Bimbache ARWS'13, un continu d'emocions

Presentació de l'equip

Fotos: Raül Comino i Weinn

El raid Bimbache 2013 ja és història, en ell hi havíem posat l'objectiu més important  de la temporada, i és que un raid de la Copa del Món (ARWS) a casa nostra no es fa cada dia. Per això estàvem especialment motivats per assistir-hi, passar-ho bé i donar el millor de nosaltres mateixos per aconseguir tirar-lo endavant i mostrar-nos competitius, almenys acabar amb la sensació d'haver fet bé la feina i d'haver-ho donat tot.

El diumenge passat ens trobàvem a Platja d'Aro el Jordi, la Marta, l'Albert i jo -els components de l'equip Grifone - Platja d'Aro- per acabar de perfilar punts pendents per la cursa i enllestir ràpid amb les acreditacions i control de material.

 La veritat és que ja de bon inici es veia com l'equip anava rutllant a la perfecció, tots portàvem els deures fets i hi havia pocs detallets per enllestir a última hora. Això ens va anar bé per anar sobrats de temps i no haver de córrer ni anar estressats.

La boira i el fred presents durant els dos primers dies

Ja estàvem a dilluns al matí, a menys de 24h per la sortida, a falta de poques hores pel briefing i... salta la sorpresa: el director del raid va i desapareix del mapa, ningú en sap res, ni col·laboradors, voluntaris, família, amics ni ningú. Hi ha equips de tot Europa, Sud Amèrica i sud Àfrica a punt per prendre la sortida i aquesta perilla més que mai. Per sort hi havia l'Antonio de la Rosa, fundador del Bimbache i que estava allà com a espectador que amb l'espectacular ajuda i suport de tots els voluntaris van decidir que allò que ja havia començat havia de continuar. A més a més, van rebre tot el suport de l'ajuntament de Platja d'Aro per tot allò que fes falta.
També s'ha de tenir en compte, per sobre de tot, la impressionant feina del Roger, el Marc i el José. Ells són els veritables currantes a l'ombra i que per desconeixement no ha sortit a la llum.

Així doncs, s'enderreriria la sortida 6h, hi hauria algunes modificacions en el traçat original però el Bimbache 2013 es duria a terme.

Ara només quedava acabar d'omplir els bidons de material, desmuntar les bicis cap a descansar.

Caiac pel pantà de Sau

El dimarts 10 a les 12 del matí es donava la sortida oficial al raid amb una cursa a peu de poc més de 40km que ens portaria de Platja d'Aro fins a Torroella de Montgrí seguint el camí de ronda. El recorregut va ser bastant ràpid i ens hi vam trobar bé, però arriscant-nos una mica en intentar retallar la ruta vam perdre una mica de temps i ens feia arribar a la transició en 9a posició i allunyats de les primeres posicions, però això no ens feia patir, estàvem aquí per gaudir de la cursa i encara quedava molt per endavant.

Seguidament venia la possiblement secció més exigent de tot el raid: 160km en btt amb 5000m de desnivell positiu (al final sortirien 190km!!!) que ens portaven fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Els primers 80km eren molt ràpids, plans i per asfalt. Vam poder-hi rodar prou ràpid, llàstima d'un error al unir mapes ens van fer perdre uns quants minuts, però ho vam recuperar de seguida. A partir d'aquí tot un seguit de fortes, llargues i continues pujades ens feien anar progressant lentament cap al pantà de Boadella, Sadernes, Molló i fins arribar a Vallter 2000. Les dures condicions del terreny afegides a la pluja que ens va acompanyar a la nit i que tot plegat va resultar molt més lent del previst per l'organització (d'11 a 15h previstes a 23h que hi vam tardar), crec que ens va afavorir com a equip. Les condicions eren dures per tothom però realment no ens van influir més del compte i ens hi vam adaptar bé.

Final del caiac, ja de nit

Això va fer que anéssim avançant a molts equips i que, després de la retirada dels Buff, arribéssim a Vallter en 2a posició a només 10' dels primers, els Absolu Raid.

Ara tocava una altra secció bona per nosaltres, un trekking d'alta muntanya en què havíem de pujar el Pic de la Dona, el Bastiments, anar fins el Coll de Nou Creus i baixar a Núria. Una espessa boira ens va acompanyar durant tot el recorregut fins que se'ns va fer de nit, alguna que altra liada per les crestes i colls però finalment vam trobar el camí correcte de baixada a Núria, on hi arribàvem amb un marge d'1,5h sobre el segon classificat  per fer una mini secció de Stand Up Paddle al llac de Núria i després la parada obligatòria de 4h per tots els equips.

Durant la parada vam aprofitar per menjar calent que ens havia proporcionat l'organització i dormir 3h.

Allà les 2 de la matinada ens tornàvem a despertar i començàvem el trekking de 8km fins a Queralbs on hi tornàvem a trobar les btt. Tornava a tocar una secció de més de 100km de btt cap a Ribes de Freser, Coll de Jou, Sant Joan de les Abadesses, Sta Maria de Besora, Bellmunt i arribada a Roda de Ter.

Últim trèkking

Ens manteníem en primera posició però els Absolu Raid cada vegada empenyien més per darrera. Tot i això nosaltres a lo nostre, sense pensar en ningú i amb l'objectiu de continuar igual. Ens fiquem al riu per fer front a 38km de caiac, remem bé, a bon ritme, però una confusió amb una balisa de la btt pintada en el mapa del caiac ens fa fer uns 4-5km de més tornant a posar-nos en segona posició. La lluita realment havia de ser molt interessant des de fora, veient com els dos primers equips s'anaven intercanviant les posicions durant tot el raid.

Arribem a la transició i encara hi trobem els Absolu, això vol dir que tampoc hem perdut tant temps. Ells surten abans cap a la btt que ens havia de portar a Girona. Deixem que marxin i continuem amb la nostra. És la tercera nit i només hem dormit les 3h de la parada obligatòria, ja comencem a tenir son. A la presa del pantà de Sau decidim fer una parada de 15' per dormir, els minuts passen massa ràpid però és hora de tornar-nos a enfilar a les bicis. Continuem endavant, els kms no passen i la secció passa molt lenta. Ja baixant de la presa de Susqueda el cap ens comença a fer males passades, ens hem imaginat cases, cotxes, camions, el Pont del Diable, el pinotxo... ufff aquí passa alguna cosa... i no hem fumat res! Així que...a dormir 15' més. Aquests són igual de curts però els hem aprofitat més, segur. Ara ja sí, per fi es fa de dia i agafem la via verda rumb Girona, on farem una parada per esmorzar en un bar per entrar en calor abans de la següent transició.

Arribant a Platja d'Aro

A la transició ens informen que els Absolu també han parat a dormir i que tornem a anar primers. Fem la transició ràpid i enllestim la prova d'orientació específica per Girona i rodalies en 3h. Tornem a agafar les bicis per fer una altra secció de 70km on fem un greu error en anar saltant carenes amb les bicis per arribar fins al Puig d'Arques enlloc de baixar al fons de vall i fer una única pujada i estalviar-nos la meitat del desnivell, però bé, així és l'orientació. Els Absolu sí que van veure aquesta opció, cosa que els va permetre anar més frescos amb la bici i avançar-nos en el punt on vam tenir una punxada a la bici.

Ara només quedava baixar fins a Sta Cristina d'Aro i un trekking de 25km amb la via ferrada de St. Feliu de Guíxols pel camí.

Començàvem l'última secció i decidim anar a per totes, a veure si podíem atrapar els de davant, però entre el fort ritme, el cansament de la nit i que el cap ja no anava gens fi ens vam saltar un encreuament i vam tornar a perdre moltíssim temps.

No passava res, no havíem ni somniat en fer podi en un raid de la Copa del Món i resulta que fem segons i si ens descuidem guanyem i tot.

El que sí hem après és que hem regalat massa errors i massa hores, cosa que s'haurà de millorar per més endavant.

Al podi!!

Ja al lliurement de premis, l'equip Absolu Raid, amb un grandíssim gest, ens va regalar la inscripció pel Campionat del Món de Costa Rica del mes de desembre.

Al final doncs i després de 3 dies i 13h de cursa, dormint 3h30', fent més de 400km en btt, uns 100 a peu i uns 40 en caiac, amb més de 15.000m de desnivell positiu vam donar per finalitzada aquesta aventura.

Ara toca descansar i anar pensant en els propers reptes de cara a l'octubre i a veure si podem anar a Costa Rica.

Vull agrair la gran tasca feta per tota l'organització i voluntaris per tirar aquest raid endavant tot i les dificultats sobrevingudes, als meus companys d'equip per haver-me permès viure una aventura iexperiència inoblidable, a l'Ampa per tot el suport que ens ha donat i per la cobertura que ha fet de l'esdeveniment perquè tothom ho pogués seguir en directe i a tots els amics i familiars que ens heu estat donant un suport impagable.

Realment vam al·lucinar en veure tota l'expectació que s'havia generat al voltant de l'esdeveniment i del munt de gent que hi havia darrera l'ordinador pendent d'una boleta blava que es movia pel Google earth durant 3 dies... increïble... nosaltres només ho hem pogut pagar oferint emoció i espectacle, jeje.

Podeu trobar més info a: www.raidaventura.org i a www.bimbachextrem.com 

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!