dimarts, 29 de gener del 2013

Campionat d'Europa de Rogaine... la temporada no comença massa bé

El cap de setmana passat es va disputar a La Llacuna el Campionat d'Europa de Rogaine, en format de 24h.
En aquesta ocasió vam tornar a formar equip amb el Xavi, amb qui fa un parell d'anys ja havíem aconseguit una excel·lent segona posició en un rogaine de 24h.
Era la meva primera cursa de la temporada que es presenta molt atractiva i exigent, porto molta càrrega d'entrenaments aquests dos últims mesos i arribava a La Llacuna amb ganes de tenir bones sensacions i fer un bon resultat.
La cosa, però, no va anar tant bé com jo esperava. A les 10h del matí del dissabte ens entreguen els mapes i disposem de dues hores per planificar la millor estratègia per aconseguir sumar el màxim número de punts possible.
L'elecció de ruta no és fàcil, i menys si pretenem passar pel "hash house" (punt central del mapa on hi trobàvem avituallament i tot allò que hi volguéssim deixar).
El mapa
Al final aconseguim fer un recorregut bastant bo, marcant-nos un ritme de 3 balises per hora durant el dia i de 2 per hora de nit. Marcant-nos diferents hores de pas per tenir referències, comptant arribar al "hash" al voltant de les 3 de la matinada i deixant un munt de fites pel final i veure què tenim temps de fer.

A les 12 del migdia, amb el repic de les campanes del poble, es dóna la sortida en massa i intentem anar guanyant posicions per no trobar-nos amb un tap a la primera balisa.
De mica en mica ens anem trobant sols i anem enllaçant les balises sense perdre massa temps, tot i que l'atac final és una mica exigent en comparació amb la majoria de rogaines on hem participat.
El nostre ritme de cursa és bastant bo i anem descartant balises amb poca puntuació sobre la marxa, ja que veiem que igualment no les farem totes i ens fan perdre bastant temps en relació als punts que ens donen.
Ja quan es comença a fer fosc començo a notar una molèstia a la part interna del genoll, com una punxada que em molesta a cada pas però que és suportable. Així que decideixo continuar i a veure com evoluciona.
Pels voltants de les dues de la matinada arribàvem al "hash", més o menys amb l'horari previst. Una paradeta de mitja hora i tornar-hi.
Comentant el Rogaine amb l'organització
Per sort la nit no era molt freda i es portava bé, però el genoll cada vegada anava a pitjor i ja abans que sortís el sol ja m'era impossible córrer. Ara tocaria caminar i fer el que em permetés.
Així va aguantar fins les 9 del matí, moment en què cada pas era més dolorós i vam haver de retornar caminant fins a meta.
Així doncs no vam poder donar-ho tot tal i com volíem però tot i així vam obtenir una meritòria 16a posició final. Amb una mica més de fortuna hauríem pogut lluitar per estar entre els 5-10 primers però a vegades les curses van així.
Malgrat tot, i marcant la ruta sobre el wikiloc, de forma aproximada, em surten 118km recorreguts i un desnivell positiu de més de 3.700m.
Ara tocarà reposar i recuperar la tendinitis que he agafat al genoll i a veure si el primer repte important que tinc (primera lliga espanyola de Btt-O) que és el 16 i 17 de març podem estar bastant bé.
M'agradaria felicitar al Tommi i l'Aurelio per l'espectacular cursa que van fer acabant TOTES les balises en 23h30' i la primera posició del Pep i el Sebas en veterans.

1 comentari:

  1. David, felicitats a tu per l'empenta i tenacitat! Ens veurem al pròxim de 24 hores!

    ResponElimina