Bimbache ARWS'13, un continu d'emocions

Presentació de l'equip

Fotos: Raül Comino i Weinn

El raid Bimbache 2013 ja és història, en ell hi havíem posat l'objectiu més important  de la temporada, i és que un raid de la Copa del Món (ARWS) a casa nostra no es fa cada dia. Per això estàvem especialment motivats per assistir-hi, passar-ho bé i donar el millor de nosaltres mateixos per aconseguir tirar-lo endavant i mostrar-nos competitius, almenys acabar amb la sensació d'haver fet bé la feina i d'haver-ho donat tot.

El diumenge passat ens trobàvem a Platja d'Aro el Jordi, la Marta, l'Albert i jo -els components de l'equip Grifone - Platja d'Aro- per acabar de perfilar punts pendents per la cursa i enllestir ràpid amb les acreditacions i control de material.

 La veritat és que ja de bon inici es veia com l'equip anava rutllant a la perfecció, tots portàvem els deures fets i hi havia pocs detallets per enllestir a última hora. Això ens va anar bé per anar sobrats de temps i no haver de córrer ni anar estressats.

La boira i el fred presents durant els dos primers dies

Ja estàvem a dilluns al matí, a menys de 24h per la sortida, a falta de poques hores pel briefing i... salta la sorpresa: el director del raid va i desapareix del mapa, ningú en sap res, ni col·laboradors, voluntaris, família, amics ni ningú. Hi ha equips de tot Europa, Sud Amèrica i sud Àfrica a punt per prendre la sortida i aquesta perilla més que mai. Per sort hi havia l'Antonio de la Rosa, fundador del Bimbache i que estava allà com a espectador que amb l'espectacular ajuda i suport de tots els voluntaris van decidir que allò que ja havia començat havia de continuar. A més a més, van rebre tot el suport de l'ajuntament de Platja d'Aro per tot allò que fes falta.
També s'ha de tenir en compte, per sobre de tot, la impressionant feina del Roger, el Marc i el José. Ells són els veritables currantes a l'ombra i que per desconeixement no ha sortit a la llum.

Així doncs, s'enderreriria la sortida 6h, hi hauria algunes modificacions en el traçat original però el Bimbache 2013 es duria a terme.

Ara només quedava acabar d'omplir els bidons de material, desmuntar les bicis cap a descansar.

Caiac pel pantà de Sau

El dimarts 10 a les 12 del matí es donava la sortida oficial al raid amb una cursa a peu de poc més de 40km que ens portaria de Platja d'Aro fins a Torroella de Montgrí seguint el camí de ronda. El recorregut va ser bastant ràpid i ens hi vam trobar bé, però arriscant-nos una mica en intentar retallar la ruta vam perdre una mica de temps i ens feia arribar a la transició en 9a posició i allunyats de les primeres posicions, però això no ens feia patir, estàvem aquí per gaudir de la cursa i encara quedava molt per endavant.

Seguidament venia la possiblement secció més exigent de tot el raid: 160km en btt amb 5000m de desnivell positiu (al final sortirien 190km!!!) que ens portaven fins a l'estació d'esquí de Vallter 2000. Els primers 80km eren molt ràpids, plans i per asfalt. Vam poder-hi rodar prou ràpid, llàstima d'un error al unir mapes ens van fer perdre uns quants minuts, però ho vam recuperar de seguida. A partir d'aquí tot un seguit de fortes, llargues i continues pujades ens feien anar progressant lentament cap al pantà de Boadella, Sadernes, Molló i fins arribar a Vallter 2000. Les dures condicions del terreny afegides a la pluja que ens va acompanyar a la nit i que tot plegat va resultar molt més lent del previst per l'organització (d'11 a 15h previstes a 23h que hi vam tardar), crec que ens va afavorir com a equip. Les condicions eren dures per tothom però realment no ens van influir més del compte i ens hi vam adaptar bé.

Final del caiac, ja de nit

Això va fer que anéssim avançant a molts equips i que, després de la retirada dels Buff, arribéssim a Vallter en 2a posició a només 10' dels primers, els Absolu Raid.

Ara tocava una altra secció bona per nosaltres, un trekking d'alta muntanya en què havíem de pujar el Pic de la Dona, el Bastiments, anar fins el Coll de Nou Creus i baixar a Núria. Una espessa boira ens va acompanyar durant tot el recorregut fins que se'ns va fer de nit, alguna que altra liada per les crestes i colls però finalment vam trobar el camí correcte de baixada a Núria, on hi arribàvem amb un marge d'1,5h sobre el segon classificat  per fer una mini secció de Stand Up Paddle al llac de Núria i després la parada obligatòria de 4h per tots els equips.

Durant la parada vam aprofitar per menjar calent que ens havia proporcionat l'organització i dormir 3h.

Allà les 2 de la matinada ens tornàvem a despertar i començàvem el trekking de 8km fins a Queralbs on hi tornàvem a trobar les btt. Tornava a tocar una secció de més de 100km de btt cap a Ribes de Freser, Coll de Jou, Sant Joan de les Abadesses, Sta Maria de Besora, Bellmunt i arribada a Roda de Ter.

Últim trèkking

Ens manteníem en primera posició però els Absolu Raid cada vegada empenyien més per darrera. Tot i això nosaltres a lo nostre, sense pensar en ningú i amb l'objectiu de continuar igual. Ens fiquem al riu per fer front a 38km de caiac, remem bé, a bon ritme, però una confusió amb una balisa de la btt pintada en el mapa del caiac ens fa fer uns 4-5km de més tornant a posar-nos en segona posició. La lluita realment havia de ser molt interessant des de fora, veient com els dos primers equips s'anaven intercanviant les posicions durant tot el raid.

Arribem a la transició i encara hi trobem els Absolu, això vol dir que tampoc hem perdut tant temps. Ells surten abans cap a la btt que ens havia de portar a Girona. Deixem que marxin i continuem amb la nostra. És la tercera nit i només hem dormit les 3h de la parada obligatòria, ja comencem a tenir son. A la presa del pantà de Sau decidim fer una parada de 15' per dormir, els minuts passen massa ràpid però és hora de tornar-nos a enfilar a les bicis. Continuem endavant, els kms no passen i la secció passa molt lenta. Ja baixant de la presa de Susqueda el cap ens comença a fer males passades, ens hem imaginat cases, cotxes, camions, el Pont del Diable, el pinotxo... ufff aquí passa alguna cosa... i no hem fumat res! Així que...a dormir 15' més. Aquests són igual de curts però els hem aprofitat més, segur. Ara ja sí, per fi es fa de dia i agafem la via verda rumb Girona, on farem una parada per esmorzar en un bar per entrar en calor abans de la següent transició.

Arribant a Platja d'Aro

A la transició ens informen que els Absolu també han parat a dormir i que tornem a anar primers. Fem la transició ràpid i enllestim la prova d'orientació específica per Girona i rodalies en 3h. Tornem a agafar les bicis per fer una altra secció de 70km on fem un greu error en anar saltant carenes amb les bicis per arribar fins al Puig d'Arques enlloc de baixar al fons de vall i fer una única pujada i estalviar-nos la meitat del desnivell, però bé, així és l'orientació. Els Absolu sí que van veure aquesta opció, cosa que els va permetre anar més frescos amb la bici i avançar-nos en el punt on vam tenir una punxada a la bici.

Ara només quedava baixar fins a Sta Cristina d'Aro i un trekking de 25km amb la via ferrada de St. Feliu de Guíxols pel camí.

Començàvem l'última secció i decidim anar a per totes, a veure si podíem atrapar els de davant, però entre el fort ritme, el cansament de la nit i que el cap ja no anava gens fi ens vam saltar un encreuament i vam tornar a perdre moltíssim temps.

No passava res, no havíem ni somniat en fer podi en un raid de la Copa del Món i resulta que fem segons i si ens descuidem guanyem i tot.

El que sí hem après és que hem regalat massa errors i massa hores, cosa que s'haurà de millorar per més endavant.

Al podi!!

Ja al lliurement de premis, l'equip Absolu Raid, amb un grandíssim gest, ens va regalar la inscripció pel Campionat del Món de Costa Rica del mes de desembre.

Al final doncs i després de 3 dies i 13h de cursa, dormint 3h30', fent més de 400km en btt, uns 100 a peu i uns 40 en caiac, amb més de 15.000m de desnivell positiu vam donar per finalitzada aquesta aventura.

Ara toca descansar i anar pensant en els propers reptes de cara a l'octubre i a veure si podem anar a Costa Rica.

Vull agrair la gran tasca feta per tota l'organització i voluntaris per tirar aquest raid endavant tot i les dificultats sobrevingudes, als meus companys d'equip per haver-me permès viure una aventura iexperiència inoblidable, a l'Ampa per tot el suport que ens ha donat i per la cobertura que ha fet de l'esdeveniment perquè tothom ho pogués seguir en directe i a tots els amics i familiars que ens heu estat donant un suport impagable.

Realment vam al·lucinar en veure tota l'expectació que s'havia generat al voltant de l'esdeveniment i del munt de gent que hi havia darrera l'ordinador pendent d'una boleta blava que es movia pel Google earth durant 3 dies... increïble... nosaltres només ho hem pogut pagar oferint emoció i espectacle, jeje.

Podeu trobar més info a: www.raidaventura.org i a www.bimbachextrem.com 

MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

Aveyron Aventure Race... no sempre surten bé les coses

Del 24 al 28 de juliol es disputava a la regió francesa de l'Aveyron l'Aveyron Aventure Race, un raid d'expedició de 3-4 dies de durada nonstop. A més a més, el raid formava part del circuit europeu de raids d'aventura: AR Euroseries.

L'equip Bimbache Grifone Platja d'Aro ens hi presentàvem amb molta il·lusió i ganes de fer un bon paper. Sabíem que seria dur i que la calor i l'estratègia serien els punt més importants a tenir en compte durant el raid.

L'equip al complet

El dimecres 24 ens plantàvem amb l'Anna, el Dani, l'Albert i l'Ampa que ens faria de mama per uns dies a Nant, on es farien les presentacions dels equips, el briefing i un pròleg per relleus de 7,8km que serviria per determinar l'ordre de sortida l'endemà al matí.

La nostra estratègia era clara, intentar fer-ho bé però sense morir en l'intent, el raid de debò no començava fins l'endemà i no havíem de carregar les cames de lactat. Així doncs, vam acabar el pròleg en una bona 7a posició. Ara tocava acabar d'enllestir els estris, menjar i hidratar-nos bé, pintar els mapes i parlar de l'estratègia.

El dijous a les 8 del matí es donava la sortida del raid amb una ràpida btt de 32km i on ens vam acabar agrupant amb 4 equips més. Al final de la btt s'enllaçava amb una prova d'orientació específica que crec que va ser clau en el nostre desenllaç. Havíem previst que seria una secció curteta i no vam carregar més aigua de la que ja portàvem a sobre. A la realitat, la cosa va ser molt diferent, per començar era un mapa xunguíssim, a la Couvertoirade i a més de perdre temp

s sent massa ambiciosos volent buscar massa balises (les que no feies penalitzaven 20' cada una) ens vam quedar sense aigua i vam agafar una deshidratada considerable.

A França els agrada fer-te arrossegar la bic

Arribem a l'assistència un pèl decepcionats però no hi ha marxa enrere, agafem les btt per fer 54km més. Anem a bon ritme i recuperem bastant temps amb els equips que portem a davant perquè han fet menys balises que nosaltres a l'orientació. El tema va bastant bé però els portejos i la calor ens fonen bastant.

Finalment tornem a trobar l'Ampa que ens ha fet un bon plat de pasta que es posa de conya tot i que teníem l'esófag tancat i havíem de menjar a la força.

Sembla que ens hem recuperat prou bé i ens disposem a fer 43km de trekking, al començament no podem córrer massa ja que amb la panxa plena això sembla una rentadora i si no ho digerim encara serà pitjor. Així doncs ens ho agafem caminant fins que tinguem l'estómac preparat. 

Finalment ho aconseguim digerir tot, però continuem passant molta calor i estem notant l'estrabada del matí. El trekking se'ns fa etern, unes 10h caminant perquè el cos no ens deixa córrer, a més hem fet buit d'aigua i pràcticament també de menjar.

Decepcionats després d'abandonar

Per fi s'acaba la secció i ens trobem amb els caiacs, on no hi podíem tenir l'assistència i anàvem sense beguda. Fem els 20km pel riu Tarn de nit, patint per mantenir-nos desperts i sense poder beure res.

Al final, i després de 2,5h remant ens trobem amb l'Ampa que ens ha preparat un banquet, la pobre només ha dormit 3h també, ens espera amb il·lusió i contenta, però nosaltres estem fets pols i no podem continuar, encara falta més de mig raid i hem patit molt.

Així doncs l'aventura es va acabar massa aviat, però és el que hi ha, no sempre les coses surten com un vol o preveu. Ara només podem mirar endavant i pensar en els propers projectes que tenim pel setembre i millorar en les mancances que hem detectat a l'Aveyron.

A la propera més i millor!!!

Campionat d'Espanya de Raids 2013

Ara sí que això va anant pel bon camí, encara falten detallets per polir però l'equip BIMBACHE - GRIFONE ens estem prenent les coses molt seriosament i els resultats van sortint.

El divendres passat féiem rumb cap a Cieza (Múrcia) per disputar el Campionat d'Espanya de Raids d'aventura.

El fet de no disposar de les llicències federatives corresponents i de no córrer com a equip mixte no ens va permetre optar a obtenir el títol de Campions d'Espanya, però sí que estàvem en disposició d'anar a per totes i lluitar per estar el més endavant possible. Snes dubte un gran repte ja que els millors equips d'Espanya s'hi presentarien i hi anirien a guanyar.

El cap de setmana pintava molt calurós i, per acabar-ho de rematar l'organització havia dissenyat un recorregut molt exigent amb 145km i gairebé 5.000m de desnivell positiu en l'etapa de dissabte i uns 26km i 1.000 de desnivell positiu el diumenge.

A les 10 del matí de dissabte tots els equips estàvem sota l'arc de sortida, grans moments per saludar els companys dels altres equips que feia temps que no ens véiem però, de rerafons, es podia palpar els nervis i la concentració de tothom per aconseguir fer una bona prova.

Vistes de la prova de natació

Es dóna el tret de sortida i comencem com si d'un triatló es tractés: 1km nedant riu avall. Sort que hi havia corrent i em vaig deixar portar per no morir en l'intent, l'aigua i jo no som gaire amics.

En pocs minuts arribem al final de la secció, fem una transició ben ràpida i sortim com un "tiro" amb la bici. Ens esperen 38km i 1.200 de desnivell +. Al inici de la secció m'arrisco a agafar un corriol poc evident però que ens pot estalviar d'empènyer la bici. La jugada no ens surt bé, el corriol en realitat està dins una finca privada i no hi podem entrar. Així doncs, ens fiquem a fer un camp a través enmig dels llimoners i acabem empenyent la bici igualment i perdent moltes posicions. No ens hi amoïnem massa, això acaba de començar i l'organització dóna 11h20' com a temps previst pel guanyador (ens sembla una mica agosarat, però ja es veurà com va).

De mica en mica anem entrant en el mapa i anem recuperant temps amb els equips de davant. No sabem com anem però hem d'anar bé, tot i que les vaig passar realment canutes vam anar a bon ritme i vam atrapar bastants equips. Així doncs, ens plantem al final de la secció en primera posició èlit, havíem recuperat totes les posicions perdudes i anàvem a per la següent secció: 3km de patins + 17km de trekking.

La transició la vam fer bastant ràpid, suposo que per l'eufòria d'haver recuperat tant bé. Ens posem els patins i comencem a patinar a un bon ritme. En aquest punt em semblava que anàvem pel bon camí però ens vam saltar un encreuament de carrers i vam fer molta més volta del compte. Arribem a la primera balisa dels patins i ens adonem que els equips perseguidors ens havien tornat a atrapar. Bé, la situació no és tant greu, a no ser que en aquest punt em vaig adonar que a causa d'una caiguda havia perdut una de les bambes que portava a la motxilla. Així que a tornar enrere i a buscar la bamba. Per sort la recuperem i podem proseguir sense més handicaps. Tot i això, hem perdut uns 30' en aquesta secció.

El trekking que la proceguia se'm va fer realment dur i igual com en la btt sort de l'Albert i el Dani que van com motos i em van donar un bon cop de mà per poder continuar. Tot i la meva agonia vam poder tornar a recuperar temps i posicions i plantar-nos a una zona de proves de cordes i que ens serviria per veure on teníem els equips de davant. Anàvem quarts, amb dos equips a tocar i l'equip Peguerinos, un dels favorits, a 18'. Tocaria prémer les dents amb força.

Tot l'equip al final

Primer en una btt molt ràpida de 12km i, després en una orientació específica per separat i en què els tres corredors vam fer-ho molt bé i vam poder posar-nos tercers.

Ja només quedaven 2 seccions. Per començar una btt de 44km en què no vam fallar i vam poder caçar els dos equips de davant i arribar amb ells a la transició. En aquest punt, però, hi havia el tir amb arc i on l'equip Peguerinos va fallar i va haver de fer una balisa de penalització perdent bastant temps respecte els Vidaraid i nosaltres.

Era la última transició i gairebé la meva fi, jeje. Estava buit, pàlid, enfredorat i amb ganes de vomitar. Però no tenia res per treure. M'intentava recuperar assegut en una cadira mentre véiem com els Vidaraid marxaven a fer els 26km del trekking final. A base de cocacola i de gels vaig poder refer-me bastant i continuar amb la part final del raid. I realment em vaig sorpendre perquè poc abans de la meitat de la secció aconseguíem atrapar els líder i anar junts amb ells una bona estona. Finalment, però, el cansament els va passar factura i vam poder-ho aprofitar per distanciar-nos una mica abans d'arribar a meta.

Finalment i després de 14h 36' arribàvem a l'arc d'arribada en primera posició, amb bones sensacions i bastant satisfets de la cursa feta. ara només podíem pensar en sopar i descansar bé per l'etapa de diumenge.

El diumenge l'organització es va veure obligada a anul·lar la secció de patins i l'etapa es va limitar a una btt de 22km i a una orientació urbana amb proves especials durant el recorregut. Per no ser menys, ens ho vam agafar bastant a pit i vam imposar un bon ritme de bon començament i fins el final, aconseguint tornar a arribar en primera posició de l'etapa.

Després de 16h30', 170km i gairebé 6.000m de desnivell positiu, en una zona i un clima que era un infern, l'equip BIMBACHE GRIFONE integrat per l'Albert, el Dani, l'Ampa, la Inès, el Bernat i jo vam poder pujar al graó més alt del podi i vam acabar súper contents i motivats per com havia anat tot en general. Sempre hi ha coses que polir però encara hi som a temps de cara un dels grans reptes de la temporada: el Raid Aveyron, puntuable per la Copa d'Europa i que tindrà lloc a França del 24 al 28 de juliol.

Aquest raid ha esdevingut un bon test per veure el nostre nivell real i detectar errors per polir.

Al final del raid ens van atorgar a l'equip CATRAID TRANGOWORLD el premi per haver quedats subcampions de la Lliga Espanyola de Raids 2012.

RESULTATS

El podi