i córrer ja que estem en un puja baixa constant. Finalment arribem a Torreta de Cadí i seguim per la part alta de la carena en sentit est. Passem pel Pic de les Tres Canaletes i arribem a Vulturó, el cim més alt de la ruta (2.653). Des de fa una estona estem seguint el GR. 150.1 però, igual com passava amb el PR, preferim anar per dalt de tot i gaudir de les impressionants vistes que les parets de la cara nord del Cadí ens ofereix.
Cim del Comabona
A la zona del Pas dels Gosolans, el GR ens fa desviar una mica i baixem fins al refugi lliure "Cortals dels Cortils". Molt a la vora hi ha una font però no ens hi arribem. Des de bon començament que estem arrossegant molta aigua per por de no trabar cap font. Continuem pujant i assolim el Puig de la Font Tordera. Si haguéssim seguit el GR potser hauríem trobat la Font Tordera, però, a l'anar per d'alt, no us podem dir si rajava o no. Ara ja fem cap fins el Comabona (2554m), el qual també ens ofereix unes vistes impressionants i, per primera vegada, visualitzem el final del nostre destí. Pràcticament portem la meitat de la travessa.
Encara ens queda molt camí
Anem a trobar, una altra vegada el GR fins al Coll de Vimboca i el Coll de Pendís. Comencem a anar curts d'aigua però no creiem convenient baixar fins al Refugi St. Jordi. Serà molt que no ens arribi fins al Coll de Moixeró. A l'arribar-hi, hi visualitzem els esperats abeuradors de les vaques i aprofitem per beure bé i omplir els camelbacks. Calculem que ens queden, com a molt, tres hores i mitja de ruta i només dues pujades: el Penyes Altes (2.279) i Tossa d'Alp (2.536). En un moment ens plantem a les Penyes Altes, les forces comencen a minvar, però ens motivem en veure que en cinc quilòmetres arribem a la Tossa. Això sí, després de vèncer un altre desnivell d'uns 500m en els últims dos quilòmetres. La pujada es fa llarga i feixuga i estem desitjant la cocacola que ens prendrem a Niu d'Àliga. Entrem al refugi i assaborim el refresc que tanta estona fa que somiem. Ara ja ens toca tota la baixada: 1.500m de desnivell negatiu en 10km.
Baixada cap a Rebost
Comencem el descens i esquivem per l'oest el repetxó fins el Serrat Gran per tal d'arribar a Comafloriu sense pujar més.
Ara sí, tot avall fins a Rebost, primer, i fins a Gréixer, on ens hi espera el cotxe del Lleí i que ja teníem ganes de trobar. Des de coll de Moixeró, hem seguit les marques dels Cavalls del Vent.
El track que aquí penjo li falta una hora de ruta, ja que el gps se'm va parar. En total es tracta d'una ruta de 53km, 4.080m de desnivell positiu i uns 4.500 de negatiu.

Vam tardar-hi 10 hores justes i s'ha de destacar les grans vistes que tens durant tota la ruta. Per sort, no ens va fer massa calor i "només" vam haver de patir la duresa del desnivell.

2 comentaris:

  1. Enhorabona per la ruta. El Cadí és impressionant l'agafis per on l'agafis.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Jo fa temps que penso amb aquesta ruta però fent-la al revés i amb bici. Evidentment, sense anar a buscar els cims com vosaltres, flanquejant i intentant rodar al màxim amb la bici. Com ho veus? Pot ser factible?

    ResponSuprimeix