Intermitja, mapa 1 |
La setmana passada ens vam desplaçar fins a Gouveia (Portugal) per participar en el POM 2014, 4 dies de curses en un terrenys brutals per la seva dificultat i on, per variar, hi havia molts corredors de primer nivell mundial.
Totes aquestes curses m'estan servint per entrenar i anar millorant, però me n'adono que em falta molta tècnica ja que, a la que se'm posa un terreny tècnic com aquest de Portugal, faig massa errors en la interpretació del mapa i perdo massa temps.
El dissabte vam fer la cursa de intermitja distància i suposo que entre el dormir poc i el llarg viatge no tenia el cap per la cursa, no estava gens concentrat i vaig estar prop de 2 hores a fer un recorregut que s'havia de fer en una i poc.
Intermitja, mapa 2 |
El diumenge tocava la primera de les curses de mitja distància. Un terreny molt tècnic, com un desert (ja que estava tot cremat) ple de pedres gegants i en què un error de rumb o una despistada et feien perdre moltíssim temps. Això és el que em va passar per exemple a la balisa 9. Un error de rumb i a perdre la vida per resituar-me.
El dilluns ens enfrontàvem a una altra mitja, aquesta vegada era World Ranking Event. El mapa què us he de dir, com el dia abans però amb una densa vegetació, per acabar-ho d'arreglar, jeje. Aquí un error, a part del temps que perdies per resituar-te, havies de sumar el temps per passar entre l'espesa vegetació.
Mitja, dia 2 |
Dimarts donava pas a la cursa de llarga distància. El corredors distanciats en menys d'una hora en la classificació general sortien a la caça, és a dir, el primer classificat surt primer, i a partir de llavors, cada corredor per ordre de classificació i amb el temps real que porta de distància amb el primer. Per exemple, si el segon està a 39 segons del primer i el tercer a 1'15", el primer surt a les 9:00:00, el segon a les 9:00:39, el tercer a les 9:01:15...
Mitja WRE, dia 3 |
Al sortir en massa, vulguis que no, fas un grupet de corredors i vas avançant tots junts (fent trens). Jo vaig poder ficar-me en un bon tren i vam poder progressar a molt bon ritme. Vaig al·lucinar de la velocitat a la què anàvem i tenia prou feina a intentar no deixar el tren i anar seguint el mapa per veure per on anàvem. Però gairebé impossible poder orientar a aquella velocitat. Només en els trams de pujada, en què la velocitat era menor, podia posar-me davant i orientar bé. Aquesta va ser la meva millor cursa dels 4 dies, però es pot ben dir que perquè era treball en equip.
Ara toca anar evolucionant i intentar assolir prou nivell per poder córrer a aquesta velocitat quan vaig sol. Increïble els ritmes que han de portar els primers.
Llarga |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada