El cap de setmana passat em vaig
desplaçar a Torrebesses per córrer la primera cursa de btt-O de la temporada.
Aquesta cursa era la primera cursa de la Lliga Espanyola i el Campionat de
Catalunya.
 |
| Mapa mitja distància |
La veritat és que tenia moltes
ganes d’aquesta cursa, però no sabia com arribaria després d’estar corrent al
100% al POM i em feia por arribar cansat. A més a més, la temporada la tinc
planificada per arribar al 100% de cara al maig, juny i juliol, o sigui que
anava una mica a l’expectativa.
El dissabte al matí tenia lloc la
cursa de mitja distància, a priori una cursa curteta de poc més d’una hora i on
tots aniríem a fondo per poder començar la temporada amb un bon resultat.
Vaig començar amb ganes però de
seguida vaig veure que no estava suficientment concentrat. La falta d’uns camps
que no estaven pintats en el mapa em va originar més confusions del que deuria,
ja que el mapa era fàcilment interpretable amb els camins i les corbes de
nivell.
Total, que entre les 3 primeres
balises vaig perdre més de 16 minuts de la manera més tonta possible, semblava
que no hagués orientat mai.
Després de la 3 ja em vaig anar
posant a lloc, recuperant algun minut però sense anar ràpid per la falta de
cames i/o per la desmotivació d’haver començat tant malament.
 |
| Mapa night sprint |
Vaig arribar a meta i ràpid cap a
dinar i a fer una bona migdiada, a veure si descansant m’asserenava i podia
recuperar alguna cosa per la cursa sprint de la nit.
Sí, sí, a la nit tocava la cursa
sprint. Realment crec que estava bastant concentrat, però a les primeres
balises vaig voler arriscar i em va sortir malament. A més a més, de camí a la
7 em va passar l’Ángel que sortia 4’ darrera meu i anava com un avió que vaig
ser incapaç de seguir. Algun error més de camí a la 11 i la 12 i a dormir
calent una altra vegada, havent perdut 8’ més.... deu ni do la pena que estava
fent...
El diumenge sí o sí havia d’anar
diferent la cosa. Era la llarga distància i em feia por veure com tindria les
cames. Per rematar-ho la cursa era score (les balises s’havien de fer en l’ordre
que es volgués) i només s’havien de fer 27 de 33 balises. O sigui que l’estratègia
seria clau.
Vaig decidir anar a la brava i
confiar que podia fer una bona estratègia des de sobre la bici sense perdre
temps a estudiar-me-la a la sortida. L’única cosa que tenia clar des del moment
en què vaig veure el mapa és que descartaria 5 o 6 balises de la zona nord –
est del mapa, però que ja decidiria quines serien.
Així doncs vaig començar a
enllaçar balises mentalment a la vegada que n’anava assolint pedalant. Vaig
descartar la balisa 48 perquè no trobava la manera d’enllaçar-la de manera més
o menys còmode i la resta de combinacions per descartar 5 balises més les vaig
anar barallant i intercanviant durant tota la ruta.
 |
| Mapa llarga |
Finalment vaig poder fer un
recorregut bastant òptim i sense massa quilòmetres, cosa que em va permetre
endur-me la victòria tot i no pedalar tot el fort que hauria volgut.
Tot i la bona cursa, no vaig
poder recuperar el temps perdut el dissabte i em vaig haver de conformar amb la
5a posició a la general.
No obstant, estic bastant content
d’almenys haver tret una bona puntuació en una de les 3 curses i exposar la
meva candidatura a poder anar al mundial i/o a l’europeu.
Per altra banda m’agradaria
felicitar a la resta de corredors que van fer bones curses i van demostrar que
aquí ningú regalarà res i que les places per entrar a la selecció aniran cares.
Ara la ment ja està en la propera
btt-O de Navaleno el 14 de març. Abans però, tocarà anar a l’Andalucía
O-Meeting i al Costa Càlida a fer orientació a peu.
