Per retornar: un cap de setmana complet!

Via ferrada

4 setmanes amb el braç enguixat! Al principi m'ho vaig agafar bé perquè tenia prou feina a organitzar el CATRAID Berguedà però després ... n'estava fins els cull... de no poder entrenar el que volia, "rodillos", el guix a punt de petar perquè el braç s'inflava quan sortia a entrenar, passar tardes al gimnàs amb la bici estàtica i fent força de cames, compex, més "rodillos"... Així que em vaig proposar que fos com fos havia d'arribar a córrer el Raid Garraf, no estaria en les meves millors condicions però ho donaria tot.

Així que vaig aconseguir que em treguessin el guix el dijous 10, el divendres vendre-li la moto al metge perquè em donés l'alta i una setmaneta per posar-me les piles i recuperar el braç.

Donant-ho tot

2 dies de bici de carretera per no ser massa dràstic i llavors ja: la btt! La Neus, la fisio, em va apretar el màxim perquè aconseguís tanta mobilitat i força al braç com fos possible i, finalment i gràcies a la meva tossuderia, dissabte a córrer.

Per sort no hi havia caiac, però sí una ferrada. Era la secció que em feia més por ja que no tenia massa força al braç esquerre. A més, a peu encara mig anava, però en bici fins dijous no havia tingut una mica de bones sensacions. 

El dissabte ens trobàvem tot l'equip  CATRAID TRANGOWORLD allà, amb el Jordi i la Judit, sortosament per mi tampoc venien fins del tot i, malauradament, el raid pintava molt ràpid, tot el contrari del que ens convenia. Així que teníem clar que havíem de gaudir de la prova i intentar orientar el màxim de bé ja que era on podríem guanyar temps.

Podi Raid Garraf

El raid començava amb una secció de patins en línia per relleus que vam aconseguir finalitzar en segona posició, a partir d'aquí es convertia en una alternança de btt i cursa a peu combinant diferents tipus de mapa. Això va fer que entrar bé en el mapa i anar ben concentrat fos clau. Així que des de la segona secció vam posar-nos davant i lluitant amb els Medilast fins el final.

Finalment vam aconseguir fer-nos amb la victòria, sent l'únic equip capaç de passar per totes les balises, això sí, quin patir, fins i tot rampes em van agafar, i mira que feia anys que no en tenia. Sort del Jordi i la Judit que m'ajudaven i em distreien a les últimes seccions del raid perquè no patís tant.

Mapa Vilanova del Camí

I, per cert, objectiu complert: vam fer algun error d'orientació, com la majoria d'equips però com diu els Pàmies vam "xalar" de valent (pels que no sou de Tarragona, xalar vol dir gaudir i/o passar-ho molt bé, o almenys jo ho entenc així).

Diumenge va ser una altra història, tocava el Campionat de Catalunya de Btt-O i havia de defensar el títol. Mare meva, si ja arribava fet pols i el dia abans havia corregut un raid i havia tingut rampes!

Com el dia anterior, objectiu: no perdre'm massa.

La cursa era a Vilanova del Camí i organitzada pels Farra, era en modalitat de llarga distància o sigui que, a priori, el guanyador havia d'estar entre 100 i 110 minuts. Tocaria córrer molt i no fallar per poder-se endur el gat a l'aigua.

Patint sobre la bici

Començo amb ritme però a la primera pujada se m'acaba la poca "xispa" que em quedava, ara sí que val més que no falli massa. Més o menys encara ho vaig mig aconseguir, però aquí no regalen res i el Toll i el Carles no van fallar i van volar (aquesta era la part que em faltava a mi, jeje).

Així que, i encara rai, em vaig haver de conformar amb la quarta posició a molt temps dels primers classificats, a qui vull felicitar per la gran cursa que van fer. Com m'hauria agradat poder lluitar fins el final, però ja era conscient del que venia a buscar.

Ara doncs toca ja pensar en el Campionat d'Espanya de Raids que es disputarà a Ronda (Màlaga) el 2 i 3 de juny, a veure si puc agafar una mica de forma física i podem fer un bon raid i passar-ho molt bé.