dilluns, 26 de novembre de 2012

Btt-O St. Vicenç de Castellet, la última de l'any

El podi, però hi falten corredors
I ara btt-O, des dels Campionat d'Espanya del juliol que no en feia cap i em venia bastant de gust estrebar-me una mica pedalant ràpid.

Com ja és habitual en aquestes cites ja em mentalitzo per una bona batalla amb el David Toll i el Carles Domingo, no regalen mai res aquest parell.
El club organitzador, la UPC, ha fet un mapa nou a St. Vicenç de Castellet i a la informació tècnica ens indiquen que haurem de superar una distància de 30km i 900m. de desnivell positiu, tocarà pedalar de valent.
Estic molt motivat a la sortida, comença el compte enrere i arrenco amb força i baixant pinyons, però ben aviat m'he de relaxar perquè això comença amb un pujador que em fa sortir el cor per la boca. Enllaço les dues primeres balises ràpidament i sense errors, però no ho faig bé, no estic pensant gaire... o em tranquil·litzo o la liaré! Dit i fet, de camí a la tres ja faig un error i no sé gaire on estic, i de camí a la 4 liada total! Entre les dues balises he perdut un munt de temps i ja interpreto que la cursa també.
Ara ja només hi ha una opció, centrar el cap i no perdre'm més. Puc abaixar un punt el ritme i assegurar-ho tot i sé que no ho faré tant malament.
El mapa
Dit i fet, a partir de la cinquena pràcticament no faig cap error i on tinc poques opcions de perdre'm aprofito per prémer les dents i obrir gas.
El terreny és exigent, amb molts corriols tècnics i divertits i pujades i "falsos llanos" que et fan esprémer al màxim.
Amb 2h03' em planto a l'arribada, decebut pels errors inicials però content de la resta de cursa, de les sensacions i de la zona.
He pogut guanyar al Carles que sortia abans meu, però el Toll no perdona, amb 2h00 ha fet tot el recorregut, realment un molt bon temps.
Així doncs segon i poso fi a la btt-O per aquest any, ara ja a centrar-me en els rogaines que vénen i el Raid d'Equador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada