Ara sí que això va anant pel bon camí, encara falten detallets per polir però l'equip BIMBACHE - GRIFONE ens estem prenent les coses molt seriosament i els resultats van sortint.
El divendres passat féiem rumb cap a Cieza (Múrcia) per disputar el Campionat d'Espanya de Raids d'aventura.
El fet de no disposar de les llicències federatives corresponents i de no córrer com a equip mixte no ens va permetre optar a obtenir el títol de Campions d'Espanya, però sí que estàvem en disposició d'anar a per totes i lluitar per estar el més endavant possible. Snes dubte un gran repte ja que els millors equips d'Espanya s'hi presentarien i hi anirien a guanyar.
El cap de setmana pintava molt calurós i, per acabar-ho de rematar l'organització havia dissenyat un recorregut molt exigent amb 145km i gairebé 5.000m de desnivell positiu en l'etapa de dissabte i uns 26km i 1.000 de desnivell positiu el diumenge.
A les 10 del matí de dissabte tots els equips estàvem sota l'arc de sortida, grans moments per saludar els companys dels altres equips que feia temps que no ens véiem però, de rerafons, es podia palpar els nervis i la concentració de tothom per aconseguir fer una bona prova.
 |
| Vistes de la prova de natació |
En pocs minuts arribem al final de la secció, fem una transició ben ràpida i sortim com un "tiro" amb la bici. Ens esperen 38km i 1.200 de desnivell +. Al inici de la secció m'arrisco a agafar un corriol poc evident però que ens pot estalviar d'empènyer la bici. La jugada no ens surt bé, el corriol en realitat està dins una finca privada i no hi podem entrar. Així doncs, ens fiquem a fer un camp a través enmig dels llimoners i acabem empenyent la bici igualment i perdent moltes posicions. No ens hi amoïnem massa, això acaba de començar i l'organització dóna 11h20' com a temps previst pel guanyador (ens sembla una mica agosarat, però ja es veurà com va).
De mica en mica anem entrant en el mapa i anem recuperant temps amb els equips de davant. No sabem com anem però hem d'anar bé, tot i que les vaig passar realment canutes vam anar a bon ritme i vam atrapar bastants equips. Així doncs, ens plantem al final de la secció en primera posició èlit, havíem recuperat totes les posicions perdudes i anàvem a per la següent secció: 3km de patins + 17km de trekking.
La transició la vam fer bastant ràpid, suposo que per l'eufòria d'haver recuperat tant bé. Ens posem els patins i comencem a patinar a un bon ritme. En aquest punt em semblava que anàvem pel bon camí però ens vam saltar un encreuament de carrers i vam fer molta més volta del compte. Arribem a la primera balisa dels patins i ens adonem que els equips perseguidors ens havien tornat a atrapar. Bé, la situació no és tant greu, a no ser que en aquest punt em vaig adonar que a causa d'una caiguda havia perdut una de les bambes que portava a la motxilla. Així que a tornar enrere i a buscar la bamba. Per sort la recuperem i podem proseguir sense més handicaps. Tot i això, hem perdut uns 30' en aquesta secció.
El trekking que la proceguia se'm va fer realment dur i igual com en la btt sort de l'Albert i el Dani que van com motos i em van donar un bon cop de mà per poder continuar. Tot i la meva agonia vam poder tornar a recuperar temps i posicions i plantar-nos a una zona de proves de cordes i que ens serviria per veure on teníem els equips de davant. Anàvem quarts, amb dos equips a tocar i l'equip Peguerinos, un dels favorits, a 18'. Tocaria prémer les dents amb força.
 |
| Tot l'equip al final |
Ja només quedaven 2 seccions. Per començar una btt de 44km en què no vam fallar i vam poder caçar els dos equips de davant i arribar amb ells a la transició. En aquest punt, però, hi havia el tir amb arc i on l'equip Peguerinos va fallar i va haver de fer una balisa de penalització perdent bastant temps respecte els Vidaraid i nosaltres.
Era la última transició i gairebé la meva fi, jeje. Estava buit, pàlid, enfredorat i amb ganes de vomitar. Però no tenia res per treure. M'intentava recuperar assegut en una cadira mentre véiem com els Vidaraid marxaven a fer els 26km del trekking final. A base de cocacola i de gels vaig poder refer-me bastant i continuar amb la part final del raid. I realment em vaig sorpendre perquè poc abans de la meitat de la secció aconseguíem atrapar els líder i anar junts amb ells una bona estona. Finalment, però, el cansament els va passar factura i vam poder-ho aprofitar per distanciar-nos una mica abans d'arribar a meta.
Finalment i després de 14h 36' arribàvem a l'arc d'arribada en primera posició, amb bones sensacions i bastant satisfets de la cursa feta. ara només podíem pensar en sopar i descansar bé per l'etapa de diumenge.
El diumenge l'organització es va veure obligada a anul·lar la secció de patins i l'etapa es va limitar a una btt de 22km i a una orientació urbana amb proves especials durant el recorregut. Per no ser menys, ens ho vam agafar bastant a pit i vam imposar un bon ritme de bon començament i fins el final, aconseguint tornar a arribar en primera posició de l'etapa.
Després de 16h30', 170km i gairebé 6.000m de desnivell positiu, en una zona i un clima que era un infern, l'equip BIMBACHE GRIFONE integrat per l'Albert, el Dani, l'Ampa, la Inès, el Bernat i jo vam poder pujar al graó més alt del podi i vam acabar súper contents i motivats per com havia anat tot en general. Sempre hi ha coses que polir però encara hi som a temps de cara un dels grans reptes de la temporada: el Raid Aveyron, puntuable per la Copa d'Europa i que tindrà lloc a França del 24 al 28 de juliol.
Aquest raid ha esdevingut un bon test per veure el nostre nivell real i detectar errors per polir.
Al final del raid ens van atorgar a l'equip CATRAID TRANGOWORLD el premi per haver quedats subcampions de la Lliga Espanyola de Raids 2012.
 |
| El podi |
muy bien campeon felicitaciones
ResponElimina