divendres, 2 de març de 2012

Huairasinchi part 2: La cursa, il·lusió i frustració

Vídeo del recorregut
Finalment ha arribat el dia esperat, a quarts de 4 del matí ens llevem, esmorzem una mica i carreguem el material al cotxe.
El José ja ha arribat i hem de passar un moment per casa seu a carregar més material. A més, la seva tieta ens ha preparat un bon esmorzar per començar el raid amb les piles carregades.

Pels vols d'un quart de sis del matí arribem a Machachi, població i punt de sortida de la "Competencia". Com cada matí està plovent, així que posem les bicis a punt i ens tornem a ficar dins del cotxe, on aprofitem per repassar el mapa de la primera secció.
Comencem amb 27km de btt fins a la Virgen de las Ilinizas, la primera part és bastant ràpida, un "falso llano" mantingut però amb carretera de llombardes, cosa que fa que el trajecte sigui bastant incòmode. A més, al final de la secció no trobem l'assistència, pel que hem de carregar amb el material de btt, de córrer, de cordes, el sac de dormir i la funda de bivac. La motxilla és molt pesada i, per alleugerir-la, decidim prescindir de menjar i carregar poca aigua (tot i que ens esperen unes 11 hores abans de trobar l'assistència).
Revisant el mapa abans de sortir
Tot i anar a un ritme bastant lent, arribem a la transició en 7a posició a 30' dels primers i a 1' dels segons. Prou bé dins del que cap.
Ara toquen uns 22km a peu, passant per l'espectacular coll de les Ilinizas a 4.800m. Continuem a ritme lent però constant. Ens passen alguns equips però, gràcies a la bona aclimatació dels dies anteriors, a mesura que guanyem altitud comencem a atrapar i passar equips. El descens del coll el fem molt ràpid i atrapem a molts equips més però, en un error de rumb ens equivoquem de carena i fem una liada que ens fa perdre unes 2h. Tot i que els mapes són a escala 1:50.000, l'equidistància de les corbes són cada 40m. i ens és difícil la lectura del relleu.
Primer trèkking
Per fi arribem al ràpel, en 14a posició i a 1h30' dels primers! Acabem la secció bastant ràpid i tornem a agafar les bicis.
Ja torna a ploure i ens esperen 90km de bici arribant dues vegades a més de 4.000m. Ja a les primeres rampes el Jorge comença a tenir problemes, li costa molt respirar i al mínim esforç s'ofega. L'anem ajudant però cada vegada li costa més.
Està a punt de fer-se fosc i anem molls com ànecs. És un dels moments més delicats dels raids, ens hem d'abrigar perquè estem glaçats i hem de procurar que no ens passi factura. Ho salvem prou bé, però el Jorge cada vegada estava pitjor. Continuem pedalant cara amunt fins que arriba un moment que l'única manera de progressar és caminant, tirant d'ell i portant-li la bici. Per sort arribem al capdamunt de la primera pujada i tenim 10km de descens fins el control. Allà ens hi esperarem el metge perquè comprovi que el Jorge no tingui res "xungo". Estem dues hores parats, agafant fred i ens queda una segona meitat de secció similar a la que ja hem fet. A més a més continua plovent i seguidament hi ha un trèkking a gairebé 4.000m.
Arribant al coll de les Ilinizas
Després de valorar-ho molt i preveient el martiri en què es convertirà la segona meitat de la secció i que és improbable que el Jorge es recuperi en les hores següents, decidim trucar a l'assistència perquè ens passi a recollir i donar així per finalitzada la nostra aventura Equatoriana.
Els dies següents són bastant durs psicològicament, tot l'esforç invertit en aquest projecte se'n va a norris per una causa que no s'hi pot fer res, és part del joc. Tenim el consol que només 3 equips van aconseguir finalitzar tot el recorregut -un d'ells fora de temps- i molts corredors van acabar amb problemes de salut greus com mal d'alçada i edemes pulmonars. Per sort, el Jorge va parar abans d'arribar a aquests nivells.
Ara només queda mirar endavant i plantejar-nos un altre objectiu, segurament el Campionat del Món de Raids que tindrà lloc a França el setembre d'enguany.

Cap comentari:

Publica un comentari